· Reflexions i relats des de Sant Celoni després de la tempesta
Si, és cert, ho havien avisat, com tants cops aquest hivern, i com tants cops al final he optat per anar a treballar. Cap a les 10 s'ha posat a nevar a Barcelona i veient com es posava de lleig he optat per marxar cap a casa. No hi havia incidències al servei, el tren ha sortit puntual a les 14'16. I ha funcionat correctament fins que en arribar a Sant Celoni ens han dit que el servei s'interrompria.
Hem continuat fins a l'alçada de Breda, i allà ens hem estat parats una bona estona fins que ... ens han avisat que tornàvem cap a Barcelona, era impossible continuar fins a Girona. Però el mal menor ha durat poca estona, en menys de 5 minuts tornava a passar el revisor per dir que un cable havia caigut a Granollers i que tampoc podíem tornar cap a Barcelona. Ens quedàvem parats a Breda durant 3 hores.
Al cap d'aquella estona hem tornat fins a Sant Celoni i aquí estem, al pavelló d'esports, amb matalassos i màrfagues al terra, esperant a poder continuar el viatge demà al matí.
Avui algú ha dit que aquesta seria la primera gran nevada 2.0. Jo he intentat anar retransmetent tot el que ens ha anat passant durant l'estona. Via twitter he aconseguit tota la informació que necessitava, no em feia falta mirar les webs ni tan sols els RSS dels grans mitjans de comunicació. De fet, malgrat les peticions que anessin penjant twits d'informació gairebé cap d'ells ho ha fet. Ni falta que fa, perquè sembla que els problemes s'han donat només a Barcelona, quan la realitat és que la part més gran de problemes ha estat a uns 80 km,
Per suposat, ja he començat a veure les primeres aus rapinyaires twitejant pels descosits igual com van fer al mes de juliol passat. No han esperat ni a que els viatgers haguem arribat a casa per a llençar-se com a animals famèlics. Avui no és el dia, demà feu el que us doni la gana, però avui no és el dia i menys quan molta gent està dormint fora de casa, amb matalassos i màrfegues ...
Abans d'acabar el post deixeu-me que agraeixi sincerament el treball que ha fet el revisor de la RENFE que per primer cop ens ha mantingut informats de tot allò del que l'anaven informant. Continuo els agraïments amb el personal de Protecció Civil i la resta dels serveis d'emergència, i finalment, a la gent de Sant Celoni que han permès que gent gran o amb alguna necessitat, puguin dormir en un llit. Gràcies
Comença a avançar la nit i la cosa no pinta gaire bé. Ens acaben de dir que fins a les 6 o 7 del matí no sabrem si hi ha trens cap a Girona. I jo em pregunto, si hi ha trens, podrem sortir de l'estació de Caldes de Malavella? Demà més.
· Autonomia de centres i TIC, però autonomia real!
Des de fa uns quants anys que el concepte d'autonomia de centre està present en la nostra vida professional. I és al voltant d'aquest concepte que m'agradaria reclamar més autonomia, però més autonomia amb totes les seves implicacions. I m'explico:
En els darrers anys, els centres educatius han vingut experimentant un augment de recursos, però molts cops aquests recursos no s'han adequat a les necessitats dels centres, sinó a criteris generals establerts des d'uns serveis centrals del Departament.
Quants cops ha arribat al centre una dotació que ni tan sols se sabia que s'havia demanat? I de sobte, un dia, arriba un transportista i et diu que et porta això de part del Departament.
Però potser el cas més preocupant, potser perquè és el que més he patit en la meua vida docent és el de les TIC. Fa anys que em vinc preguntant perquè les dotacions dels centres educatius s'han de decidir en despatxos que potser estan a més de 200 km del lloc de destinació. Tot i que amb la posada en marxa del "catàleg" de dotacions l'any passat es va fer un petit pas endavant, no és menys cert que la situació està molt lluny de l'aplicació real d'una autonomia de centres. Perquè no donem uns diners als centres i que ells en facin l'ús que més els hi convingui?
