Els usuaris del Mac OS X Lion es van trobar ahir amb una de les actualitzacions habituals. Però no era tan habitual. En havent-la descarregada, hi apareixia l'opció de posar el sistema operatiu en català. Apple ja tenia en català el sistema operatiu de l'iPhone i l'iPad des de 2010, però des de la dècada del 1990 no havia traduït la interfície dels ordinadors Mac. Us n'oferim un repàs en vídeo.

Amb el català s'hi incorporen també el croat, l'eslovac, el grec, l'hebreu, el romanès, el tai i l'ucraïnès. Així, doncs, el sistema operatiu del Mac ja funciona en vint-i-nou llengües. I el català és la que fa vint-i-tres (o vint-i-u, si tenim en compte que en la llista el precedeixen dues versions xineses, simplificada i tradicional) i dues de portugueses (europea i brasilera).

El primer avís de la nova traducció va saltar el 10 de gener proppassat amb una notícia del portal MacRumours, readreçada pel Bloc d'Apple en Català. S'hi deia que l'última versió beta del sistema operatiu Macintosh, la 10.7.3, semblava que incloïa la traducció en català de base. L'expert en aplicacions de xarxes socials, Oriol Martí Anguera, va ser un dels qui va poder accedir a aquella versió de prova, distribuïda solament entre programadors i desenvolupadors perquè la revisessin abans de llançar-la al públic, i va poder comprovar que, efectivament, Apple havia incorporat finalment el català. D'una manera parcial, això sí: la traducció cobria únicament el Finder, l'escriptori. Els programes externs no s’hi inclouen i, per tant, continuen en l'idioma original, o en l'idioma definit en el moment d'instal·lar-los.

Precedent els anys 1990

No és pas la primera vegada que Apple aposta pel català. El 2010, el sistema operatiu iOS, el que fan servir tots els aparells mòbils de la casa de la poma, va introduir la nostra llengua a l'iPhone, l'iPod Touch i l'iPad. I els anys 1990, Apple ja n’havia proposat algunes versions per als ordinadors Macintosh, que va deixar d’actualitzar a partir del Mac OS 9. La companyia va justificar la decisió, parcialment, en les generoses subvencions de la Generalitat a Microsoft perquè traduís les versions de Windows.

Les campanyes llançades aquests últims anys perquè Apple tornés a tenir en compte el català, juntament amb les peticions oficials del govern català a partir del 2005 i l'obertura recent de botigues oficials a Barcelona i València, sembla que han convençut la companyia californiana d'atendre la petició dels molts usuaris catalanoparlants dels seus productes.

Els responsables de la xarxa social Twitter han anunciat que censurarien els missatges que puguin resultar ofensius o inadequats en algunes cultures o països. Per això han desenvolupat un sistema que limitarà la captació d'aquests missatges inadequats en uns territoris concrets. Twitter, que informarà els usuaris dels piulets retirats, justifica la mesura dient que la llibertat d'expressió s'entén diversament a cada racó del planeta.

La mesura s'ha anunciat en aquest comunicat al bloc, però Twitter no especifica la manera com determinarà exactament quins missatges superen el dret de la llibertat d'expressió a cada país. Segons que sembla, el blocatge respondrà a sol·licituds de 'entitats 'autoritzades'.

Fins ara, Twitter havia d'eliminar un missatge de la xarxa si rebia la demanda d'un país de fer-ho. Però la companyia ha dit que ara pot fer que un missatge deixi de veure's en un sol país. 'Des d'avui mateix podem restringir continguts als usuaris d'un país concret, bo i mantenint-los a la resta del món.'

La companyia ha donat exemples de restriccions d'aquesta mena que pot portar a terme, com ara continguts pro nazis prohibits a Alemanya i França.

Preocupació de Reporters sense Fronteres

Reporters sense Fronteres s'ha mostrat molt preocupada per la decisió de Twitter de començar a restringir continguts en països que tenen un concepte 'diferent de la llibertat d'expressió'. En una carta oberta al cap de la companyia nord-americana, Jack Dorsey, l'organització creu que amb la 'censura geolocalitzada' Twitter coopera amb les 'actituds lliberticides' de molts estats.

Google ha anunciat una revisió profunda, i polèmica, de les condicions d'ús dels serveis que ofereix i de la gestió de la informació personal dels milions d'usuaris que té. L'empresa justifica el canvi, d'acceptació obligatòria per a tots els usuaris i que entrarà en vigor l'1 de març, en la necessitat de millorar l'experiència i la comoditat dels internautes. Tot amb tot, la nova normativa ha aixecat molta suspicàcia perquè Google fusionarà una seixantena de regles de funcionament en una de sola i obtindrà així una visió global de cada usuari. Això li permetrà, per exemple, creuar tota la informació que en tingui, sigui del servei que sigui (Gmail, YouTube, Google+, cercador...), i seguir-ne els passos i moviments en qualsevol d'aquests serveis.

