| |  Coses de l'utrescuPatufets que em passen per davant · La danza del tiempo 1
Un altre dels còmics que he llegit darrerament que m'ha decebut una mica. Una vegada més segurament més pel que esperava que no pas pel que és...
La danza del tiempo
1. El beso de la serpiente
Autor: Igor Baranko
Planeta
en castellà
--
Quatre-vents és un indi Lakota que està enamorat de la princesa dels Pawnees i per això decideix segrestar-la. El problema és que les coses no surten bé i per això es veu obligat a visitar els Paiutes que poden canviar el passat ja que el món on viuen es el "Món de la Segona Temptativa".
I suposo que com passa sovint la decepció bé més donada pel que esperava que pas pel que m'hi he trobat. Perquè el el text de resum de la editorial hi vaig llegir aquest text:
¿Y si Cristóbal Colón nunca hubiera descubierto América sino que los indios hubieran descubierto Europa? Esa es la premisa de La danza del tiempo, la obra del artista ucraniano Igor Baranko (El emperador océano) que narra una historia fantástica y mágica de amor y pérdida entre diferentes tribus indias en la América pre-colonización.
I com que això em va semblar una idea magnífica, vaig esperar a tenir la BD a les mans amb moltes ganes perquè no us sembla una idea boníssima? . I al final després de llegir-lo he quedat una mica decebut perquè el resum sembla que va una mica més enllà del que es veu en aquest primer tom. Vaja, de la idea de que els indis descobreixen Europa no n'hi ha ni rastre i es concentra en explicar-nos una història d'un indi que va una mica "sortit" i segresta a la filla del cap d'una altra tribu.Segurament hi tinc més problemes que no pas només el del que n'esperava, també hi ha el problema de que tinc una mena d'al·lèrgia a les històries massa controlades per les solucions màgiques, pels esperits o per coses de l'estil. O sigui que el conjunt no m'ha agradat gaire...
El dibuix tampoc és un dels estils que m'agraden més i segurament va molt bé pel tipus d'història que explica en el còmic però en algun moment les cares de la gent i alguna de les postures de la gent m'han semblat una mica "rares" però està clar que els temes de dibuixos al final només són qüestió de gustos.
En resum: Entretingut baix · Eric Castel 1
Eric Castel és un dels còmics que quan era petit tenia moltes ganes de llegir però em vaig quedar amb les ganes. En aquells moments només en vaig poder llegir un tom i suposo que això em va deixar amb una mena d'ànsia de llegir-lo que encara em dura. Però ara que n'he pogut llegir el primer, crec que ja sóc un pèl massa gran...
Eric Castel
1. En Castel i els Tonis
Guió: Raymond Reding
Dibuix: Françoise Hugues
Norma Editorial
en català
--
Eric Castel és la nova estrella blaugrana per la pròxima temporada. Però tot i sentir el calor de l’afició, Eric es sent sol, enyora els seus amics, la seva familia. Però en conèixer un grup de nens de Tossa de Mar, la seva vida canviarà i recuperarà la il·lusió pel futbol i el seu toc màgic de pilota. Un còmic en el que el futbol i la ciutat de Barcelona són protagonistes per igual.
La veritat és que el còmic d'Eric Castel es veu antic i l'estil de dibuix hi contribueix en bona mesura. El dibuix és d'estil realista i posa molt d'èmfasi en els decorats, i s'hi nota que van fer una bona tasca de documentació. Tot i això la minuciositat amb la que recrea els escenaris de Barcelona o Tossa crec que és una de les coses que contribueix a que el còmic tingui aquest aire d'envellit. Tot en l'aspecte gràfic d'aquest còmic fa pinta d'anys setanta/vuitanta: Els xandalls dels jugadors amb les solapes gegants o amb ratlles al més pur estil retro, les samarretes, les pilotes, els cotxes fan una pinta de cotxes de museu que espanten. Però a més els jugadors van a fer copes a les Rambles!.
La història tot i concentrar-se en l'aspecte més personal del futbolista m'ha semblat una mica innocent i simplista però també massa allunyada de la realitat actual per poder aportar alguns. Els personatges no tenen una personalitat gaire marcada i l'únic intent de marcar el caràcter d'un jugador, l'Stanovic, el destrossen en tres vinyetes al final. Però el que trobo que fa més anacrònic el conjunt és que segurament els futbolistes ja no són com els que ens presenten en aquest còmic, ja no són gent normal implicada amb el club en el que juguen sinó que s'han convertit en una colla de nens milionaris malcriats que constantment recorren al "me'n vaig perquè no m'estimen" quan volen cobrar més diners. De la trama també m'ha semblat sorprenent que uns nens fanàtics del futbol i afeccionats del Barça, no tinguin ni idea de quina cara fa un dels fitxatges estrella del seu equip. De fet em sembla inimaginable fins i tot pels anys 80.