Menció especial es mereix la qüestió de la connectivitat dels centres educatius. I aquí si que no s'ha experimentat cap evolució. Els centres, sobretot els de primària, continuen tenint una instal·lació "oficial" sense cap mena de possibilitat real de sortir-se'n. I aquest fet ens porta a l'absurd, sabeu que els centres educatius han de pagar fins i tot les trucades locals? Això, en el mercat obert, fa anys que no es dóna. Un usuari pot contractar un servei adsl (que supera amb escreix la dotació "oficial" de 2 Mb) i amb el preu del servei li venen incloses les trucades a telefons fixes. No seria millor traspassar els diners als centres i que cadascú contracti el servei que més li convingui?
Això si, quan més autonomia cal també més control. Però d'això ja en parlaré en un altre post.
Aquest any hi ha una gran quantitat de places convocades al procès selectiu de places de funcionaris docents. Se'n convoquen 3.990 de totes les especialitats d'educació primària. M'agradaria escriure alguns consells personals, després d'haver passat per algunes experiències d'aquest tipus, tant com a opositor com tribunal, m'atreveixo a fer aquest decàleg a mode de consells breus:
1.- Una oposició és una oposició. I això vol dir que només aproven els X primers. De res et servirà ser el 101 si només hi ha 100 places. Per tant, avalúa quina ha de ser la teva estratègia davant d'aquestes proves per a ser com a màxim el número 100 i no el 101.
2.- Una oposició, diverses parts. Les oposicions tenen diverses parts, intenta compensar les parts que veus que t'aniran malament amb aquelles en les que tens millors aptituds. Si tens poca puntuació de mèrits, intenta arriscar en les proves de temari i programació, només així aconseguiràs aprovar.
3.- Els membres dels tribunals són mestres, com tu. Com a mínim 4 dels 5 components dels tribunals són mestres i coneixen la realitat professional. No intentis inventar el sistema educatiu, perquè aquest no és l'objectiu de les oposicions.
4.- Els tribunals no s'estudien els temes de les oposicions. El tribunal, encarregat de valorar el teu examen, no s'estudiarà el temari. Òbviament la seva feina no és estudiar-se el temari, sinó valorar allò que tu has plasmat en l'examen. Això no vol dir que no se sàpiguen el tema. De fet, la majoria de temes es poden desenvolupar amb alguns anys de pràctica docent. Els tribunals tenen un coneixement general dels diferents temes. Per tant, si et toca un tema que domines, aprofita i mostra tot el teu coneixement.
5.- Llegeix-te la convocatòria. Tot i que sigui un pal, cal saber exactament com es desenvoluparà tot el procediment. I cal tenir molt clars aspectes claus del procediment: convocatòries, citacions, exposició d'actes, criteris de correcció, funcions del tribunal, etc.
6.- No hi ha places reservades per tribunal. Antigament es reservaven unes places per tribunal (jo mateix vaig tenir aquesta sort en les oposicions de primària a l'any 98), però actualment totes les persones que aproven l'examen, passen a una llista general i s'elegeixen els X amb una nota més alta. No cal que aneu al tribunal a preguntar quantes places hi ha per a aquell tribunal, perquè no n'hi ha cap! No obstant, per sobre dels tribunals hi ha les comissions de selecció que són les que acabaran vetllant per a que no es produeixi un aprovat general en un tribunal i un suspens absolut en un altre.
7.- Adequa't als criteris de correcció. Els criteris es publiquen, com a màxim, una setmana abans de l'inici de les proves. En ells es fixa què és el que es valorarà i en quina proporció. Per tant, intenta adequar la teva feina prèvia a allò que s'ha publicat. Amb una setmana, en tens de sobres per a fer-ho.
8.- Utilitza les TIC ... si les domines. Tot i que encara no s'han publicat els criteris de correcció dels tribunals, veureu com les TIC hi tenen una part molt important. Utilitza-les adequadament, fes una presentació de cada tema, mostra amb el teu propi portàtil com ho utilitzaries amb els nens, però no et limitis a posar en pantalla una activitat "clic" perquè totes les activitats "clic" són conegudes per gairebé tots els mestres. Sigues creatiu, però amb seny!
9.- Coneix el teu tribunal. El Departament fa pública la composició dels tribunals un mes abans de l'inici de les proves. Intenta preveure el perfil dels diferents membres del tribunal per a adequar la teva presentació. "Googleja" el tribunal i obteniu els diferents perfils.
10.- El tribunal no et té mania. Són mestres igual que tu, i no tenen cap interès en anar a fer la punyeta a ningú. Es limiten a aplicar els criteris que s'han publicat. Res més que això. No obstant, si creus que cometen errors (tothom els pot cometre), demana les explicacions que creguis oportunes des del màxim respecte.
