Hem pogut observar com, a mesura que s?acosten les eleccions espanyoles, el PP català accentuava el gir cap a l?extrema dreta que ha estat impulsant Daniel Sirera des que va accedir a la presidència del partit. En aquesta nova onada de demagògia, la llengua catalana torna a estar situada en el seu punt de mira. Podem afirmar sense exagerar que el Partit Popular desitjaria que la nostra llengua desaparegués o que com a mínim es veies reduïda a una mera anècdota folklòrica d?una regió de l?Espanya indivisible.
Amb aquest objectiu han activat tots els fronts, començant pel PP català, i acompanyat per tota l?estructura estatal del partit, amb la cobertura de la FAES. Així, podem trobar el famós vídeo de precampanya, les declaracions d?Aznar lamentant la manca de democràcia que comporten les polítiques lingüístiques ?nacionalistes? o Rajoy anunciant una possible ?Ley de lenguas? per protegir el castellà arreu de l?Estat, fets que se sumen a la política lingüística secessionista duta a terme pel PP valencià. Veient com estant actuant, és obvi que es tracta d?una estratègia organitzada a consciència per intentar, per enèsim cop, mostrar el català com un factor de divisió social i intentar transmetre una imatge esbiaixada del país, en el que suposadament el castellà viuria una implacable persecució política per part de les malvades institucions catalanes.
A mesura que aquets atacs augmentin, caldrà que la resta de partits catalans es mostrin més units que mai en aquesta matèria, ja que sinó el Partit Popular haurà obtingut una primera victòria. Caldrà que es defensi més que mai l?impuls i el foment social de la nostra llengua, sense complexos. No tenim res de que avergonyint-nos, ni res pel que demanar perdó. No cal que donem llarguíssimes explicacions perquè el nostre país tingui lleis que protegeixin el nostre idioma. Que potser l?ensenyament públic a les escoles espanyoles no és en castellà? Que potser no destinen milers de milions d?euros a través de ?l?Instituto Cervantes? per l?expansió i el foment de la llengua castellana? Doncs ja està.
Suposo que no ens hauria d?estranyar, un partit que acusa als independentistes de feixistes mentre mantenen un ex ministre franquista amb les mans tacades de sang (gràcies Tardà per anar recordant el que molts voldrien silenciar), és normal que després puguin afirmar sense immutar-se que el castellà és un idioma perseguit a Catalunya.
· Les JERC obren els informatius de la TV nacional Boliviana
Només és una petita mostra de la gran tasca que du a terme lot l'àmbit de Relacions Internacionals de les JERC. Podeu trobar més informació sobre el projecte concret de Bolívia aquí, aquí, i aquí.
Molts analistes porten dies explicant-nos què passarà aquest any 2008, què serà important i quins temes marcaran l'agenda. Com que no disposo del do de la premonició intentaré exposar, no el que passarà aquest 2008, sinó el que n'espero i desitjo.
Espero que les eleccions espanyoles no congelin les decisions importants del país fins el març, que els partits catalans siguin capaços de fer una campanya centrada en els interessos de la nació i no en les desqualificacions constants i el tacticisme partidista que ens allunyen a tots els ciutadans de les urnes i de la política. Que ni el PP ni el PSOE arribin a la majoria absoluta (sinó ja ens podem anar preparant). També espero que l'acord entre Esquerra, PSM, UM i Entesa tregui uns resultats excellents a les Illes Balears. I sobretot, que un cop passades les eleccions es mantinguin les promeses i que els diputats i les diputades catalanes siguin capaços d'anar a una en aquells temes que ens afecten a tots i totes (infraestructures, competències, finançament...).
També espero que finalment es pugui veure amb normalitat TV3 al País Valencià. Que si s'ha de treure alguna crosta de TV3 sigui la que de tant en tant fa obrir les notícies amb la família reial o la selecció espanyola. Que l'ús de la nostra llengua creixi arreu dels Països Catalans. Que cada cop hi hagi més seleccions catalanes reconegudes internacionalment i que el govern espanyol de torn no es dediqui sistemàticament a boicotejar-les. Espero que el 2008 sigui també l'any en que finalment els arxius catalans expoliats a Salamanca tornin a casa.