Una cosa que m'ha agradat és que els partits no són el centre de l'activitat del còmic sinó que serveixen d'acompanyament a la història tot i que mai no se n'aparta excessivament. Crec que aconsegueix un punt intermedi que molts còmics de temàtica esportiva moltes vegades no aconsegueixen. Per no perdre aquest punt els partits no s'allarguen gaire (això no és "Oliver i Benji") tot i que no defugen col·locar els jugadors en posicions acrobàtiques o poc realistes per incrementar-ne la espectacularitat.
Una cosa que m'ha agradat és que els partits no són el centre de l'activitat del còmic sinó que serveixen d'acompanyament a la història tot i que mai no se n'aparta excessivament. Crec que aconsegueix un punt intermedi que molts còmics de temàtica esportiva moltes vegades no aconsegueixen. Per no perdre aquest punt els partits no s'allarguen gaire (això no és "Oliver i Benji") tot i que no defugen col·locar els jugadors en posicions acrobàtiques o poc realistes per incrementar-ne la espectacularitat.
El català que fan servir en el còmic, sobretot al principi, és una altra de les coses que m'ha desagradat una mica. No perquè jo sigui un integrista lingüístic, que no ho sóc, sinó perquè llegir coses que em semblen artificials em desconcentra la lectura. Per exemple, algú en diu "baló" de la pilota de futbol?. També recordo algunes expressions que directament em semblen "estranyes": demanen a un noi que es posi a la porteria "Posa't a la porteria Turu!", i en Turu respon "Vaig". Vaig? No hauria de ser "hi vaig", "d'acord" o fins i tot el castellanisme "Vale"?. Segurament m'hi he acabat acostumant perquè aquests problemes sobretot els he trobat al principi.
Segurament algú pensarà que he estat molt dur perquè jo sóc del Barça i com que en el còmic hi ha quatre partits i el Barça només en guanya un i a més perd a casa contra el Madrid 2 a 3! Ara que ho veig escrit, es clar que li tinc mania! Com ens poden fer perdre contra el Madrid??
En resum: Acceptable alt
· Triunfo en Hollywood y otras historias
Vaig comprar aquest còmic perquè Pétillon és un dels autors de BD que ha aconseguit que em reventés de riure en un dels seus còmics: "L'enquête corse" (el archivo corso). Per això sempre que es publica un còmic seu per aquí tinc un impuls irrefrenable de comprar-lo.
Triunfo en Hollywood y otras historias
Guió: René Pétillon
Dibuix i color: Jean-Marc Rochette
Planeta
en castellà
--
Un parell de curiosos personatges s'escapen de l'ambulància mentre eren traslladats. Un d'ells està decidit a aconseguir fer reconèixer els seus drets sobre les illes de Jersey i Guernsey . I això abans d'intentar fer-se rics a Wall Street i famosos a Hollywood...
I des de "L'enquête corse" que no em trobava amb un còmic de Pétillon que em fes tanta gràcia com me n'ha fet aquest. Després de que els dos anteriors, "El caso del velo" i "El caso de la top model" em semblessin una mica fluixos, per fi trobo que ha tornat a les essències del seu humor irreverent i absurd.
Es tracta d'un còmic format per tres històries "Pánico en Londres", "Escándalo en Nueva York" i "Triumfo en Hollywood". La veritat és que no sé qui ha estat el que ha triat el títol del recopilatori perquè a mi la que m'ha agradat més de totes és "Pánico en Londres". Les matxacades contra els estereotips anglesos i francesos o els atacs sagnants fent servir els tòpics, tot i que ja s'ha fet moltes vegades, m'han agradat molt més que les burles contra els inversors de Wall Street o a la fauna de Hollywood. En general el conjunt està bastant bé i gasta un tipus d'humor amb mala llet que és el que m'agrada més a mi.
El dibuix de Rochette s'assembla bastant al que fa Pétillon en les seves històries i no ho puc afirmar categòricament perquè no tinc cap dels àlbums però en alguns moments m'ha donat la sensació de que patia una mica amb la reducció. Però ja dic que potser és una impressió meva.
En resum: Entretingut alt · La última batalla
No fa massa, en Nightwing80 comentava al seu bloc que aquest còmic l'havia decebut . A mi també.
