A més de la seva recent adhesió al moviment de codi lliure, la companyia Microsoft ha realitzat una important contribució a l'Apache Foundation.

La contribució de Microsoft el col·locarà al nivell més alt de col·laboració (Patrocinador “Platí”) que concedeix la Fundació Apache i on la companyia de Redmond competeixi amb Yahoo o Google.

En els últims temps, i davant de la creixent pressió dels seus competidors i reguladors, Microsoft ha estat adoptant una major política de codi lliure. La seva contribució a Apache ha merescut elogis, almenys per part de la fundació, que ha destacat que gràcies a ell podran sostenir més de 60 projectes de gran nivell.

Però no només es tracta de diners, perquè a més dels 100.000 dòlars, Microsoft ha contribuït amb diversos protocols de comunicacions, que s'han col·locat sota la bandera de l'Open Specification Promise (OSP), que assegura a les companyies que treballin amb elles es veuran lliures d'un judici de patents.

La iniciativa facilitarà la connexió amb fibra òptica de més de 40 polígons industrials de Catalunya i promourà la creació d’anelles sectorials. El polígon de Bufalvent de Manresa està previst que sigui el primer polígon de Catalunya en el que es realitzi aquest projecte.

El Govern ha aprovat una inversió de 16.134.000 euros fins al 2015 per promoure la connectivitat de més de 40 polígons industrials mitjançant fibra òptica en el marc del projecte de Banda Ampla Industrial que promou la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques. Aquest 2008 s’hi destinaran 2.134.000 euros i a partir del 2009 el projecte comptarà amb una inversió de 2 milions d’euros anuals.

El projecte Banda Ampla Industrial té com a objectiu incrementar la competitivitat del teixit empresarial català facilitant-li l’accés a recursos TIC avançats, com les infraestructures de fibra òptica i els recursos de supercomputació. Per aquest motiu, la iniciativa també preveu la creació d’anelles sectorials que interconnectin empreses d’un mateix sector.

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, i el president de la Fundació CATIC, Alain Jordà, han signat aquest dimarts un conveni de col·laboració per incorporar la fundació a les tasques de difusió, formació i assessorament del pla PIMESTIC.

L’acord preveu que CATIC realitzi el 2008 un seguit d’accions orientades a la promoció i difusió del pla i col·labori en l’organització de jornades sectorials adreçades acostar el benefici de la incorporació de les TIC a les petites i mitjanes empreses. La fundació també s'ha convertit en un agent coordinador del Servei d’Orientació PIMESTIC, coordinant i supervisant els grups d’orientadors tecnològics que assessoren les empreses arreu de la Catalunya Central. El Catic coordina actualment un grup de 5 orientadors. Per dur-ho a terme, l’STSI invertirà 75.000€, la meitat del pressupost total associat a totes aquestes actuacions.

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha destacat “la importància de comptar amb agents com la Fundació CATIC per fer arribar a les petites i mitjanes empreses els avantatges d’incorporar les TIC als seus processos productius”. Per a Jordi Bosch, “la competitivitat del nostre teixit empresarial dependrà en gran mesura de la incorporació de les noves tecnologies i de saber treure profit dels beneficis que comporten”.

Durant els mesos d'estiu, les empreses espanyoles perden un major nombre de dades informàtiques.

Si habitualment les pèrdues assoleixen el 40% de la informació emmagatzemada, entre juliol i setembre el percentatge creix en un 33%.

Les causes fonamentals són, segons l'informe que acaba de fer públic Risc Security, els errors dels treballadors, deguts en part als canvis en l'estructura de recursos humans; les avaries electròniques, que augmenten en aquests mesos; i, sobretot, la descompensació tèrmica.

Aquesta última és el risc fonamental a què s'enfronten les empreses, que veuen com el 68% de les pèrdues de dades d'aquest període es deuen als canvis de temperatura.

Davant aquestes dades dramàtiques, durant la resta de l'any, només el 21% de les pèrdues totals són causades per aquestes oscil·lacions de calor.

Malgrat aquest panorama, el director general de Risc Security, Joaquim Serrahima, assegura que "els riscs addicionals per a la pèrdua de dades en els mesos d'estiu es poden prevenir i controlar de forma eficient".

Mai no hem de baixar la guàrdia davant de les amenaces que ens arriben a través del correu electrònic o Internet, però aquests dies cal estar més atents que mai. Segons reflecteix l'informe de G DATA, companyia alemanya especialista en seguretat informàtica, la indústria del malware supera rècords des de començaments d'any.