Desitjo fermament que el Tribunal Constitucional no s'atreveixi a modificar allò que el poble català va votar en referèndum. Però encara desitjo més que si això succeeix la reacció per part dels catalans sigui unànime i contundent. Començant pel nostre president, continuant pel govern i seguint per tota la classe política (obviant el PP lògicament) i la societat civil. Espero que tots junts diguem alt i clar que el que decidim els catalans i catalanes no ens ho retalla un tribunal espanyol, per democràcia i per dignitat nacional.
També espero que la nova Llei pel dret a l'Habitatge serveixi perquè l'emancipació juvenil no segueixi sent una utopia per molts joves. També espero que la precarietat i la sinistralitat laboral que afecta en major mesura als més joves disminueixi de forma significativa. I parlant de temes laborals, espero que els sindicats actualment majoritaris a Catalunya (simples sucursals de les delegacions de Madrid) siguin cada cop menys majoritaris en detriment dels sindicats nacionals i de classe.
Finalment desitjo que cada cop siguem més els que creiem en la independència de la nostra nació, que la gent s'organitzi, treballi i lluiti des de l'àmbit que pugui o prefereixi per acostar-nos cada dia més a la nostra llibertat.
Segur que m'he deixat molts temes a comentar, però si aconseguim tot el que he citat podrem començar a parlar del 2008 com un bon any. Que així sigui només depèn de nosaltres, a treballar!
Després de molts anys de treball constant el debat sobre l?exercici del dret a l?autodeterminació, l?augment de la sobirania, la independència... o amb la fórmula que ha fet fortuna actualment, el dret de decidir, s?ha imposat clarament com un dels temes cabdals de l?agenda política. Òbviament aquest fet, junt amb la manifestació del passat dia 1 ha obligat a reaccionar els dos principals partits catalans, que amb discursos ambigus de federalisme o de nacionalisme català havien anat trampejant fins ara el debat sobre el futur polític de la nostra nació sense haver de definir-se clarament.
Al Partit Socialista li va faltar temps per intentar restar importància a la remor de fons que s?anava generant, ja que òbviament xocava amb el seu federalisme de fireta del que sempre parlen i mai exerceixen.
Dos dels seus principals arguments per intentar-ne desacreditar el concepte primer, i l?èxit de la manifestació després realment són dignes d?anàlisi:
1. El dret de decidir ja l?exercim cada 4 anys.
Com a mínim ara ja sabem que entén el PSC per participació democràtica: votar un cop cada 4 anys i després a callar i a deixar que els partits polítics decideixin. Després tots preguntant-nos com pot ser que augmenti l?abstenció....
2. El dret a decidir no interessa perquè hi va haver molts més catalans a casa que a la manifestació.
Impressionant. Davant d?aquest argument defensat per Jose Zaragoza em vaig quedar sense paraules. Potser no sabia que en les manifestacions contra la guerra a l?Iraq també hi havia més gent a casa? O en totes les concentracions que s?han fet contra ETA a l?Estat Espanyol també? Sortirà el PSOE dient que als espanyols no els preocupa el terrorisme?Aplicaran aquest criteri a totes les manifestacions que es duguin a terme a partir d?ara, o només en aquelles en que no hi participin?
Per la seva part Convergència semblava que apostava pel dret de decidir de forma més o menys clara des de la conferència de la ?Casa Gran? (?¿), però cada dia que passa l?han anat aigualint, fins a dissoldre pràcticament tot el sentit original.
Des del primer dia en Duran ja va deixar clar que per ell el Dret de Decidir vol dir decidir amb quin Ministeri és queda, i que d?independència res de res. Paral·lelament, l?Artur Mas ha hagut d?anar posant condicionants i afegint matisos per tal d?evitar una altra crisis en el si de la Federació, on les tesis sobiranistes no són ni molt menys les majoritàries.
Finalment s?ha decidit a posar-hi una xifra, el 60%. Aquest és el suport mínim que marca CIU per tal que s?aprovessin avenços importants en la sobirania de Catalunya (independència? autodeterminació?). La justificació és que no vol una fractura social. Entenent que en el cas invers, que hi hagués un 60% en contra i un 40% a favor no hi hauria fractura, i els partidaris de la independència, parlant clarament, ens hauríem de fer fotre.
Els catalans tenim tendències masoquistes, però que alguns es vulguin autoimposar unes barreres per assolir la nostra independència superiors a les que, per exemple, va posar la UE a Montenegro (50% de participació i 55% de vots favorables) ja és surrealista. A no ser que el que és vulgui sigui apropiar-se d?una reivindicació amb la intenció de no portar-la mai a la pràctica...