Tornem ja del descans de nadal i ara toca emprendre la part més dura del curs, el segon trimestre. Però durant aquests dies he estat fent cosetes amb la càmera de fotos. Aquí podeu veure el resultat.
Aquest és l'editorial que han publicat avui dotze diaris publicats a Catalunya, i jo, en dóno suport.
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d?emetre sentència sobre l?Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l?Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l?alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L?expectació és alta.
L?expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l?evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d?una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d?una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l?oposició sobre la renovació d?un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l?Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal ?un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s?ha mostrat a si mateix?, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l?Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l?articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l?Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d?acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d?una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l?esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l?Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l?Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).
Els pactes obliguen
L?alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d?una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d?Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d?arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l?Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l?Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l?espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d?aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d?una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l?assumpte que té entre mans ?que no és sinó la demanda de millora de l?autogovern d?un vell poble europeu?, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l?Estatut és fruit d?un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d?una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l?autogovern, l?obtenció d?un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d?una societat responsable.
· Sobre competències educatives, Plan E i actualització de les escoles
Aquesta setmana s?ha conegut la dotació per al proper exercici del ?Plan E?, el pla de l?executiu central per a transferir recursos als Ajuntament per a que puguin tirar endavant projectes que estimulin alguns dels sectors més afectats per l?actual crisi.
Acte seguit, el govern de la Generalitat, de la mà d?algun conseller s?han donat pressa a recordar als municipis que no poden executar obres pel seu compte que afectin competències exclusives de la Generalitat. Per exemple, un ajuntament no pot construir una escola on ell vulgui sense haver-ho pactat amb el govern de la Generalitat. I em sembla bé recordar aquesta qüestió, perquè si no es fa ara, més endavant ens podem trobar amb unes inversions fetes i que no es poden destinar a l?objectiu amb el que es van construir.
Ara bé, caldria recordar a les administracions, a TOTES les administracions, que els edificis escolars també s?han d?actualitzar i que aquesta actualització potser no ha anat al ritme que calia. Tenim en el nostre país més de 3.500 edificis escolars entre primària i secundària.
Al nostre país tenim una gran quantitat de centres d?educació primària que presenten greus mancances d?infraestructures. No és que no hi hagi instituts que no tinguin aquestes mancances, però per una qüestió històrica (fins fa no gaires anys, l?educació obligatòria acabava amb l?antiga EGB) aquest fet es mostra amb major significat en els de primària.
En el final de la dictadura i els primers anys de la democràcia, ara fa 30 anys, es van edificar moltes escoles, amb unes característiques molt diferents a les necessitats actuals. Qui s?havia d?imaginar fa 30 anys que en una escola hi haurien 200 ordinadors ? Doncs amb els ordinadors ?ZP? fàcilment s?arribarà a aquesta xifra.
És cert que s?han portat a terme programes com els desenvolupats des del programa red.es o el més actual Heura, però també és cert que aquests programes no han estat prou amplis com per satisfer les necessitats actuals.
Cal actuar amb urgència sobre dos aspectes fonamentals, l?actualització de la xarxa elèctrica i la xarxa de dades, i per a això, es podrien aprofitar els diners del Plan E, però cal la col·laboració de totes les administracions i cal fer-ho amb urgència.
Els governants tenen dues opcions, seure en una taula i posar fil a l?agulla o bé seure en una taula i posar-se a discutir eternament. De l?actitud que tinguin dependrà que tinguem una escola amb bones infraestructures o bé, edificis antiquats que no seran profitosos per al servei que s?ha de donar des de l?escola.
· Corrupció, política i transparència de l'administració
Ahir va ser un dia mogudet. A mig matí es va fer pública la detenció de l'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, i a la vegada vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, entre altres càrrecs. I a més, pertany al mateix partit en el que milito, el PSC. Els que em coneixeu sabeu que una de les coses que més detesto és l'aprofitament que fan de la política certs personatges. I no és una qüestió només de sigles de partits, perquè de merda i de merdosos n'hi ha a tot arreu, però de persones honestes també n'hi ha a tot arreu! És quelcom relacionat amb la manera d'entendre la política, la manera com s'exerceix el poder, i les persones amb les quals t'envoltes. Perquè una sola persona, per molt alcalde que sigui, no fa aquestes coses ell sol.