A diari, es llancen uns 1.500 atacs nous de malware contra usuaris de Windows, i en els primers sis mesos de l'any, els laboratoris de seguretat de G DATA han registrat més de 318.000 noves creacions de malware, més que en tot el 2007. Si les taxes continuen creixent al ritme actual, a finals de 2008 ens trobaríem davant d'un augment de les amenaces superior al 500% respecte a 2007.

L'amenaça causada pels llocs web preparats específicament per infectar el visitant s'ha incrementat notablement. Els que busquen atacs d'aquest tipus recorren a forats de seguretat als navegadors o en les aplicacions web, com a Flaix o Adobe Acrobat Reader. Al contrari del que se sol pensar, moltes de les pàgines web infectades no formen part dels districtes més sòrdids d'Intenet.

El nou malware té com objectiu robar dades personals de l'usuari, com informació de banca online, targetes de crèdit o dades d'accés a jocs en xarxa. A través d'accessos per backdoors, els atacants poden obtenir el control d'un ordinador i inserir més malware o integrar l'esmentat PC en una xarxa actuant com un zombie. Per això, no sorprèn que aquesta família de malware hagi estat líder indiscutible del top cinc del primer semestre de l'any amb 75.027 nous registres entre gener i juny (23,6% del total).

L'elevada reducció de preus en portàtils i la seva capacitat per realitzar múltiples tasques potencia la venda d'equips. Intel anuncia uns beneficis rècords i presenta un nou microprocessador per a dispositius mòbils.

Els ordinadors portàtils fa temps van deixar de ser les màquines exclusives pels professionals que necessiten portar l'oficina a coll. La seva entrada al mercat de consum va provocar una immediata reducció de preus, la qual cosa ha afavorit les vendes d'aquests equips. A més, aquests equips s'han convertit en màquines multifuncionals, que integren processadors capaços de realitzar diferents tasques de forma simultània alhora que redueixen el consum energètic.
La venda de portàtils potencia el mercat de microprocessadors de baix consum.

En aquest sentit, Intel, un dels majors fabricants de processadors, al costat d'AMD, va anunciar ahir un augment del 25% en els seus beneficis del segon trimestre, precisament gràcies a les vendes de microprocessadors per a ordinadors portàtils.

El marge brut de beneficis que va registrar en aquests tres mesos -un 55,4%, per sobre del 53,8% del trimestre anterior-, l'empresa l'atribueix a una major demanda d'ordinadors portàtils barats que, encara que ofereixen un benefici menor per unitat, en el seu conjunt suposen un enorme ingrés.

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, i el secretari general d’Innovació, Universitats i Empresa, Enric Aloy, han presentat aquest dimarts a Manresa el balanç dels primers sis mesos d’implementació del pla PIMESTIC en els que ha jugat un paper fonamental el CATIC.

El pla PIMESTIC, que s’estendrà fins al 2010 i que compta amb un pressupost de 20 milions d’euros, engloba jornades de difusió i sensibilització tan territorials com sectorials, l’edició d’un mapa de recursos tecnològics i un servei d’orientació tecnològica per a les empreses volen introduir les tecnologies de la informació i la comunicació en els seus processos productius per millorar la competitivitat.

Durant la presentació, Jordi Bosch ha assegurat que “l’aplicació de les TIC en el processos interns de les petites i mitjanes empreses és una de les condicions necessàries per assegurar-ne la viabilitat en el futur”. Per la seva banda, Enric Aloy ha repassat les diverses iniciatives que s’han desenvolupat a partir del pla d’actuació destacant “els debats sobre l’economia digital, el portal web www.pimestic.cat , el mapa de recursos tecnològics, l’assessorament TIC i els ajuts en R+D+i en TIC”.

Des que el pla PIMESTIC es va posar en marxa, els 49 orientadors tecnològics distribuïts arreu de Catalunya han assessorat 326 empreses, que han respost l’enquesta de satisfacció amb una qualificació global de vuit sobre deu. D’aquestes empreses, el 41% són de les comarques de Barcelona, el 13% de les comarques de Girona, l’11% de la Catalunya Central, un altre 11% de les comarques de Ponent, el 8% de l’Alt Pirineu i Aran, el 4% del camp de Tarragona i el 12% de les Terres de l’Ebre.

La realització d’aquests assessoraments s’ha dut a terme amb la col·laboració d’agents territorials com la Fundació Barcelona Digital, PIMEC, CECOT, CATIC, ATI, la Cambra de Comerç de Girona i AENTEG. El CATIC te previst realitzar 100 assessoraments abans de final d'any.