Tot i aquestes manipulacions barroeres la idea del Dret de Decidir ha calat amb força a la societat Catalana, i seguirà creixent dia a dia. Com més avancem menys valdran les mitges tintes, s?ha acabat el parlar sense dir res. Sindicats, organitzacions, partits polítics... tots ells s?hauran de mullar davant una pregunta ben clara que molts han estat esquivant durant anys : Dependència o Independència? Potser ens endurem algunes sorpreses. Les JERC per la nostra part ho tenim molt clar, apostem sense complexes per uns Països Catalans independents, com hem fet sempre i com sempre farem.
Arreu dels Països Catalans hi ha diversos actes convocats per les JERC: Dijous 6 de desembre:
Lleida (Segrià) - Plaça de la Paeria a les 12 hores Manifestació unitària.
Sueca (Ribera Baixa) - Casal Jaume I a les 14 hores II Paella Independentista.
L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) - Davant la Farga a les 16.30 hores Paradeta "Estalvia't el Rei". Posteriorment, marxa fins a la plaça de l'Ajuntament i lectura del manifest.
Barcelona - Plaça de la Mercè a les 19 hores Concentració amb la participació de representants de les plataformes sobiranistes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. Tot seguit, concert amb Living i Gerard Sesé.
Divendres 7 de desembre:
Tordera (Maresme) - Plaça de l'Amistat a les 23 hores Concert anticonstitucional amb els grups Esbatec, The Corkscrew i Skafam.
· Han hagut d'arribar les JERC a l'ajuntament perquè el metro obri a les nits
Avui, el primer secretari de les Joventuts Socialistes de Catalunya (organització juvenil sense massa activitat coneguda) ha publicat un escrit en el seu bloc en el que denunciava una suposada apropiació política indeguda, per part d?Esquerra ,pel que fa a l?obertura en dissabtes del metro de Barcelona.
Tots sabem que els socialistes són experts en repetir una mentida mil cops, tan que fins i tots ells mateixos se l?acaben creient (Pascual, aprovaré el estatuto que salga del Parlamento de Catalunya), però per a qualsevol persona mínimament informada li serà fàcil comprovar l?origen real d?aquesta mesura.
Argumenten que aquesta va ser una proposta del PSC i del president Montilla realitzada el mes d?octubre del 2006. Això és cert, però com sempre l?independentisme d?esquerres feia molt de temps que se?ls havia avançat . En primer lloc aquesta proposta ja es pot trobar en el programa electoral de les JERC-Barcelona de l?any 2003, així com en la campanya de transport que vam realitzar l?any 2001 sota el lema ?Que no ens venguin la moto, lluitem per un transport públic de qualitat? , la imatge de la qual podeu veure encapçalant el post.
No cal que ens remuntem tan enrere per constatar la mentida socialista (valgui la redundància). El primer cop a la historia en que l?Ajuntament de Barcelona va aprovar en plenari un document (per tant anant molt més enllà que simples declaracions electoralistes) en que es posava per escrit la necessitat d?ampliar els horaris del metro va ser amb el ?PlaJoveBCN?. Aquest Pla, sorgit d?un procés participatiu obert a tots els joves de la ciutat, tenia com objectiu definir el Pla Director de els Polítiques de Joventut a Barcelona pel període 2006-2010. Tot aquest procés ha estat dut a terme per la Regidoria de Joventut de Barcelona, encapçalada pel militant de els JERC Xavier Florensa. Aquest ha estat un procés elogiat per totes les entitats i joves participants de la ciutat, i que aprofito per recomanar a la JSC que es llegeixin a fons per poder conèixer com fer polítiques reals per i amb el jovent, ja que des del 1985 cap regidor de joventut socialista no havia cregut convenient engegar un nou procés participatiu que dones la paraula al jovent barceloní.
Concretament sortia recollit en la mesura 329 de les 400 que apareixen en total:
Estudiar la viabilitat de posar en funcionament les línies de metro de manera ininterrompuda des del divendres fins al diumenge, mantenint d?aquesta manera l?obertura nocturna dels divendres i dissabtes.