La última batalla
Guió: Tito Faraci
Dibuix i color: Daniel Brereton
Planeta
en castellà
--
Any 52 abans de Crist. Roma està en un dels moments claus per consolidar el seu domini a la Gal.lia: La batalla d'Alesia. Mentre Cèsar s'enfronta a Vergicentorix un altre romà, Caius Rodio, ha de plantar cara a un adversari relacionat amb el seu passat...
I no és perquè recorre al ja molt gastat enfrontament del mestre i el seu aprenent que no m'ha convençut sinó perquè a part d'això no hi ha gaire res més. Estic d'acord amb en Nightwing80 que el desenvolupament és excessivament previsible però també m'ha decebut la rapidesa i poca profunditat argumental amb la que es ventilen el moment clau: quan el grup de romans arriba al campament gal. I evito fer la comparació amb altres històries de romans, com Murena per exemple, ja que en la comparació encara hi perdria més...
També he de reconèixer que tot i que el guió m'ha decebut bastant l'aspecte gràfic no ho ha fet tant i fins i tot hi ha moments en que m'agrada bastant. Si li hagués de fer una crítica seria dirigida al color ja que trobo que amb el color s'ha excedit. De la mateixa forma que funciona relativament bé en els plans curts en els més llunyans acaba menjant-se massa el dibuix i també crec que segurament l'aspecte final hauria estat molt més reeixit amb colors menys vius dels que han fet servir.
En resum: Acceptable alt
· Poppers / El diván de la psicóloga
Bé, continuo en plena mandritis però faré un post per demostrar que segurament tornaré a fer post més regulars... aviat?
Començaré per un parell de còmics d'un autor que s'ha convertit en una autèntica addicció per mi: Ralf König
Poppers
Autor: Ralf König
La Cúpula
en castellà
--
Històries curtes sobre la vida i les paranoies dels homosexuals. No es deixa cap dels estereotips, els tòpics per atacar: Internet, el matrimoni, etc...
M'agrada més el Ralf König de les històries llargues perquè trobo que en les històries curtes alguns dels acudits que integrats en una història més llarga entrarien molt bé en les curtes semblen una mica "suats". Però està clar que això passa sempre amb les recopilacions d'acudits, n'hi ha de més bons i n'hi ha de més dolents (ara mateix recordo els recopilatoris de "Zits" per exemple). I reconec que en alguns ha aconseguit fer-me riure.
O sigui que no sé si és el que recomanaria a algú que no l'hagi llegit mai però és acceptable pels "fans".
En resum: Entretingut
El diván de la psicóloga
Autor: Ralf König
La Cúpula
en castellà
--
Un pagès que no ha sortit mai del poble se'n va a la ciutat a conèixer una noia que ha conegut per Internet. Una psicòloga ofereix ajuda a les seves clientes sobre temes amorosos però la seva vida dista molt de ser perfecta en aquests temes... Què passarà quan es trobin?
La primera sorpresa amb la que em vaig trobar en aquest còmic va ser que els homosexuals, els protagonistes absoluts de tots els còmics que havia llegit fins ara d'aquest autor, en aquest còmic són actors secundaris. El protagonisme el tenen una parella heterosexual!! Això si, entre nosaltres, la dona està bastant llampada i el paio és curt de nassos.
Ja havia comentat altres vegades trobo que la visió de Ralf König sobre les dones és absolutament demolidora i a més, què voleu, em fa molta gràcia. Jo sempre havia pensat que si Ralf König feia un còmic com aquest seria el millor de tots amb diferència, i es tracta d'un còmic molt bo, molt ben lligat i que té alguns moments que són absolutament descollonants però no estem davant del millor que ha fet. Les expectatives em perden...
Del dibuix no en puc dir més del que ja n'he dit altres vegades: m'encanta el seu estil. La expressivitat dels seus personatges lliga molt bé amb la mala llet que solen respirar els seus diàlegs.
En resum: Entretingut alt.
· Cinder and Ashe
Bé, em pensava que quan tingués vacances postejaria més sovint però aquests primers dies més aviat m'ha agafat "mandritis". Per això ho faré curt...
Cinder and Ashe
Guió: Gerry Conway
Dibuix: José Luis García-López
Planeta
en castellà
--
Un home contracta Cinder i Ashe per trobar la seva filla. Però emmig de la investigació sorgeixen complicacions extres que tenen a veure amb la seva vida anterior al Vietnam...
A pesar d'alguns dels comentaris que n'he vist, per mi aquest còmic no ha envellit bé. I això que la trama té moments en que es fa força entretinguda i fins i tot "moderna" però les resolucions trobo que tenen un punt simplista que fa que tot el còmic, a pesar de la innegable qualitat del dibuix, et deixi amb la impressió de llegir un còmic dels que no han aguantat bé el pas dels anys.