M'emprenya moltíssim haver de dir un cop més que no tots els polítics són iguals. Perquè és cert que no tots són (som) iguals.
I davant de tot això què cal fer? Doncs en primeríssim lloc fer fora els merdosos, però a mitjà termini cal fer transparent tota l'administració. Els polítics i els funcionaris només administren els béns públics, res més!! I si són bens públics, perquè no han de ser realment públics?
Fins fa no gaires anys, els llibres de text que es podien utilitzar en l'àmbit dels centres educatius havien de rebre l'autorització administrativa corresponent. No recordo si era la LOCE o la LOE va eliminar aquest requisit. Així, doncs, ja no és necessari passar per l'homologació administrativa del llibre de text, i cada editorial pot fer el que més li convingui.
No és que sigui partidari d'aquesta antiga homologació, però vist l'exemple que ve a continuació (feu clic a sobre la captura de pantalla per a veure-la gran), potser caldria repensar-se quins materials s'utilitzen, no?
El Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información realizó encargos a la multinacional alemana por 79,24 millones, que no podía otorgar en el marco legal con los que los justificó.
La Sindicatura de Cuentas ha revelado operaciones que supondrían un trato de favor a la multinacional de la informática alemana T-Systems en comparación con la otorgada a otras empresas del sector, según las auditorías hechas al Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información (CTTI).
Según denuncia la Sindicatura en su informe correspondiente al año 2006, durante 2003, el último año de CiU en el gobierno de la Generalitat, el CTTI realizó encargos a T-Systems por valor de 79,24 millones de euros, que no podía otorgar en el marco legal con los que los justificó.
Entre ellos hay contratos para la impulsar el proyecto de Administración Abierta de Catalunya (AOC) por valor de 37,4 millones de euros en 2002 y 35,3 millones en 2003 "que superaban los límites conjuntos para el grupo 3", por lo que la Sindicatura advierte en su informe que "deberían haberse licitado estos contratos siguiendo los procedimientos establecidos en la normativa que le eran de aplicación", lo que habría permitido concursar a otras empresas del sector.
El CTTI compró 21.607 licencias de programas SAP para empresas en 2003 por valor de 22,6 millones de euros, una adquisición que precisaba una licitación separada que no se llevó a cabo y que, además, la mayoría de dichas licencias finalmente no fueron utilizadas, con lo que supusieron un gasto inútil. Tanto fue así que el año siguiente el CTTI revendió 9.000 de dichas licencias a T-Systems para intentar recuperar una parte de los fondos públicos. Sin embargo, la Sindicatura denuncia que a 31 de diciembre de 2006, todavía quedaban sin utilizar un 86% de las licencias adquiridas en su conjunto.
T-Sytems es filial de la multinacional alemana Deutsche Telekom y ha sido uno de los principales proveedores de servicios informáticos de la Generalitat, tanto que durante muchos años más del 50% del negocio del grupo en España dependía de los contratos de la Generalitat.
El resto de incidencias contables son menores y la Sindicatura sea señala que en términos generales el CTTI tiene unas cuentas anuales al cierre de 2006 que "presentan la imagen fiel del patrimonio y de la situación financiera" de este organismo que ese año cerró con pérdidas de 2,46 millones.
Alguns de vosaltres visiteu diverses pàgines des de dispositius mòbils, però algunes d'aquestes pàgines (aquesta mateix per exemple), no estan preparades per a ser vistes des d'aquests dispositius.
Utilitzant una eina tant senzilla com google mobilizer, pots disposar de la teva pròpia versió de manera fàcil i ràpida. Per a que ho pugueu comprovar he preparat el següent videotutorial. Espero que us serveixi.
Per cert, a partir d'avui, ja està disponible la versió "mobile" d'aquest bloc a http://m.jordiperales.com
· Formació de professors per a l'escola 2.0 a Euskadi
Us deixo un vídeo que m'ha arribat per la xarxa sobre la formació del professora de cara a l'escola 2.0. Ja podem començar a veure com s'ho fan altres autonomies.
Fa dies que em volten pel cap algunes de les denúncies que estan fent alguns sindicats durant aquest inici de curs. Però és que avui ja ha vessat el vas. I és que m'he trobat amb aquesta carta-denúncia que titulen "docència per vocació. Atur per obligació".