En lloc de fer aquesta mena de declaracions, que com hem pogut comprovar cauen pel seu propi pes i només poden provocar rialles a qui conegui mínimament la política al consistori barceloní, les JSC farien bé de preguntar-se perquè Barcelona no ha apostat realment per les polítiques de joventut, donant veu al jovent barceloní, fins que aquesta àrea ha estat sota la responsabilitat de les JERC.
Segurament si treballessin dia a dia com fem el Jovent Independentista de la Ciutat, i no només quan s?acosten eleccions i al dictat del PSC, serien capaços d?oferir al final de la legislatura un recull d?actuacions que haguessin afavorit realment les condicions de vida del jovent barceloní i no tindrien la necessitat d?intentar apropiar-se del treball dut a terme per les altres formacions , intentant tapar així la seva total manca de projecte passat, present i futur.
Les JERC-Barcelona engeguem aquets concurs com a resposta a l?organitza?t recentment per RENFE per tal de netejar la seva imatge. Volem oferir un espai on tots els usuaris i usuàries de la xarxa ferroviària puguin denunciar, a través d?imatges, les situacions que hem de suportar dia rere dia: retards, aglomeracions, manca d?informació, poca presència de la nostra llengua...
Ahir, i coincidint amb l?enèsima avaria de RENFE, les JERC-Barcelona vam dur a terme una triple acció de protesta a tres de les principals estacions de la ciutat. L?objectiu era denunciar l?actual estat de la xarxa ferroviària catalana, el nefast servei que ofereix RENFE i exigir el traspàs dels trens de Catalunya a la Generalitat. A nivell personal només destacar el lamentable comportament del personal de seguretat de RENFE Quan hi ha problemes no apareix mai ningú a donar la cara, en canvi ahir van sortir ?segurates? de sota les pedres. Deu ser la política informativa de la companyia...
Deia el gran Groucho Marx que el terme ?intel·ligència militar? estava format per dos concepte contradictoris. Doncs bé, si hagués viscut darrerament a l?estat Espanyol ens hauria pogut delectar amb un repertori impressionant de frases celebres basades amb conceptes com ara ?independència judicial? o ?justícia espanyola?, ja que actualment tenen menys sentit que parlar de ?tolerància talibà?.
Tenim dos casos recents que ens han permès visualitzar la magnitud de la tragèdia, el cas d?Iñaki de Juana, i el xou del Tribunal Constitucional i els recursos contra el que queda de l?estatut català.
Per començar centrem-nos avui amb els fets que envolten el cas De Juana Chaos Dic els fets perquè no necessitem fugir de l?objectivitat per visualitzar l?ús pervers que s?ha donat a l?ordenament jurídic. Perquè és realment pervers voler mantenir una persona a la presó que ja ha complert la pena per la que va ser condemnada (segons les lleis fetes pels propis espanyols, no ho oblidem) utilitzant per aquest fi la simple publicació de dos articles d?opinió ( 1 i 2). Articles, que per més que rellegeixo no soc capaç de detectar-hi ni les suposades amenaces ni l?enaltiment del terrorisme pel que finalment ha estat condemnat.
No caiguem en la trampa de creure que com finalment la pena amb que s?ha condemnat els fets ha estat de tres anys i mig, enfront la pena inicial de 12 anys (o les barbaritats que es van arribar a demanar que pujaven fins a 99 anys) , això minimitza o relativitza la gravetat del cas, ni que només se l'hagués condemnat a un dia el fons de la questió seria el mateix.
La realitat segueix sent que, impulsats per la venjança, tots els estaments polítics i judicials es van posar a treballar per tal de construir una acusació que impedís l?excarcelació d?Iñaki de Juana, i si la condemna havia de passar per sobre de la llibertat d?expressió doncs hi passa i punt. No oblidem tampoc que un dels primers a mobilitzar-se per buscar algun artifici que permetés allargar la condemna va ser el ministre de Justícia, Lopez Aguilar, membre del govern del talanteZP, si el mateix que havia de resoldre el conflicte basc i aprovar íntegrament l?estatut que aprovés el Parlament de Catalunya..
I condemnar això no significa donar suport als crims que va cometre, ni menysprear les víctimes i menys encara considerar que la pèrdua de vides humanes no sigui un fet d?una extrema gravetat. Simplement significa condemnar la transformació de la justícia en una eina arbitrària impulsada per les vísceres enlloc de per la racionalitat que l?hauria de regir en tot moment.