Fins a la data, s’han organitzat 61 jornades de difusió del pla PIMESTIC, 28 de territorials i 33 de sectorials, amb una assistència total de 2.447 persones. A més, altres 2.822 persones han assistit a algun del 15 debats sobre l’economia digital. Aquests resultats han superat les expectatives de les actuacions desenvolupades essent molt bons els índex de satisfacció. El 97,5% del assistents recomanaria la jornada PIMESTIC i a un 91,3% li ha fet veure les possibilitats de les TIC per millora la seva empresa. El CATIC ha organitzat 11 jornades mobilitzant a 481 persones d'empreses de la Catalunya Central.

Els dos departaments impulsors del pla PIMESTIC han concedit més de 3 milions d’euros en ajuts. D’una banda, i pensant en les micropimes, s’han concedit 740.000€ a 24 projectes locals i comercals dels àmbits de teletreball i dinamització econòmica. Hores d’ara s’està tramitant una altra convocatòria de 570.000€. D’altra banda, i en l’àmbit de Recerca, Desenvolupament i Innovació, 130 projectes han rebut en total una subvenció de 2.225.559€

Ahir es va reunir a Manresa el Consell d’Administració del Consorci Localret, la primera vegada que es celebra aquesta reunió fora de la seva seu. En concret, el Consell d’Administració s’ha trobat a Manresa. La trobada va servir  perquè, entre altres temes, els representants del Consorci hagin subscrit un document que s’ha anomenat Declaració de Manresa. Es tracta d’un document que aposta pel desplegament de les xarxes de telecomunicacions de banda ampla, pel desenvolupament econòmic i la cohesió social de Catalunya.

Amb la Declaració de Manresa els municipis de Catalunya i la Generalitat expressen la necessitat de connectar tot el territori català amb xarxes de telecomunicacions d’alta capacitat. L’arribada de l’economia del coneixement és, a hores d’ara, una realitat inevitable. Disposar d’infraestructures de telecomunicacions eficients és vital per tal que tot el territori pugui aprofitar-se dels avantatges i, paral·lelament, perquè l’equilibri i la cohesió territorials siguin una realitat. En aquest sentit, Catalunya no es pot permetre tenir territoris que avancin a velocitats diferents. El conjunt del país ha d’entrar en l’economia del coneixement i a la mateixa velocitat i costos. 

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya i la Fundació puntCAT han signat un acord a fi d'acostar el domini .CAT a les PIME i les entitats sense ànim de lucre.

Dilluns 14 començarà la campanya per a les PIME les quals podran recollir els vals de descompte a les Jornades PIMESTIC o trucant a les organitzacions col·laboradores del pla PIMESTIC, entre les que hi ha el CATIC.

L’STSI invertirà 30.000€ en aquesta promoció i les empreses que hi optin disposaran del registre del domini durant un any per un preu d’entre 20 i 25 euros, amb un estalvi d’un mínim del 50% sobre el preu. En el marc d’aquest conveni, la Secretaria d'Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques també ofereix aquestes condicions a les entitats sense ànim de lucre inscrites al Registre General d'Associacions de la Generalitat de Catalunya. Les PIMES podran optar a aquesta promoció a partir del dilluns 14 de juliol i les entitats sense ànim de lucre a partir del dilluns 21 de juliol.

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha assegurat que “amb aquesta iniciativa volem reforçar un símbol de catalanitat”. Per a Jordi Bosch, “el .cat que repercuteix en la bona imatge de les empreses i les entitats que utilitzen aquest domini en les seves comunicacions”.

La Fundació puntCAT, amb l'autorització de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), és l'entitat responsable de la gestió i el control del registre del nom de domini .cat, que té com a objectiu la promoció de la llengua catalana en l’àmbit d’Internet i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Actualment ja hi ha gairebé 30.000 dominis .cat registrats.

El Catic compta ja amb una dotzena de patrons, després de la incorporació de Mútua Intercomarcal que ha estat aprovada en la última reunió de Patronat.

El seu Director General, Miquel Blanch, ha destacat l’interès de l’entitat d’origen manresà per recolzar les activitats del Catic i ha mostrat la seva màxima convicció que les TIC són el factor clau que ha de permetre a les empreses el seu desenvolupament. La Mutua ha apostat per les TIC  en els seus plans estratègics  des de l’any 2003 com el factor clau de millora i creixement de la companyia. L’ús intensiu de les TIC els han permès en els darrers anys implantar una filosofia de treball basada en la gestió del coneixement.