En la carta hi figura un paràgraf on diu "per la manca en la seguretat i l?estabilitat de la nostra feina i, segon, per la vostra inacceptable tasca al capdavant del Departament d?Educació promovent mesures àmpliament criticades i aprovant la LEC d?esquenes al col·lectiu docent."
Analitzem les seves queixes. En primer lloc parla de la manca de "seguretat i estabilitat de la nostra feina". Suposo que algú els haurà enganyat en algun moment, però jo tenia entés que un interí té una feina temporal. Resulta que durant els últims anys hi ha hagut milers de places convocades a oposicions i clar, la gent que ha aprovat ara ocupa els llocs de treball que abans estaven ocupats per interins.
Però el que no diuen aquest "Col·lectiu d'interins exvotants del tripartit" és que ells han tingut moltíssimes oportunitats d'obtenir una plaça de funcionaris i que, per la raó que sigui, o bé no han volgut preparar-se les seves oposicions, o bé, han suspés any rera any. Això si, la seva posició dintre la borsa de treball els ha permès treballar en zones on els funcionaris tarden anys en arribar (per exemple Barcelona ciutat).
No nego drets laborals a ningú, però tampoc vull que uns "drets adquirits" passin per sobre dels principis d'igualtat, capacitat i mèrit. I és molt trist veure com el món sindical es preocupa més per reivindicar aquests "drets adquirits" que els principis que haurien de regir l'administració pública.
Doncs ja fa quatre dies que el setembre ha arribat i hem tornat a la feina. Em disculpareu la pausa que he fet aquest estiu, però després de les oposicions, un fi de curs frenètic a la feina, i l'esgotament de tota la feina que havia fet els últims temps em van deixar fora de joc.
Ara retorno, i per començar, unes idees breus del que serà el curs escolar, segons la meua opinió.
1.- Entren els ordinadors a les aules ordinàries. Amb el Pla ZP d'introducció dels ordinadors a cinquè de primària a tota Espanya, i la particularitat catalana, s'inicia una nova època als centres educatius. I com sempre, hi haurà centres que se'n sortiran i centres que no, però això ja passa ara. Sense ordinadors, hi ha centres que són verdaders exemples d'eficàcia i eficiència i d'altres que, malgrat la gran quantitat de recursos són autèntics nius del que no hauria de ser l'educació. Més endavant ja analitzaré els diferents aspectes que poden influenciar en aquesta idea.
2.- La grip A. Tinc la sensació que hi haurà una afectació en els centres escolars bastant menor del que s'està donant a entendre. Vaja, que s'està exagerant molt, i que, tot i que alguns centres resultaran molt afectats, no serà necessari tancar més d'una o dues escoles. Això si, les notícies seran sensacionalistes. Ja veureu quin tractament se li donarà al primer nen que mori per la grip A i que estigui escolaritzat. Serà un espectacle mediàtic digne de La Noria amb incorporació dels majors opinadors del país, amb Belen Esteban al davant.
3.- Desenvolupament de la Llei d'Educació. Un cop aprovada la llei, ara caldrà desenvolupar-la. Veurem per quins camins anirem, però continuo dient el mateix que deia abans de la seva aprovació. Em sembla una bona llei, però ara en cal fer un bon desenvolupament.
4.- Congelació dels sous dels funcionaris. No vull cridar al mal temps, però em sembla que és una decisió que els governants acabaran prenent. I és que ja se sap, en temps de crisi, el funcionari té el sou assegurat i cal congelar-li. El que poca gent pensa és que quan la gent fa diners a grapats, el funcionari continua en el seu sou.
I aquestes són les quatre idees bàsiques que marcaran el nou curs. I si no, només cal que esperem a arribar a final del trimestre per a fer una valoració.
Ja fa una setmana que van sortir els resultats de les oposicions de música, en el procediment E, el restringit als mestres funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de 6 anys. Com fa dos anys, em vaig tornar a presentar. I aquest any, sigui per A o per B he aprovat.
Se suposa que hauria d?estar content d?haver aprovat unes oposicions que fa algun temps que vaig al darrera. I en canvi, aquesta alegria es torna en un estrany gust de boca després de tot el que ens ha tocat viure en tot el procediment.
