Avui, setanta-dues hores després de la nevada, encara hi ha quaranta municipis que no tenen llum, segons que ha dit el director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora. També ha informat que la quantitat d'afectats és superior als vint mil abonats que Fecsa-Endesa diu que avui no tenen servei a les comarques de l'Empordà, el Gironès i la Selva. Mora també ha remarcat que la companyia elèctrica tenia el compromís de restablir avui 'la pràctica totalitat del servei', però ha recordat que fins ara 'no ha complert els seus propis plans'.

Mora ha parlat de situació de risc important en els municipis on encara no hi ha llum, ni calefacció, ni comunicacions ni uns altres serveis bàsics. Vist això, Protecció Civil ha decidit de coordinar un dispositiu especial amb els mossos d'esquadra, els agents rurals, els serveis d'emergències i la Creu Roja per atendre porta a porta els afectas.

Per tercera nit consecutiva desenes de milers d'abonats no han tingut llum, amb un sentiment de desempara total. Fecsa-Endesa havia promès d'adobar l'avaria ahir mateix, però no fou capaç sinó d'apedaçar-la en algunes àrees determinades. I diu que solament hi ha 20.000 abonats sense llum, però els batlles dels municipis concernits diuen que són molts més. VilaWeb ha parlat amb els veïns de Lloret de Mar (vídeo) perjudicats per una tan llarga interrupció elèctrica.

Batlles i ciutadans denuncien l'estat de desempara

Sobre el terreny, l'afectació és molt variada. Entre els municipis més perjudicats hi ha Vidreres (Selva), amb tots els 7.800 habitants sense llum i a l'espera d'un generador. 'Tampoc no tenim aigua dels pous; anem xuclant els dipòsits, però ja ens trobem sota mínims', explicava la batllessa, Ruth Rossique. Diu que 'tothom fa moltes hores que treballa', que l'esforç és enorme i 'el sentiment de resignació, molt gran, però també la confiança, perquè tothom fa tant com pot.'

A Riudellots de la Selva la situació és semblant. 'No tenim llum enlloc', explica la batllessa, Montserrat Roure i els veïns 'acaben les existències', malgrat haver cercat tot de maneres de sortir del pas. A banda els 2.000 habitants, al municipi també hi ha les empreses dels polígons industrials (quatre mil llocs de feina) amb les màquines parades. 'Hi ha tota la indústria afectada, amb les pèrdues econòmiques que això significa.' En l'última conversa tinguda amb la companyia d'electricitat els ha donat un ultimàtum: 'No podem esperar més; no podem passar una altra nit sense un sistema alternatiu; és deplorable que després de tres dies encara no ens hagin donat una resposta'.

Sentiment d'abandó

El batlle de Tordera (Maresme), Joan Carles Garcia, diu que s'han sentit 'abandonats' per Emergències, i 'arriba un moment que la gent perd la paciència. No ens han ofert res, l'ajuntament ha hagut de fer allò que ha pogut.' Per ell, la manca de llum és el mal més greu.

A Tordera, hi ha sectors de la població que no tenen llum des de dilluns. Ahir al vespre encara hi havia 'una part molt important de la població sense llum'; a sobre, hi havia barris sense aigua. 'L'Ajuntament ha fet mans i mànigues per posar grups electrògens a les bombes d'aigua, però no hi ha hagut cap mena de resposta de les companyies elèctriques.'

Garcia va demanar a la Generalitat que ignorés 'la gent del territori' perquè els ajuntaments i el poble 'tenen molt a dir i molt a fer'. 'Si els ajuntaments no podem tenim contacte amb els responsables màxims, les conseqüències, les sofreix el ciutadà; per tant, necessitem coordinació.'

El batlle de Llançà (Alt Empordà), Pere Vila, explica que la sensació és que 'ens hem d'espavilar com puguem' i retreu a l'administració que ningú no els hagi telefonat per demanar-los res. Afirma que hi ha hagut una manca d'informació total i que la confiança en les previsions de les companyies elèctriques és mínima. La companyia els va dir que el servei es restabliria ahir o avui. 'Els afectats són menys de cent, però tenen els mateixos drets que els altres habitants del municipi.'