'En resum, tractarem els usuaris com un usuari únic a través de tots els nostres productes --diu Google--. Hem reescrit la política de confidencialitat de Google de la A a la Z perquè sigui més simple i comprensible.'

Amb aquesta nova normativa, diu la companyia, els internautes obtindran millors resultats en les seves cerques, perquè Google s'encarregarà d'analitzar les peticions garbellant informacions en tots els serveis: 'Podem arribar a dir-los que arribaran tard a una cita, si opten per anar per un camí determinat, perquè podrem analitzar la seva agenda, la situació en què es troben i les condicions del trànsit.'

És la primera vegada, doncs, que Google podrà començar a combinar dades repartides en desenes de serveis que té en línia per obtenir un perfil més concret i molt més detallat dels usuaris. Per això l'anunci de la nova política de gestió de dades ja ha desvetllat tot de suspicàcies entre associacions de consumidors i de protecció de dades, i al portal tecnològic Gizmodo ja qualifiquen la mesura com la fi de la característica política de cara amable de Google respecte dels drets dels usuaris. A sobre, farà més difícil mirar de mantenir l'anonimat en el conglomerat de serveis que controla Google.

En el comunicat específic Google es compromet a mantenir la seva política d'alliberament de dades, per la qual tot usuari pot recuperar teòricament la seva informació quan vulgui. També insisteix que no vendrà ni compartirà amb tercers la informació personal dels clients sense permís.

B&H Photo Video és una de les atraccions més ben guardades de Nova York. Aquesta botiga regida per jueus hassidim, situada al número 420 de la Novena Avinguda, és l'establiment d'equipament d'àudio, fotografia i vídeo més gran dels EUA, i és un lloc obligat de visita d’afeccionats i professionals d'aquests àmbits. Des d'ara, tot amb tot, no caldrà anar a Nova York per visitar B&H, perquè Google ha ampliat el seu servei Street View a l'interior d’aquesta botiga, oberta el 1973.

Gràcies a aquesta eina l'internauta pot passejar-se, doncs, per totes les plantes de l'establiment i observar-ne tots els racons i aparells exposats.

El propietari del negoci, Herman Schreiber, i una bona part dels dependents són jueus hassidim i, per això, la botiga és tancada el dissabte (pel sàbat) i en les principals festes jueves de l'any.

Les dades dels usuaris de Megaupload no s'esborraran, si més no, fins d'aquí dues setmanes, segons la companyia. 'Les empreses d'allotjament d'arxius han estat amables i ens han donat més temps per poder arribar a algun tipus d'acord amb el govern', ha explicat Ira Rothken, advocat de Megaupload. respon així a les informacions que ahir apuntaven que demà passat es podien començar a esborrar les dades dels usuaris, d'acord amb la informació de la fiscalia nord-americana.

Les autoritats han fet còpies de seguretat d'algunes dades, que es faran servir com a proves, però no les ha eliminat dels servidors.

La supressió de totes les dades en Megaupload perjudicarà els usuaris que feien servir el servei de manera i per a finalitats legals. En aquest sentit, cal recordar que Pirates de Catalunya va decidir de fer una demanda conjunta a través d'una plataforma d'afectats pel tancament de Megaupload, a la qual pot adherir-se qualsevol persona que s'hagi vist perjudicada pel tancament del servei.

Uns quants instituts d'investigació bioacústica de tot el món tenen per encàrrec d'analitzar els sons de les profunditats marines. Entre més objectius, creuen que escoltar mars i oceans pot ajudar a captar l'activitat sísmica submarina o a determinar el grau de soroll causat per l'home sota l'aigua i com afecta l'ecosistema. Aquesta recerca ara s'ha començat a compartir gràcies a la pàgina Listening to the Deep-Ocean Environment (LIDO), mantinguda pel Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

La pàgina vol contribuir a conscienciar la comunitat no científica del soroll dels oceans; per això emet el so en directe provinent de quinze observatoris repartits per mars i oceans de tot el món.