Per mi amb el dibuix en alguns moments es nota excessivament que no està pensat per ser publicat en blanc i negre però ens permet veure el bo que era Garcia-López amb el dibuix. M'hauria agradat veure quin efecte tenien en color...
Fa poc parlava amb un company i em deia que ell el que preferia és que les sèries i els còmics que més li agradaven les editessin les editorials petites perquè el resultat era que s'aconseguia un material més "acurat". No sé si és un problema d'anar amb compte o no però la veritat és que en aquesta edició de Planeta que davant de cada capítol hi surti una vinyeta amb referències a l'editor, el tipògraf i el colorista (quan està editat en blanc i negre) no contribueix a donar la sensació de que sigui una edició gaire cuidada.
En resum: Entretingut baix · La torre oscura 1
En el post anterior comentava que entre el còmic americà el de gènere negre és un amb els que connecto millor, aquest altre en canvi és un dels exemples de còmic amb els que no puc... I això que ho provo...
La Torre oscura
1. El nacimiento del pistolero
Guió: Stephen King, Peter David, Robin Furth
Dibuix: Jae Lee, Richard Isanove
Panini / Random House Mondadori
en castellà
--
Roland es converteix en el pistoler més jove i és enviat amb els seus amics Cuthbert i Alain a Hambry d'incògnit per descobrir si algun dels membres de l'associació de criadors de cavalls és partidari de'n Farson
Aquest còmic és l'adaptació de la saga de novel·les d'Stephen King (de fet en teoria he llegit que haurien de ser històries noves però no ho sé perquè no he llegit cap de les novel·les...). On ens explica la història de Roland Deschain, el pistoler, que viu en un món que m'ha semblat que barreja el gènere màgic però en comptes de fer-ho a l'època medieval com es fa tradicionalment ho fa en una mena de Far West apocaliptic.
Es veritat que segurament he afrontat la lectura amb cert desavantatge perquè no he llegit cap dels llibres d'Stephen King i això ha fet que no hagi pogut saltar d'alegria cada vegada que em trobés amb una referència. Vaja que no l'he pogut llegir com un "freaky" sinó com un simple lector de còmics. I realment com a simple lector de còmics m'ha decebut bastant.
La història em sembla explicada molt per sobre i m'ha deixat la sensació de que està pensada més per la gent que ha llegit els llibres que per algú que es vol introduir en el món d'Stephen King. Però el que em va descol·locar més van ser els "salts" que fa la història que tallen totalment la narració: estan planejant un atac i quasi de cop es veu a un altre que diu que els han detingut... Segur que són coses meves però em sembla un recurs a usar esporàdicament i a mi m'ha semblat que n'abusen.
Suposo que ja ho dec haver comentat alguna altra vegada però hi ha un tipus de còmics que em desesperen bastant. Són el que anomeno "Còmics de posturetes", dibuixos molt bonics però amb plans extremadament curts on no es veu on transcorre l'acció, amb els personatges amb cares amb les mateixes expressions, etc. Aquest és un d'aquests còmics o sigui que segur que això també ha influït negativament en la meva percepció del guió.
La veritat és que em sembla que aquest és un còmic destinat "només" a els fans de la saga de novel·les
En resum: Acceptable baix · Sin City: Mataria per ella
Potser sorprendrà una mica als afeccionats del còmic però jo no havia llegit "Sin City" fins que els han publicat en català (per tant aquest cop i sense que senti cap precedent no sóc un dels que tenen el còmic en català i en castellà).
He comentat altres vegades que a mi, que sóc bàsicament un lector de còmic europeu, en general em costa bastant entrar en el còmic americà més popular. Tot i que hi ha una excepció, hi ha un grup de còmics americans amb els que si que m'hi integro fàcilment: els de gènere negre. Si hagués de fer memòria dels còmics americans que m'han agradat més bastants són d'aquest tipus: per exemple ara em venen a la memòria el Criminal o l'Sleeper de Brubaker i Philips.
Sin City
2. Mataria per ella
Autor: Frank Miller
Norma Editorial
en català
--
En Dwight ha après dels seus errors del passat i viu una existència insulsa i monòtona per evitar tornar a l’espiral d’alcohol i violència on estava ficat. Però el retrobament amb una dona de la seva vida, el portarà a repetir els mateixos errors, ja que en Dwight mataria per ella.