Si alguna cosa vaig aprendre l?any que em va tocar estar de secretari en un tribunal de música de primària és que el procediment és la regla de joc i que, per sobre del tribunal està el procediment marcat pel marc legal. En poques paraules, el tribunal només pot fer allò que se li és permés, i res més que això.
Em reservo el dret a explicar tot el que ha anat passant i que us he anat explicant a alguns de vosaltres quan us he trobat. I evidentment, tothom qui vulgui, pot contestar-me a aquest escrit, o als futurs, amb total llibertat, exceptuant els insults.
Estic content per haver aprovat, però molt trist i defraudat per l?actitud d?alguna persona en concret. Els que em coneixeu ja sabeu a qui m?estic referint.
Deixeu-me que us doni un consell als opositors per a properes convocatòries, especialment per als que us vulgueu presentar per l?especialitat de música. Abans d?estudiar qualsevol tema, estudieu-vos els textos legals que regulen les diferents convocatòries. Us asseguro que aprendreu molt més i us sentireu molt més segurs quan hagueu d?actuar davant del tribunal.
Divendres 19 de juny, comencen les oposicions. Tot i que l?acte de presentació serà demà dissabte pel matí, aquesta tarda comencen les proves prèvies d?acreditació de les dues llengües oficials a Catalunya.
Serà demà quan tots els que finalment ens presentem fem acte de presència davant del tribunal per a començar el procés selectiu. Tinc esperança en que aquest any em vagi millor que fa dos anys, quan el tribunal va considerar que no era apte per a fer el pas del cos B a l?A. Em torno a presentar pel mateix procediment, en el qual, tenim reservades 10 places i només ens hem inscrit 6 aspirants.
Fa dos anys ja vaig publicar un post explicant quina probabilitat tenia de que em toqués algun tema dels que m?havia estudiat. Aquesta vegada he augmentat encara més aquest percentatge i sobrepasso el 99 %.
M?he preparat a consciència, he revisat totes les unitats de programació que tenia preparades i les he adaptat a la nova ordenació curricular i, sobretot, tinc les unitats de programació adaptades a la realitat que ens trobarem en 200 centres de Catalunya a partir del proper setembre.
Per tant, si la teoria no falla, i els elements que no puc controlar no m?afecten negativament, dintre de 10 dies hauria de poder dir que he superat el procés selectiu. Seria una simple qüestió de temps.
· Disputes d'instituts a Tortosa, quin és l'objectiu?
Des de fa un parell de mesos assisteixo absolutament al?lucinat a l?espectacle públic que estan donant els dos IES de Tortosa. I quan em refereixo als dos IES ho faig pensant en tota la comunitat educativa dels dos centres: pares, docents, alumnes, ...
No entraré a valorar les decisions jurídicament vàlides que poden prendre qualsevol dels òrgans que tenen els dos centres, això si, en el marc de les competències que corresponen a cadascú. El que trobo inadmissible des d?un punt de vista educatiu és el comportament de molts dels membres d?aquests dos centres.
Creia que estàvem parlant de centres educatius on el principal objectiu de tota la comunitat era educar i formar els futurs ciutadans per a que puguin desenvolupar-se, amb capacitat crítica, en la societat en la que els ha tocat viure. Però es veu que no, aquí el que interessa és competir amb el que tens al davant.
Déu ni do quin exemple estem donant a aquests estudiants. Si tens un problema, enlloc d?intentar entendre la decisió proposada (tot i que no la comparteixis, la pots entendre), llença el carro pel pedregal, i posa tots els mitjans que tinguis al teu servei per al teu objectiu. Encara que aquests mitjans siguin estudiants de 12 anys que no entenen res del problema de fons. Uns estudiants als que, enlloc de fomentar la capacitat crítica i l?esperit de col?laboració, només s?ha fomentat el servilisme que en alguns moments s?assembla ja al borreguisme (un va al davant i els altres es limiten a seguir-lo incondicionalment sense analitzar què està fent).
La situació fa pena, enmig d?aquesta baralla ja veig qui hi sortirà guanyant, i no serà ni l?Ebre ni el Bau, ni el Bau ni l?Ebre. Seran uns que estan mirant-s?ho des de dalt de la ciutat i morint-se de riure veient com dos es barallen a mort mentre ells es queden com a garants de la seva qualitat educativa.
No crec que mai hagi de portar els meus fills a un institut de Tortosa, simplement perquè no hi visc. Però si hi visqués, demanaria a les administracions que acceleressin el tercer institut de la ciutat per a poder-hi portar als meus fills.