A Vilafant (Alt Empordà), hi ha dues-centes cases sense servei elèctric, però el mal més greu és l'abastament d'aigua, perquè les pujades i baixades de tensió han complicat el bombeig. 'Un sector ja té aigua, però una bona part del municipi, encara no', explica la batllessa, Consol Cantenys, que comptava tenir la situació resolta ahir.

A Palafrugell (Baix Empordà) han passat d'una situació 'insostenible', ahir al matí, a una cobertura elèctrica del 60% de la població, gràcies a l'arribada de corrent d'una línia. 'El cas no és pas resolt, bon tros se'n falta', explica el batlle, però 'continuarem pressionant l'elèctrica perquè no afluixi'. Fins ahir tenien dos electrògens i ara ponderen la conveniència de connectar-ne un altre. La prioritat és de resoldre la cobertura del barri del Pi Verd perquè la situació es pugui considerar 'pràcticament restablerta'.

Una dona de quaranta anys va perdre la vida ahir al vespre a Ultramort (Baix Empordà), per inhalació de fum d'un generador. També un matrimoni de setanta anys, que vivia a la mateixa casa, va intoxicar-se greument. Encara hi ha un centenar d'intoxicats més a l'Empordà, al Gironès i a la Selva per la mateixa causa. Els veïns dels municipis d'aquestes comarques, que no tenen servei elèctric des de la nevada de dilluns, s'han de procurar electricitat amb mitjans alternatius.

A la matinada els bombers han fet tres sortides per assistir dotze veïns d'alguns municipis del Baix Empordà i del Gironès, intoxicats per inhalació de fum.

El parlament ha aprovat avui, amb els vots del tripartit i de CiU, una proposta de resolució que demana al govern espanyol que 'desestimi de manera definitiva l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears en cap terme municipal de Catalunya'. La proposta original era del tripartit, que n'ha pactat el text amb CiU. El PPC s'ha abstingut i el Grup Mixt hi ha votat contra. CiU ha recordat al PSC que, fa dos anys, havia votat contra una resolució semblant. Aleshores, el text fou aprovat amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA.

La resolució aprovada no esmenta explícitament Ascó, que és, juntament amb Zarra, una de les vuit candidatures oficials al cementiri nuclear, sinó que parla de 'desestimar de manera definitiva' la instal·lació en 'cap terme municipal de Catalunya'.

A la Vall de Cofrents també hi ha hagut mobilització contra la candidatura de Zarra. Tanquem Cofrents va demanar a les corts que aprovessin una declaració semblant a l'aprovada pel Parlament de Catalunya, però no se'n va sortir.

Avui a migdia s'ha inaugurat a la galeria Tomàs March de València l'exposició 'Fragments d'un any - Imatges 2009', que era exposada al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) fins que la Diputació de València en va censurar una desena de fotografies. La Unió de Periodistes Valencians ha traslladat l'exposició, amb les fotografies censurades incloses. En la inauguració d'avui, Romà de la Calle, que va deixar la direcció del MuVIM arran de la censura, ha declarat, emocionat: 'La llibertat d'expressió és com l'aire; només se'n parla quan es contamina'.

Centenars de manifestants es van concentrar ahir al vespre davant el Palau de Batllia, seu de la Diputació de València per contestar la retirada d'una desena de fotografies del MuVIM que recollien moments del cas Gürtel. La contestació va consistir a encendre 91 espelma, una per cada foto de la mostra, que la Unió de Periodistes Valencians va decidir retirar en senyal de protesta. A la concentració, hi havia l'ex-director del MuVIM, Romà de la Calle, que va dimitir en senyal de desacord, rebut amb aplaudiments i crits de 'Rus dimissió'.

'Fotografies normalíssimes'

Per la Calle, les fotografies de l'exposició són 'normalíssimes, després de l'any que ha tingut el País Valencià. Se sabia que l'exposició reflectiria els fets del 2009, i per això va fer-se amb continència. La desmesura és això que ha passat després. La retirada és equivocada.'