Quan la justícia deixar de fer de jutge i passar a fer de botxí és que realment alguna cosa no funciona, de fet fa molts anys moltes coses no funcionen a l?Estat Espanyol, però segurament necessitem casos com aquests perquè molta gent obri els ulls al veure com els jutges i polítics es treuen la careta.
Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixin. Willy De Brandt
· Independentistes i independents, independents i independentsites
Com a joves hem de desitjar que de les eleccions de demà en sorgeixi un parlament amb el màxim nombre de diputats independents, per tant independentistes. M?explicaré, la majoria de problemes que sofrim el jovent no es solucionen amb maquillatge ni canvis puntuals, necessitem canvis de fons en el sistema actual, canvis estructurals. Això vol dir enfrontar-se a l?Estat espanyol per aconseguir el màxim de competències (reals, no només en el paper de l?estatut) però també vol dir enfrontar-se als grans poders fàctics que fan negoci gràcies a la nostra incapacitat d?emancipar-nos (immobiliaris, bancs...).
Aquestes mesures comporten tenir la capacitat de tirar endavant polítiques valentes i decidides, malauradament pel país els dos grups majoritaris (de moment) tenen les mans (i molts cops els peus i tot) lligades. Per un costat trobem el PSOE a Catalunya (el partit conegut anteriorment com a PSC) Un cop el sector del Montilla ha conclòs amb èxit la supressió la seva anima federalista i catalanista s?ha convertit en una simple delegació del carrer Ferraz i, evidentment ,no farà res que pugui molestar el govern central. A l?altre cantó hi trobem Convergència, que han demostrat sobradament que es dobleguen davant les pressions dels grans grups empresarials del país. Interessats en que res no canviï mentre ells puguin seguir fent negoci, per més que això només afavoreixi uns pocs.
En definitiva, el dia 2 de novembre, siguin quin siguin els pactes, aliances o estratègies esperem que el nostre parlament pugui gaudir del màxim nombre de diputats que a l?hora de prendre decisions tingui en compte única i exclusivament els interessos de la majoria social d?aquest país. Aquesta opció té un nom: Esquerra Republicana de Catalunya.
Els mitjans s?estan fent ressò de l?enquesta del CIS relativa a les Eleccions al parlament de Catalunya. Si anem més enllà del nombre de diputats i l?analitzem més a fons podem comprovar com ERC és el partit que està arribant de forma més clara a tot el jovent del país, i això és gràcies a la tasca constant de les JERC que hem sigut capaços de connectar amb les inquietuds i problemàtiques del jovent i oferir les millors solucions per combatre aspectes com la precarietat laboral o l?accés a l?habitatge que ens impedeixen desenvolupar-nos plenament.
Quan es pregunta als i les joves quin és el partit que millor defensa els interessos de Catalunya ho tenen molt clar, som la opció més escollida pels joves entre 18 i 24 anys, amb un 25%, i al segona opció en la franja dels 25 als 34 (20,3%). Per més que ho hagin intentat el jovent català no oblida que només ERC va mantenir fins al final l?Estatut aprovat pel parlament de Catalunya, i per tant saben que és la opció que amb més força defensarà els interessos dels catalans i catalanes.
La implantació que ha anat agafant Esquerra entre el jovent també es pot comprovar amb algunes qüestions de les que es recullen a l?enquesta. Un 22,9% del jovent considera que ERC és la força que millor representa les seves idees, situant-nos en segona posició. Igualment també som la segona força que inspira més confiança entre els joves de 18 a 24 anys, amb un 19.8%.
A l?hora de traduir-se en vots, concretament en vot decidit, Esquerra ocupa la segona plaça (17,5%) entre el vot jove, de forma molt destacada respecta la tercera opció, CIU, amb un 11,2%. Al combinar vot directe amb simpatia Esquerra continua mantenint la segona posició, amb una mitjana de 21,5% entre la població més jove. Igualment un 21% dels i les joves catalanes preferirien que fos Esquerra qui guanyes les Eleccions.
Aquestes dades fan entreveure un panorama de futur molt esperançador per a l?independentisme, el nostre projecte està calant fort entre les generacions més joves del país. Això ens encoratja a treballar més fort que mai, per tal que aquesta tendència s?accentuí cada cop més i tinguem més força per poder lluitar per un país lliure, una societat més justa i una emancipació complerta pel jovent.
El proper dia 1 de novembre, el jovent plantem cara!