Com segurament sabeu, si és que em seguiu pel twitter, estic preparant les oposicions pel torn E al cos professors d'ensenyament secundari.
Ja us aniré explicant com va tot el procés. De moment comencem el dissabte amb la presentació, però encara no sé quan em tocarà fer la meva prova.
Entre les estones d'estudi, ahir em vaig trobar amb un vídeo que em va fer somriure i pensar en com no hauria de ser una presentació davant un tribunal.
· Arribada dels ordinadors a l'escola. Perquè a 1r d'ESO?
Ja em perdonareu però últimament estic una mica atrafegat preparant les meues oposicions al cos de professors de secundària i no em queda massa temps per a escriure sobre els diferents temes que es van generant al voltant de l'educació.
Potser el que més enrenou ha creat ha estat l'anunci per part de diferents governs de l'arribada de milers d'ordinadors a les escoles i instituts. S'ha generat una quantitat d'opinió a la blogosfera, cosa que feia temps que no passava, clar que s'ha de dir que els que estan presents a la blogosfera és gent Ticnòloga, i que evidentment aquest tema li interessa més que a la mitjana del cos de mestres i del de professors.
Ens trobem que, per una banda, el govern central anuncia un pla per a que els alumnes de 5è de primària comencin a portar el seu ordinador a partir del proper setembre. En canvi, el Departament anuncia que a Catalunya els ordinadors arribaran a partir de 1r d'ESO. I aquí és on jo em pregunto el perquè d'aquesta decisió?
Crec que tots els docents coincidim en què els dos cursos on més conflictes s'acumulen són els dos primers de l'ESO. Sobta que a partir del proper setembre incrementem aquest conflictes amb una nova metodologia que poca gent domina; amb unes eines que poca gent controla, tot i la formació impartida en el darrer decenni; uns material que poca gent coneix; i unes infraestructures que fan figa per tot arreu.
Potser seria millor haver pensat en introduïr aquesta nova metodologia a partir del cicle superior de primària, i aprofitar aquests dos cursos per a posar les bases per al treball amb eines TIC i així garantir que els alumnes passen a secundària amb la capacitat per a aprofitar totes les potencialitats de les eines que tindran a la seva mà.
Guanyaríem a més dos anys per a poder formar els equips docents de l'ESO per a formar-se i equipar les aules dels instituts de secundària amb tots els components que facin falta.
· No nos damos por aludidos como parte técnica. ¿¿¿Ahora tampoco???
Fa uns dies va sortir una notícia a la premsa on es posava de manifest algunes mancances en la posada al dia de les aules dels centres educatius. En vaig escriure un post que va rebre moltíssimes visites des d'unes IPs d'una coneguda empresa de manteniment. En l'article es deia que una empresa no se sentia al·ludida. Certament, el periodista cometia una errada a l'atribuïr la instal·lació de l'Heura a una empresa en un determinat centre quan això no era així.
Però ahir per la tarda em va arribar un missatge a través d'una llista de distribució en la que hi participo. Un docent enviava un missatge queixant-se de com li havien deixat la instal·lació en el seu centre.
Aquí teniu algunes de les fotografies que ha penjat en el seu picasa. Us recomano que les mireu directament aquí.
Haig de dir que el centre pertany a la comarca del Vallès Oriental, i que segons la presentació que es va fer fa un temps, l'empresa encarregada és la que fa un mes deia "No nos damos por aludidos como parte técnica".
Mireu-vos la pàgina 19 d'aquesta presentació:
Em pregunto si ara ¿Tampoco se dan por aludidos como parte técnica?.
· Autonomia de centre, optimització de recursos, coordinació TIC i la LEC
Ja fa gairebé un any que es va presentar el projecte de llei d'educació de Catalunya, un projecte amb el qual el govern volia (i vol) millorar la realitat educativa d'aquest país. Ja en parlava el passat novembre de les possibilitats organitzatives que s'obrien amb la LEC dintre dels centres educatius de Catalunya. Però sembla que alguna cosa trontolla perquè les últimes mesures proposades, com les que anunciava el diari Segre la setmana passada, van més aviat en contra de la proposta de la pròpia llei.