El president de la Unió de Periodistes, Ximo Clemente, va explicar a VilaWeb que la dimissió de Romà de la Calle era 'la resposta de l'ètica d'un professional que ha fet allò que no podia deixar de fer. En canvi, els censors de la Diputació de València continuen al seu lloc', va dir.

L'exposició, inaugurada al MuVIM dijous de la setmana passada, recull noranta fotografies de reporters valencians sobre l'actualitat. La UPV va comprovar que la Diputació havia retirat les de política, perquè moltes es referien al cas Gürtel.

El president de la Diputació, Alfonso Rus, va gosar apel·lar a la llibertat d'opinió per retirar l'exposició. 'La llibertat d'expressió no vol dir que no tinguem llibertat d'opinió.' Per ell, retirar una part de les fotografies es justifica perquè 'no eren positives i s'inscrivien en un marc no lligat a la política'.

Antoni Giró continuarà dirigint la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ahir va acudir a les urnes per elegir rector. Giró va obtenir un 51,6% de vots ponderats, i Juan Jesús Pérez, 48,4%. Heus ací el percentatge de participació dels 33.339 membres de la comunitat universitària de la UPC: professors doctors amb vinculació permanent, 74,76%;  resta de personal docent i investigador (PDI), 32,70%; personal d'administració i de serveis (PAS), 64,26%; estudiants, 10,71%. Aquests resultats són provisionals. Els definitius, se sabran dimecres de la setmana entrant.

D'acord amb la llei orgànica d'universitats, el vot és ponderat; això vol dir que té un valor diferent segons el sector de la comunitat de cada elector. El coeficient de ponderació que correspon al vot dels professors doctors amb vinculació permanent és del 0,51; el de la resta de personal docent i investigador és del 0,14; el dels estudiants és del 0,24; el del personal d’administració i serveis, del 0,11.

Antoni Giró (Reus, 1949), és rector de la UPC des del 2006. Llicenciat i doctor en ciències físiques de la UB, ha estat professor de la Universitat Rovira i Virgili (1971-77), de la Universitat de Barcelona (1978-82) i de la UPC des del 1983, en qualitat de catedràtic d’universitat de l’Àrea de Física Aplicada. Durant set anys va participar en el govern de la Generalitat de Catalunya: de director general de Recerca i de vice-president de la CIRIT, i, després, de director general d’Universitats del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

Juan Jesús Pérez (Madrid, 1955), és catedràtic de química del Departament d'Enginyeria Química i adscrit a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) des de l’any 1984. Actualment és coordinador del màster en enginyeria biotecnològica. Corresponsable del Grup de recerca Innovació en materials i Enginyeria molecular, dedicat al disseny molecular assistit per ordinador i a la modelització molecular. L’any 1999 va rebre el premi del Laboratori Salvat i de la Fundació INQUIFARMA pel descobriment de nous agents terapèutics per al tractament de la psoriasi. La seva tasca de recerca, l'ha consignada en més de 140 articles publicats per revistes científiques indexades.

Esteban Morcillo, nou rector de la Universitat de València

Esteban Morcillo serà el nou rector de la Universitat de València dels quatre anys vinents. En la segona tanda de les eleccions va obtenir el 57,23% del vot ponderat. L'altra candidata, Maria Antònia García-Benau, va obtenir el 42,77%. De les quatre candidatures inicials, la favorita era la de Morcillo. També era la més continuista, perquè ell ha estat el vice-rector d'aquests darrers quatre anys.

No hi ha hagut sorpreses en les eleccions al rectorat de la Universitat de València. La candidatura favorita, la del doctor Esteban Morcillo, ha superat la que va arribar per sorpresa a la segona tanda, la de Maria Antònia García Benau. La catedràtica d'economia financera va obtenir el vot dels estudiants i del PAS, però no en va tenir pas prou per a esdevenir la primera rectora de la UV.