· Artur Mas: nunca hemos defendido un proyecto abiertamente independentista
Tots sabem que quan arriben les eleccions a CIU agafen el Kalashnikov i es tornen més independentistes que ningú, un fenomen que podríem definir com una febrada sobiranista, que tan aviat com ve se?n va tot just passades les Eleccions.
El problema de l?Artur Mas és que la gent encara té memòria, i sinó per això estan les hemeroteques. Crec que es un bon moment per rescatar una entrevista que tenia guardada. És de l'any 2002, per tant quan CIU encara estava al govern, i deixa bastant clar quina opinió té l'Arturito sobre les relacions de Catalunya amb Espanya. Tinc molt clar que si mai tornen a govern serà aquest el discurs que aplicarà, treient-se la mascarà radical que s'han volgut posar aquets darrers anys (radicals de façana, perquè ja vam veure que van fer amb l'estatut...), i tornant a la submissió a la que ens tenen acostumats.
?Los no nacionalistas piensan que ustedes no tienen ningún límite en sus ambiciones. ¿Está Cataluña en un largo proceso hacia la independencia?
?Mire, nosotros que somos nacionalistas y mayoritarios en Cataluña, como prueba el que llevamos más de 21 años gobernando, nunca hemos defendido un proyecto abiertamente independentista. No lo hemos hecho, e incluso hemos dado soporte en su momento y después también a la Constitución española y esta no es un marco desde el cual conseguir la independencia. Supongo que en eso estaremos de acuerdo ¿no?.
Por tanto, si hemos actuado así durante 21 años ¿por qué no se nos da la credibilidad suficiente como para pensar que lo que estamos defendiendo es un gran proyecto de autogobierno propio para Cataluña, pero dentro del marco español?.
No lo podemos estar repitiendo cada día. Es cierto que no nos conformamos en como están las cosas en este momento, que queremos ir más alla y gobernarnos a nosotros mismos, pero que no rechazamos de ninguna manera hacerlo dentro de esta España que queremos acabar de construir, una España respetuosa con sus realidades nacionales interiores.
I jo em pregunto, als de les JNC encara els queden ganes de seguir aguantant l?estelada darrera els mítings de CIU fins i tot sabent que pels seus dirigents només és un drap que s?ha de treure en les campanyes per esgarrapar algun vot sobiranista despistati res més?
Aquests no són "radicales"? No són terroristes ? Suposo que per a la brunete mediàtica simplement deuen ser "honrados españoles que defienden su nacion"...... En fi, mireu el vídeo i descobriu la nova subspècie de pijofatxes.
Per cert, a l?acte que es va dur a terme a la UB hi van assistir uns 300 joves que van donar suport al Carod, així que ja podeu entendre perquè aquests nens de papa estaven tan rabiosos.
El dia a dia de la campanya em deixa poc temps per actualitzar el bloc, però com s'acostuma a dir, una imatge val més que mil paraules, així que aquí teniu el cartell de campanya de les JERC, nosaltres estem disposats a plantar cara a l'espanyolisme, a la precarietat, al preu de l'habitatge...ens hi ajudeu?
Les JERC-Barcelona hem fet un comunicat on al mateix temps que critiquem el format actual de la Mercè, exposem el model de Festa major que ens agradaria, més participatiu, més proper als barcelonins i barcelonines i amb la cultura catalana com a fil conductor.
Les JERC-Barcelona hem constatat, un any més, la deriva comercial de la Festa Major, així com el seu desarrelament progressiu de les tradicions i cultura catalana, de les quals Barcelona, com a capital del País, n?hauria de ser el màxim exponent.
Creiem que aquest fet és fruit de l?esgotament del model de ciutat del PSC, que aplica el mateix format fallit del Fòrum a les Festes de la Ciutat, basat en grans esdeveniments recoberts d?un suposat disseny cosmopolita, però que en realitat reflecteixen un provincianisme molt allunyat de la riquesa de la ciutat de Barcelona. Evidentment dintre d?una Festa Major d?una ciutat rica i variada com Barcelona hi ha d?haver lloc per tot tipus d?actes, activitats i estils musicals, el que no pot ser és que al final la gran damnificada sigui sempre la cultura catalana en detriment de l?espanyola (només cal observar l?escassa presència de grups que actuen en la nostra llengua).