Segons el Director de Tecnologies d’Informació de Mútua Intercomarcal i el patró del Catic, Sr. Josep Gómez, diuen  "la nostra entrada al Catic pot aportar l’experiència de la mútua en els darrers anys en l’adequació d’eines TIC a l’organització interna de les pimes, la gestió per processos i la gestió del coneixement".

En paral·lel s’han concretat col·laboracions entre el Catic i la Mútua en temes de facturació electrònica i implantació de solucions de videoconferència.

Les empreses catalanes tenen previst oferir feina a llicenciats i diplomats en carreres d’enginyeries, informàtica, telecomunicacions i industrials electrònics així com a graduats de cicles formatius de grau mitjà i superior.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha impulsat el primer estudi que analitza les necessitats de professionals TIC en l’economia catalana. Segons les empreses que hi han participat, cal contractar més de 20.000 professionals de les diferents branques del sector.

Això inclou les diferents enginyeries, informàtica, telecomunicacions i industrial electrònica, les enginyeries tècniques informàtiques i de telecomunicació i els cicles formatius, tant de grau mitjà com superior. Aquesta previsió es correspon amb la realitat actual del sector: l’estudi fa palès que es tracta d’un sector en què l’atur és suficientment baix com per considerar que gaudeix d’ocupació plena. La taxa d’ocupació dels professionals d’aquest sector se situa entre tres i quatre punts percentuals per sobre de la mitjana de tots els titulats universitaris.

L’estudi, que ha estat liderat per la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), en col·laboració amb el Ctecno i l’Institut d’Estudis Sociològics DEP, sorgeix de les inquietuds del sector de les TIC per l’evolució de la demanda de professionals experts en tecnologies de la informació i les comunicacions que té en aquests moments.

Les dades recollides en l’enquesta posen de manifest que les empreses del sector TIC són les que ofereixen millors oportunitats d’incorporació professional. El 85% de les ofertes previstes per al proper any corresponen a empreses del sector TIC: els darrers vuit anys, el nombre d’empreses d’aquest sector a Catalunya s’ha més que duplicat (de 4.500 empreses el 2000 a 9.500, segons les darreres dades).

L’estudi fa una estimació sobre el nombre de professionals del sector, que xifra al voltant de 115.000, que representen un 3,7% sobre el total de la població catalana ocupada. Aproximadament, la meitat d’aquests professionals estan desenvolupant la seva tasca en empreses de serveis o de producció del sector TIC, bé siguin empreses de serveis de telecomunicacions, de desenvolupament de programari, de serveis de suport tecnològic, centres d’R+D+i o altres. L’altra meitat dels professionals estan empleats en empreses d’altres sectors com ara la banca, les assegurances, empreses energètiques, el transport, l’oci i la cultura, l’Administració pública o la gran distribució, entre altres.

El perfil d’un professional d’aquest sector és el d’un titulat universitari, ja sigui a nivell d’enginyeria o d’enginyeria tècnica, amb contracte fix, satisfet amb la seva feina, que treballa a jornada completa, i que tant pot treballar en una petita empresa (fins a 10 treballadors) com en una de més gran (> 50 treballadors). Comparativament, els professionals del sector TIC presenten una estabilitat i durada en els seus contractes que estan per sobre dels altres sectors i professions.

Els professionals per al disseny i implantació de sistemes i aplicacions informàtiques és el perfil amb més demanda, tant en les empreses del sector TIC com en les de la resta de sectors. Gairebé un 50% de les empreses que preveuen fer incorporacions esperen poder contractar algú amb un perfil d’aquest tipus. En segon lloc es col·loquen els professionals que desenvolupen tasques de suport a usuaris, l’administració de sistemes informàtics i de telecomunicacions, l’assessorament tecnològic i consultoria de sistemes TIC i les feines de recerca, desenvolupament i disseny de nous productes.

Les empreses entrevistades manifesten dificultats per poder cobrir les seves necessitats de llocs de treball i fins i tot han de suspendre projectes per manca de professionals. Una de les característiques d’aquest sector és la freqüència en el canvi de feina: les primeres experiències laborals solen durar pocs mesos, ja que els professionals sovint troben oportunitats de millora. De fet, en opinió d’alguns experts, és suficient una experiència sòlida de sis mesos en una empresa per passar a una altra amb un nivell més elevat de remuneració i responsabilitat.

En aquest sentit, i per tal de retenir els professionals, les empreses aposten per estratègies com ara millores salarials i altres incentius econòmics, mesures de conciliació familiar i laboral, formació addicional i la possibilitat d’accedir a itineraris professionals diversificats. Tot això, sense descartar la constitució de noves empreses amb la implicació d’aquests professionals.

Font: STSI