La participació total en aquesta segona tanda va ser semblant a la de la primera: un 16,76%, que vol dir 9.619 votants. Per estaments, va votar el 86,75% del PDI doctor amb vinculació permanent, el 50,58% del PDI no doctor o sense vinculació permanent, el 10,18% dels estudiants, el 73,21% del PAS i el 33,98% del personal investigador en formació.

Quant a suport, la major part del PDI va votar Esteban Morcillo, i els estudiants i el PAS van donar més suport a María Antonia García Benau, que també va aconseguir una mica més de suport del personal investigador en formació.

El doctor Esteban Morcillo es va confessar ahir 'aclaparat per la responsabilitat' de dirigir la Universitat de València i, alhora, satisfet de la gran participació. També va subratllar 'la responsabilitat de tirar endavant el nostre projecte, amb la voluntat d'integrar i de treballar en un projecte comú per una universitat pública i de qualitat'.

Esteban Morcillo va néixer a Oliva (la Safor) l'any 1951. L’any 1974 va obtenir la llicenciatura en medicina de la Universitat de València, i el doctorat el 1976. Becat per la Comissió Fulbright i el ministeri, va completar la formació en alguns centres dels Estats Units i del Regne Unit.

Coneix la Universitat des de sota, perquè va començar-hi d'alumne intern i n’ha estat becari, professor encarregat de curs, professor ajudant, professor agregat i, finalment, catedràtic (1990), després d'haver passat per la Universitat d'Alcalá (1983). Ha estat vice-rector d'Investigació i doctorat de la Universitat d'Alcalà (1986-1988), representant ministerial a Biomed2 i COST de la UE (1997-2003), degà de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València (1999-2006), delegat rectoral de docència als centres assistencials (2006-2007), i vice-rector d'Investigació i Política Científica des de l'any 2007 fins al moment d'optar al rectorat.

La cooperant catalana segrestada a Mauritània, Alícia Gámez, va arribar ahir a horabaixa a Barcelona. Alliberada després de 101 dia de segrest, va dir en acabant d'aterrar que els segrestadors l'havien tractada bé i amb respecte, però que la seva felicitat no seria completa fins que no fossin alliberats Roque Pascual i Albert Vilalta, els dos companys de l'ONG Barcelona Acció Solidària que continuen en mans d'al-Qaida al Magrib Islàmic.

Gàmez, que va ser traslladada de Mali a Burkina Faso i després cap al Prat, va agrair el suport i la solidaritat, però va demanar respecte a la intimitat per a poder-se recuperar. A banda, el president de la Generalitat, José Montilla, va dir que confiava en les gestions del govern espanyol per a aconseguir l'alliberament de Pascual i de Vilalta. 

Poques hores abans, Barcelona Acció Solidària havia declarat que confiava en aquestes gestions per a alliberar Pascual i Vilalta: 'L'alliberament de l'Alícia serà el principi del final d'aquest malson', va dir un dels portaveus de l'ONG, que es va queixar que se n'havien assabentat per la premsa.

Els tres cooperants catalans van ser segrestats el 29 de novembre, de l'últim vehicle d'un comboi organitzat per l'ONG Barcelona Acció Solidària. La vice-presidenta Maria Teresa Fernández de la Vega va comunicar dimarts a les famílies l'alliberament de la cooperant.

La plaça del Rei de Barcelona es va omplir de gom a gom

L'arribada a Barcelona d'Alícia Gámez va alterar la concentració setmanal que, des que van ser segrestats els cooperants catalans, s'ha fet a la plaça del Rei de la capital catalana. A corre-cuita van canviar la pancarta habitual per treure'n el nom de Gàmez i reclamar la llibertat d'Albert Vilalta i Roque Pascual. Amb les escales de la plaça plenes de gom a gom i més companys i amics que mai, van tornar a guardar un minut de silenci que es va acabar amb un aplaudiment clamorós i efusiu. La presència del tinent-batlle de Noadibou (Mauritània) en l'acte contra el segrest va ser una altra de les novetats.