Creiem fermament que resulta possible combinar la modernitat i les noves expressions culturals de la nostra ciutat amb les activitats d?arrel més tradicional, utilitzant com a fil d?unió de les dues realitats la llengua pròpia del País, com a eina d?integració de tots aquells nous catalans que han fet de Barcelona la seva llar.
La única forma d?aconseguir tots aquets objectius és ampliant la presència de d?independentisme d?esquerres a l?Ajuntament, ja que només així es pot garantir un govern realment catalanista, progressista i proper a la ciutat.
Per tot això les JERC Barcelona demanem:
Que el PSC abandoni el seu fals cosmopolitisme i demostri el seu suposat catalanisme, no només amb paraules, sinó en la gestió diària de la ciutat, per tal que aquesta pugui exercir sense complexos com a capital d?un País i no com la capital d?una Autonomia.
Que en el procés d?elaboració de la Festa Major s?hi introdueixin canals de participació directa de la ciutadania, les associacions de veïns, les entitats juvenils, i tota la rica xarxa associativa de la que disposa la ciutat, amb l?objectiu de reformular l?actual model i fer-lo més proper als barcelonins i barcelonines.
Que la Festa Major de la capital de Catalunya serveixi com altaveu i plataforma per als grups musicals i la cultura catalana, ja que són els que més dificultats troben a l?hora de fer arribar les seves creacions al mercat. La Festa hauria de prestar especial atenció a tots aquells joves artistes i creadors de la ciutat enfront de les grans estrelles mediàtiques, ja que és una excel·lent ocasió per donar-los a conèixer.
Que s?aposti per descentralitzar les activitats de la Festa Major, acostant-les a la realitat de cada barri i fugint del format ?macroconcert? on l?únic que es busca és reunir el màxim de nombre de gent sense cap altre criteri que l?estrictament comercial.
· Llums i ombres en clau juvenil de l'enquesta del CIS
El CIS ha tret un estudi post-referèndum de l?estatut, i una de les opcions que permet és observar els resultats segons franges d?edat. Crec que des d?una òptica de jovent independentista ens pot ajudar a esbrinar en quins aspectes la vam encertar a l?hora de fer arribar el missatge del NO i quins errors vam cometre, o com a mínim tenir una visió mínimament científica de com van reaccionar el jovent del nostre país davant l?estatut.
(Dels grups d?edat en que es classifica l?estudi ens fixarem en els dos primers (18-24) i (25-34), que tot i no encaixar al 100% amb la definició més acceptada de que és un jove s'hi acosta molt.)
OMBRES
1 ? Interès en la campanya
Aquest és un aspecte molt important, si no aconseguim que els i les joves prenguem consciència de la importància que té la política per a tots nosaltres, per les nostres condicions de vida, pels nostres drets... no podrem preparar-nos per fer un salt endavant en les nostres aspiracions. Hem de combatre la idea que té l?establishment polític per la qual els joves simplement hem d?anar als concerts de Festa Major i no ficar-nos massa en la política, que ja ho farem quan serem ?grans?. Hem de passar a ser elements actius de l?agenda política.
Els resultats en aquest aspecte són bastant descoratjadors, en un 70% la població de les nostres franges d?edat declara que va seguir la campanya amb molt poc o gens d?interès. Això reflecteix un allunyament clar entre el jovent i la forma tradicional de fer política. Hem d?apostar per la innovació, aprofundir en els nous mitjans de comunicació i saber captar amb més precisió quins són els interessos i les preocupacions dels i les joves del nostre país, i no només del nostre entorn més proper.
Com a conseqüència d?aquest fet l?abstenció entre els votants joves va ser força considerable, (36%). Una de les nostres tasques és aconseguir que tot aquest gruix de joves que no s?involucren en la política trobin en les JERC i ERC el seu espai, una altra manera d?entendre la política, més propera i en la que hi poden participar d?una forma molt més directa que en les altres opcions polítiques.
2 ? Valoració de la campanya d?ERC
Si comparem la valoració que fan els joves de la campanya d?ERC els resultats no són desastrosos però no els podem considerar positius. Només un 13% del jovent la considera Bona o molt Bona, un 25% regular i un 32% dolenta o molt dolenta.