Un dels objectius de la LEC era potenciar moltíssim l'autonomia de centre, i ara, ens trobem amb la proposta de restringir la capacitat organitzativa del centre amb una normativa que suposa la comptabilització de les hores de coordinació (entre les quals deuen estar les TIC) com a hores no docents.
El projecte de llei deia en el seu article 88: "Els centres que presten el servei d'educació de Catalunya desenvolupen la seva autonomia organitzativa definint la seva estructura i les normes de funcionament intern del centre". En l'article següent diu textualment: ?Els centres públics poden determinar l'existència d'òrgans unipersonals addicionals als quals es poden assignar responsabilitats específiques?.
Doncs si realment són els centres els que defineixen la seva estructura i normes de funcionament, perquè no se'ls deixa als centres la potestat per a decidir qui fa què i en quines condicions?
Si bé és cert que existeixen una certa quantitat d'hores per a tasques de coordinació (cicle, activitats vàries, projecte lingüístic, TIC, ...) també és cert que algunes d'aquestes reduccions d'horari lectiu són de difícil justificació, però la proposta que s'ha filtrat a la premsa, em resulta difícil de justificar perquè aplica un mateix criteri a situacions completament diferents.
Clar que ... haurem d'esperar a que es faci la presentació oficial de la proposta a veure com queda la racionalització dels recursos.
· Noves mesures organitzatives a les escoles. Optimització de recursos?
Sembla que les coses van mogudes pel que fa a les mesures d'estalvi impulsades a les escoles i instituts de Catalunya.
En els moments de crisi com els actuals, crec que és obvi que a l'administració hi estan mancant recursos, ja sigui perquè hi ha un mal finançament, ja sigui perquè s'ha estirat més el braç que la màniga. El cas és que els recursos amb els que s'havia planificat, a l'hora de la veritat no existeixen.
Fa uns mesos el Conseller proposava que els mestres i professors que volguessin poguessin fer 4 hores setmanals més de docència amb un petit complement econòmic. Els sindicats s'hi van oposar i fins i tot van acabar muntant una vaga en el sector que, amb la justificació de la LEC, també atacava aquesta proposta. La proposta es va acabar congelant.
Sembla que la setmana passada, en una reunió amb els sindicats, es van posar sobre la taula noves mesures d'optimització de recursos. D'entre aquestes mesures hi hauria:
La comptabilització de les hores de coordinació per càrrec com a hores no docents. O sigui, que no hi haurien hores de reducció de docència per càrrec (suposo que els càrrecs directius estarien al marge d'aquestes hores).
La consideració com a hores de coordinació de les hores de vigilància de pati.
Sembla que demà i dimecres hi haurà una mesa sectorial entre els sindicats i el Departament on s'exposaran aquestes mesures. A veure què hi ha de nou, no?
Aquest matí, mentre pujava des d'Amposta a primeríssima hora, he posat Catalunya Informació. Sempre m'agrada anar escoltant les novetats del dia, així quan arribo a la feina ja estic informat.
Avui m'ha alegrat moltíssim veure el canvi en el sistema d'informació del trànsit. Fins ara hi havien dues narradores que ens comentaven les incidències des dels llocs de comandament del trànsit i potser des d'algun helicòpter.
Però avui m'he trobat amb la novetat de convertir un servei 1.0 en un altre on, si bé no és 2.0, si que s'hi pot aproximar bastant. Han obert els canals d'informació del trànsit als propis usuaris. O sigui, que si un usuari està en una retenció que els/les comentaristes no informen, pot enviar un sms o un correu electrònic informant de la situació i al cap de poca estona, la redacció comprova la situació i actualitza la informació.
Crec que és una molt bona idea comptar amb la participació dels ciutadans per a informar del trànsit, sobretot perquè s'amplia moltíssim la capacitat informativa d'una emissora de ràdio.
Avui és el dia de Sant Jordi, una diada realment festiva a Catalunya tot i que és laborable. La polèmica d'un dia com avui és si ha de ser festiu o no. I jo, tot i celebrar el meu sant, sóc dels que penso que ha de ser un dia laborable.
M'agrada molt aixecar-me pel matí i veure l'ambient que hi ha pels carrers. I tot i que, certament, la jornada s'acaba convertint en quelcom mercantilista, m'agrada que aquest mercantilisme sigui amb productes culturals com els llibres i naturals com les roses.
Mireu com estava la Rambla Catalunya a les 9'15 del matí.