Carod diu que l'alliberament dels dos cooperants restants va 'perfectament encarrilat'

El vice-president del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira veu 'perfectament encarrilat' l'alliberament dels altres dos cooperants catalans segrestats el 29 de novembre a Mauritània, Roque Pascual i Albert Vilalta. 'S'ha aconseguit un primer alliberament i no sabem si passaran dies o setmanes, però tot va perfectament encarrilat per a arribar a bon port', va precisar, després de declarar la satisfacció del govern per l'alliberament de Gàmez. 'És la primera part d'un final que esperem que sigui feliç', va declarar Carod-Rovira, tot invocant la discreció en les negociacions.

Hereu: 'No pararem fins a fer possible el retorn de tots els cooperants'

El batlle de Barcelona, Jordi Hereu, va fer ahir al migdia una declaració institucional de satisfacció per l'alliberament de la cooperant Alícia Gámez. Però lluny de centrar el discurs en la celebració, va insistir en la situació dels altres dos segrestats de la caravana solidària, Roque Pascual i Albert Vilalta. 'No podem defallir', va dir amb fermesa; ara encara 'no és moment de celebracions; la celebració de debò ser vindrà quan tots seran a casa'.

Tots els partits catalans i moltes entitats i institucions estan satisfets de l'alliberament de la cooperant catalana i confien en l'alliberament dels dos cooperants encara estan retinguts.

L'Olímpic de Lió ha eliminat el Real Madrid de la Lliga de Campions que jugarà la final al Bernabeu. Després d'un partit d'anada que va guanyar el Lió (1-0), la tornada ha acabat amb l'empat a 1 gol que deixava el Madrid sense la seva final anhelada. El Lió hauria pogut guanyar perfectament el partit amb un parell d'ocasions de gol molt clares en els darrers minuts de joc.

El ple del parlament (en directe i seguiment per Twitter) va aprovar ahir el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, únicament amb els vots dels tres socis de govern, PSC, ERC i ICV. Els diputats de CiU i PP hi van votar contra. CiU, perquè considera la llei poc ambiciosa, per tal com condiciona les consultes a l'autorització del govern espanyol. La llei regula les consultes populars sobre qüestions d'interès especial per a Catalunya, però també les consultes d'àmbit municipal, i sempre amb el permís de l'estat.

Segons el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ahir era un 'dia important per a la democràcia del país', perquè la llei dóna 'resposta a qualsevol pretensió de realització del principi democràtic del dret de decidir'; perquè és una llei 'radicalment democràtica i ambiciosa', que s'aprofita del tot l'espai de sobirania que permeten l'estatut i la constitució; perquè s'havia preparat amb la 'pulcritud jurídica necessària'.

Però Dolors Batalla, de CiU, va atacar durament tant la llei com ERC. Per ella, 'és una contradicció que ERC impulsi les consultes sobiranistes al territori i es negui a regular-les en aquest parlament, perquè aquestes consultes no es poden regular amb aquesta llei.' Amb relació a ERC va ser taxativa: 'No ha fet servir la seva condició de força decisiva dins el tripartit ni la seva influència perquè l'actitud envers el govern espanyol fos més ferma i exigent.' Pitjor, segons ella, ERC s'ha limitat a seguir a ulls clucs la política socialista.

També el PP i el Grup Mixt van oposar-se a la llei, però en un sentit ben diferent del de CiU. Per la parlamentària del PPC, Maria Àngels Olano 'aquesta llei no és fruit de la casualitat; forma part d'un pla sobiranista i és la crònica d'un estat propi'.

El parlamentari d'ICV-EUiA Lluís Postigo va defensar la normativa, que, tanmateix, va considerar dficient.  'Disposarem d'una bona eina, però es podria haver anat més enllà en els referèndums municipals; el regust que deixa la llei no és prou bo, perquè s'hauria pogut aconseguit una llei magnífica, molt millor.'

La llei regula les consultes des del parlament i des dels municipis

Segons la llei, de referèndums sobre qüestions polítiques de transcendència especial, se'n podran fer de promoguts pel president de la Generalitat; pel parlament, a proposta d’una cinquena part dels diputats o de dos grups parlamentaris; per un 10% dels municipis del Principat, que han de representar no pas menys de mig milió d’habitants; per iniciativa popular amb el suport del 3% de la població. Totes aquestes consultes requereixen un acord per majoria absoluta del ple del parlament i l’autorització de l’estat.