Tot i aquestes dades no crec que sigui just donar tota la culpa al partit, a l?hora de fer arribar el missatge als joves en campanya sempre hi ha un intermediari (ja que el 90% del jovent reconeix no haver anat a cap acte polític dels partits) i aquest intermediari s?anomena ?mitjans de comunicació?, i sense cap mena de dubte han jugat un paper hostil a la posició d?ERC contraria a l?estatut.
Com ja comentava fa uns quants dies la Tenalla, la manca d?un espai de comunicació català (no un espai de comunicació espanyol a Catalunya) és un handicap important contra el que lluitem.
LLUMS
1 - Vot en el referèndum
Tot i les dades anteriors, la franja d?edat en que el NO va tenir un pes més important va ser en la franja jove, amb un 23 % de mitjana, per sobre de tota la resta de franges d?edat. Aquest fet és molt positiu, ja que a més com es pot comprovar en el següent punt va ser un vot jove en la línia que defensàvem les JERC.
2 - EL motiu del vot
Aquest apartat de l?enquesta és un dels que valoro més positivament, ja que un 42% reconeix que va votar NO perquè el tex definitiu no era l?aprovat en el Parlament. Només un anecdòtic 3 % de mitjana va votar NO perquè aquest poses en perill la ?unidad de españa?, fet que demostra que com a mínim en la franja jove el PP té una implantació molt baixa (entre els 18 i 24 anys aquest percentatge arriba al 0%).
3 -Les retallades
La campanya del NO no pretenia només aconseguir un % elevat de vots en el referèndum (que també) sinó que anava més enllà, volia crear un estat d?opinió, una presa de consciència de l?estafa col·lectiva a que havíem estat sotmesos. Per aquest motiu les JERC i també Esquerra vam triar les estisores com a símbol de les retallades de l?Estatut.
Doncs bé, independentment del que haguessin votat aquesta idea clau ha calat fort, i en els joves un 50% està d?acord amb que aquest estatut ha estat molt retallat i no respon a les expectatives de Catalunya.
Aquest fet ens ha de donar esperances, la població no està tan adormida com ens volien fer creure, i malgrat que els missatges ?és un petit avenç? o ?votar NO és votar com el PP? tinguessin efectivitat a curt plaç, a la llarga hi ha una massa crítica important que a mesura que es vagin descobrint les mancances d?aquets estatut no dubtarà a assenyalar els culpables del text final: CIU i PSC, i serà llavors quan l?independentisme haurem de saber jugar bé les nostres cartes per recordar a tothom qui va ser l?únic que es va quedar sol defensant el text original, molt més ambiciós en tots els aspectes.
En termes militars (dels que no sóc precisament un gran seguidor) podríem dir que han guanyat una batalla, però queda molta guerra!
PD: L'estudi té unes 75 pàgines, i a part d'aquets indicadors n'hi ha moltíssims més, així que si algú si vol entretenir segur que en podrem extreure moltes dades més.
Després d'una petita pausa (de 6 mesos jeje) torno a publicar, aprofitant per penjar una foto de l'homenatge floral que vam fer ahir les JERC-BCN. Aquest 11 ens ha servit per carregar les piles de cara als cicles electorals que s'acosten, primer al Parlament i després les municipals, i en les dues les JERC i el jovent d'aquest país hi tindrem molt a dir,i a fer!.
Avui s?inaugurava la Fira ?Estudia-Saló de l?Ensenyament? organitzada per Fira de Barcelona. En el seu interior l?exèrcit espanyol disposa d?un espai per poder fer propaganda de les seves grans virtuts i mostrar-se com una sortida professional per el jovent català, si anar a disparar trets per l?Afganistan es pot considerar una sortida professional.
Des de els JERC-Barcelona, com sempre que l?exèrcit es belluga per la ciutat, no hem esperat ni una hora des de l?obertura de la Fira fins que els hem anat a visitar. És inadmissible que ens intentin vendre una imatge amable i simpàtica de l?exèrcit, per tal d?intentar ?captar? jovent per a les seves files.
Els exèrcits d?ahir, d?avui i de demà només ensenyen una cosa, i és a matar!
Us deixo algunes imatges de l?acció, que ha consistit en desplegar una pancarta, repartir octavetes i aïllar el seu estand amb cinta de perill.
Aquesta és una altra iniciativa per tal de denunciar el vergonyos estatut que des de bastants fronts estan intentant fer-nos empassar, ja us hi heu adherit? Vinga, que tothom sapiga que no ens deixarem entabanar d'aquesta forma tan escandalosa!