Està clar que com que sóc un afeccionat a la novel·la negra aquest còmic ja partia amb moltes possibilitats d'agradar-me. I la veritat és que no m'ha defraudat en absolut, ja que té tots els components del gènere negre: un protagonista torturat, una "femme fatale" que el fa anar com vol, traïcions, violència, morts a trets, i fins i tot fa servir fantàsticament les típiques veus en off. No sé si serà perquè en el primer tom coneixia la història o perquè en aquest segon la història és molt més de "gènere" però he de reconèixer que aquest cop la història m'ha agradat molt més que la del primer.
Com vaig comentar al primer número, "Sin City: El dir adéu", encara em passa que el dibuix em descol·loca una mica ja que intercala vinyetes que trobo que tenen un dibuix absolutament fantàstic amb unes altres en que hi fa coses que personalment no m'acaben de convèncer (per exemple quan l'Ava s'està banyant en la piscina) i que jo atribueixo a un intent d'innovar que almenys a mi personalment no em sembla gaire reeixit. Segurament és que tinc uns gustos més clàssics i encara no puc evita bavejar quan veig la mestria en el blanc i negre de Mandrafina, els Breccia o Jordi Bernet.
Però bé, ara com que m'ha agradat bastant en compraria més però m'ha quedat un dubte: em compro el tercer en castellà o bé m'espero a veure si Norma ens el publica en català?
En resum: Interessant · Volunteer
Comentaré una BD abans de tornar-me a posar a la feina... Tinc unes ganes de començar les vacances...
Em sembla fantàstica la nova iniciativa de Planeta de publicar BDBooks: "Aldebaran", "El canto de las Striges", "Santuario" i "Volunteer"... Llàstima que moltes d'aquestes obres ja les tenia en francès perquè sovint el format BDBook m'agrada més que no pas l'àlbum...
En aquest cas la edició de Planeta de "Volunteer" forma un integral que inclou els tres àlbums originals francesos.
Volunteer
Guió: Muriel Sevestre
Dibuix: Benoît Springer
Planeta
en castellà
--
Volunteer és una noia que no recorda res de la seva infància. La van trobar quan tenia 10 anys en un vagó de tren en estat de shock amb un penjoll que tenia gravat el seu nom. Ara treballa en un local nocturn de Nova York i porta una vida tranquil·la fins que ocorren uns fets que sembla que tenen relació amb el seu passat: uns vampirs l'ataquen...
El que m'ha passat amb aquesta sèrie ha estat molt curiós. Vaig comprar el primer tom i recordo que em va agradar bastant però com que van tardar tant en treure el segon, una mica més de dos anys, i com que sabia que estava previst en tres toms va desaparèixer de la meva llista de possibles compres. I no hi havia tornat a pensar fins que el vaig veure en les llistes de novetats de Planeta.
Tenint en compte que les històries de vampirs no solen estar entre les que m'agraden només puc dir que la història que s'explica a "Volunteer" m'ha agradat prou. El guionista sap mantenir prou incògnites per permetre fruir d'una la lectura entretinguda que per mi només decreix al final. Intenta acabar la història amb un final d'explosions emotives que personalment crec que no aconsegueix. Segurament és culpa meva que sóc massa exigent ja que darrerament m'estic trobant amb molts còmics en els que trobo que els passa el mateix: fan un molt bon plantejament de la història però no aconsegueixen un final que compleixi les expectatives creades.
El dibuix és una de les coses que sobta més encara que a mi no m'hagi agradat gaire reconec que no molesta a la lectura. Només cal fer un cop d'ull a les pàgines del primer tom i a les darreres del tercer per veure que el detallisme del primer tom deixa pas a un traç molt menys cuidat, menys detallista i en moments més borrós en tercer tom. Es nota especialment en les darreres pàgines del tercer tom on canvi és impressionant: els personatges fins i tot canvien de cara!. Segurament es tracta d'una cosa que els lectors de còmics americans trobaran més normal que els d'europeu ja que pel que he vist és bastant corrent en còmic americà però el cas és que no estem parlant d'una sèrie de desenes d'anys sinó d'una BD de tres números!. Déu ser que sóc un clàssic però per mi les sèries curtes han de mantenir un nivell gràfic més homogeni del que trobem a Volunteer.
Si unim la progressiva simplificació dels dibuixos a un final d'història fluixet he acabat amb la sensació d'estar davant d'una BD que va ser acabada massa de pressa o bé de mala gana. De totes formes tot i les meves crítiques reconec que es tracta d'una lectura entretinguda que compleix amb escreix a l'hora de fer passar una estona entretinguda al lector.
En resum: Entretingut | Altres fonts relacionadesDel mateix domini: · No hi ha altres fonts.Mateixes paraules clau: · No hi ha altres fonts.
|