La llei també regula els referèndums d’àmbit municipal sobre afers de la competència pròpia del municipi, a iniciativa del batlle, d’una tercera part dels regidors o amb l’aval de signatures de ciutadans empadronats. El ple de l’ajuntament haurà d'acordar el referèndum per majoria absoluta dels regidors, però sempre amb el permís de l’estat.

El PP va demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que la setmana passada va avalar la constitucionalitat de la llei, llevat de cinc articles concrets, i tots els grups hi van presentar noves esmenes per a resoldre'ls.

Aquest projecte de llei va arribar al ple amb 449 esmenes, 357 de les quals de CiU, 58 del PP, 24 del grup mixt i 10 dels grups que donen suport al govern.

L'artista iraquià Wafaa Bilal va deixar el seu país el 1991 després de negar-se a participar en la invasió de Kuwait ordenada per Saddam Hussein. Havent passat per un camp de refugiats de l'Aràbia Saudita, se n'anà als Estats Units per estudiar belles arts a la Universitat de Nou Mèxic (Albuquerque). Tot i haver viscut des d'aleshores als EUA, on ha estat professor d'art a Chicago i a Nova York, la major part de la seva obra se centra en l'Irac: Sorrow of Baghdad, Raze 213, Baiti, Domestic Tension (Shoot an Iraqi) i Virtual Jihadi, un joc interactiu i en línia en què ell mateix es convertia en un suïcida d'al-Qaida, disposat a assassinar el president nord-americà George W. Bush. 'Virtual Jihadi' (2008), nascuda d'una experiència personal: un germà seu mort per un míssil a Kufa, volia cridar l'atenció, d'una banda, sobre els estereotips racistes latents en videojocs com Quest for Saddam i, d'una altra, sobre la vulnerabilitat dels civils iraquians que en fa presa fàcil dels grups extremistes. Les mateixes fonts d'inspiració alimenten l'última performança de Bilal, ...and Counting, executada aquesta setmana a Nova York.

Dilluns, a les vuit del vespre, Wafaa Bilal va començar a sotmetre's, a l'Elizabeth Foundation for the Arts de Nova York, a una llarguíssima sessió de tatuatge amb missatge artístic i polític. Durant vint-i-quatre hores la seva esquena va haver de suportar 105.000 punxades, corresponents als més de quatre mil soldats nord-americans morts a l'Irac i als cent mil civils que es calcula que han perdut la vida des del 2003 en la segona guerra del Golf. Al voltant dels noms, ja tatuats, de setze ciutats iraquianes, cada punt de tinta aplicat dilluns i dimarts a la seva esquena corresponia a una víctima: en vermell, els militars dels EUA caiguts en combat; i en tinta solament visible amb llum ultraviolada, les desenes de milers d'iraquians morts per la violència i el foc creuat que divideix el país. L'elecció dels colors (vermell cridaner i tinta invisible) és ben conscient: Bilal està convençut que la mort d'iraquians com el seu germà Hifa passa inadvertida a la majoria de la societat nord-americana.

La performança …and Counting es va transmetre en directe a través de la web de l'Elizabeth Foundation for the Arts amb dues càmeres: l'una enfocava l'esquena de Bilal i l'altra, el públic assistent. En aquest vídeo hi ha un fragment de la transmissió.

Tatuant el conflicte a la pròpia pell ('el dolor que he experimentat no es pot ni comparar amb el sofriment del meu poble', va dir dilluns), Bilal també volia recaptar diners per a Rally For Iraq, una entitat novella que es dedica a traslladar orfes iraquians als EUA amb beques d'estudis. Un camí com el que ell va fer l'endemà de la primera guerra del Golf.

La Fundació puntCAT ha rebaixat 5 euros el preu del registre d'un domini .cat per un any arran del 'bon funcionament del domini, que ja té més de 41.000 registres', segons l'entitat. Els vint registradors oficials ja han rebut el comunicat i la majoria apliquen ja la rebaixa. Cal recordar, però, que el preu final d'un .cat no el determina la Fundació sinó que, per contracte amb la ICANN, cada registrador ofereix el domini al preu que creu convenient.

En aquest sentit, el director de la Fundació puntCAT, Jordi Iparraguirre, recomana de mirar i escollir el registrador que ofereixi els serveis addicionals que més s'ajustin a cada necessitat. La llista de registradors oficials es pot trobar en aquesta web.

Ara per ara, sense cap promoció activa, es pot registrar un .cat per 23 euros l'any, que suposa una rebaixa del 75% respecte el preu del domini quan va sortir, fa quatre anys. A més, la Fundació també fa algunes promocions durant l'any per tal de facilitar el registre a preus reduïts.

El domini .cat està gestionat per la Fundació puntCAT, entitat sense afany de lucre amb l'objectiu fundacional de facilitar l'ús avançat d'Internet. És per això que l'obra social de la fundació s'ha focalitzat durant aquests anys en reinvertir els seus beneficis en la reducció de preus del domini, i ho continuarà fent sempre que la solvència i independència financera del domini no se'n vegi afectada.

Àngel Jové (Lleida, 1940), un dels pioners de l'art conceptual a Catalunya, inaugura avui al vespre al nivell Zero de la Fundació Suñol d'art contemporani 'VS LIMBUS' (Versus Limbus, 2009). L'exposició conté més de trenta dibuixos sobre paper i ceràmica negra de Verdú, amb què l'artista ofereix una visió del buit i de l'absència. La sèrie completa consta de més de 350 obres de petit format (DinA4), però solament se n'exposa una selecció. L'obra de Jové es mantindrà a la Fundació Suñol fins el 8 de maig.

La llum arribava progressivament aquest dimecres a la Bisbal, però no ho feia a tota la ciutat. L'alcalde, Lluís Sais, explicava al vespre que a la zona del Mas Quinto encara no n'hi havia, a més del centre i una part de l'Aigüeta. La regidora d'Educació, Nuri Felip, deia que aquest dijous hi haurà escola a primària. També n'hi haurà a secundària, si bé el transport s'ha suprimit. El director del centre, Xevi Codolà, apuntava que "tindrem obert i farem el que podrem". A Corçà, el CEIP Rodonell seguirà tancat aquest dijous. A Corçà, Verges, Parlavà i a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura no hi ha llum, així com tampoc n'hi ha en algunes zones de Forallac.

El batlle de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Ramon Nadal, explicava que s'havia recuperat el telèfon fix en alguns punts, sent Cruïlles el nucli on s'havia experimentat la major recuperació, però de forma desigual. La telefonia mòbil no es recupera i és, deia, "on hi ha més complicació". Nadal explicava que no li poden concretar quan tornarà l'electricitat. Segons deia, és molta "la quantitat de pals i línies [caigudes] que hi ha al nostre municipi".

A Peratallada no hi ha corrent, a Canapost tampoc, a Fonteta n'hi ha, a Sant Climent en alguns punts, a Vulpellac n'hi ha i a la urbanització, en alguns sectors sí i, en altres, no. L'alcalde de Forallac, Josep Sala, explicava que "de trucades només n'he rebut de Sorea i de la comissaria de Mossos de la Bisbal". La telefonia mòbil es va començar a normalitzar la nit de dimarts, però hi ha moltes línies de telèfon fix caigudes al camí entre Vulpellac i Peratallada. Quant a l'aigua, apuntava que "en no haver-hi llum hi havia la reserva de 1.000 metres cúbics o 1.300 metres cúbics que tenim". Per evitar que s'esgotés, dimecres al migdia arribava un alternador gran per poder bombejar. Les màquines treien la neu dels carrers i el consistori, apuntava Sala, atenia unes 200 trucades telefòniques.

Temes relacionats

• L’endemà de la nevada a peu de carrer, 09.03.10 (galeria d'imatges)
• L’endemà de la nevada des de Torre Bisbal, 09.03.10 (galeria d'imatges)