La BBC ha destacat aquesta setmana la web del LAB de Vilanova i la Geltrú amb un article en què comenta la poca simpatia que inspira a l'Armada nord-americana. Durant moltes dècades, recorda l'articulista, el so de les profunditats marines s'ha considerat informació militar molt sensible. De fet, l'exèrcit dels EUA ja va disposar xarxes de micròfons sota l'aigua per captar la presència de submarins alemanys durant la Segona Guerra Mundial. El recel actual de l'exèrcit és que qualsevol internauta, i no sols la comunitat científica, pugui escoltar l'activitat sonora en algunes de les zones marítimes per on naveguen els seus vaixells, fet que podria afectar 'la seguretat nacional'.

La companyia Nuance Communications nord-americana ha encarregat a les empreses barcelonines The Box Barcelona i BUM-Blasi, Urgell, Morales l'enregistrament de sis-centes veus dels parlars de la nostra llengua perquè el català es pugui incorporar, en el futur, a les aplicacions de reconeixement de veu dels telèfons intel·ligents i de dispositius varis. Per això es va obrir ahir una web (i canals a Facebook i a Twitter), perquè tothom qui volgués s'apuntés als enregistraments de veu. Un dia i mig després les peticions doblaven les demanades i el procés d'inscripció s'ha tancat.

Fer avançar el català en el terreny del reconeixement de veu és fonamental perquè la llengua no pari fora de joc en el món digital del futur, com ens explicava fa un any al programa l'Internauta el professor Lluís de Yzaguirre, del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de la Universitat Pompeu Fabra.

Recentment hem pogut veure el resultat d'una aplicació de reconeixement de veu amb el programa Siri (vídeo de VilaWeb TV), que es va anunciar arran de l'última presentació de productes nous d'Apple, abans de la mort de Steve Jobs.

A molts països les agències tributàries únicament multen per impedir que els contribuents paguin fora de termini. Per això resulta sorprenent la iniciativa que ha posat en marxa l'Agència de Recaptació de la Província de Buenos Aires (ARBA, Argentina): ofereix als contribuents que puguin descarregar cançons de franc en canvi de pagar els impostos a temps.

Al portal ARBA Tracks, hom pot trobar-hi temes de figures i grups de la música argentina com Andrés Calamaro, Fito Paez, Mercedes Sosa, Diego Torres i Vicentico.

El programa és fruit del conveni entre l'ARBA i la filial argentina de Sony Music, en què sembla que tothom hi guanya: 'És una iniciativa fantàstica que crea un cercle virtuós, perquè permet d'incitar a un canvi de comportament respecte de Finances, de lluitar contra la pirateria i de recompensar els bons contribuents', diuen els impulsors.

El juny del 2011 el consell d'administració de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), l'entitat nord-americana encarregada de gestionar els noms de domini genèrics (de tres lletres o més), va aprovar que les adreces d'internet poguessin acabar amb el nom d'una ciutat, comunitat, marca comercial o associació, i passar de la vintena actual a centenars. 'Hem obert el sistema d'adreces d'internet a les il·limitades possibilitats de la imaginació humana. Ningú no pot predir on ens portarà aquesta decisió històrica', va dir aleshores Rod Beckstrom, president i cap executiu de l'entitat. Avui la ICANN obre el procés de candidatura per a obtenir un domini genèric.

Segons el calendari previst, d'avui al 12 d'abril es mantindrà obert el període de presentació de propostes de noves adreces. Els sol·licitants hauran d'acreditar el dret de fer servir el domini que demanen i pagar uns dos-cents mil dòlars. Després d'un procés d'avaluació de vuit mesos, en què la ICANN haurà de resoldre possibles conflictes d'interès entre aspirants a registrar un mateix domini, sembla que les noves adreces començaran a activar-se el 2013.

Per la ICANN, la multiplicació exponencial del nombre de dominis, 'un canvi radical a internet', és una oportunitat per a la innovació en línia i una possibilitat d'expansió comercial. Ara, també alerta d'alguns peròs: les organitzacions o empreses que no reservin el seu domini 'hauran de fer passos per protegir-se la marca o el nom'. De fet, quaranta multinacionals (com Coca-Cola i Johnson & Johnson) i una trentena d'organismes internacionals (com l'ONU i l'FMI) ja han expressat a la ICANN el temor que amb l'expansió dels dominis no augmenti el risc de suplantació d'identitat i pugin les despeses per a combatre el frau. I el cap de la Comissió de Comerç dels EUA, Jon Leibowitz, va advertir al congrés nord-americà que l'ampliació de dominis pot portar més costos que no beneficis a usuaris i a empreses.

Entre les desenes de sol·licituds que es preveu que es presentaran hi ha les de les ciutats de Berlín, Londres, Nova York, París i Roma. També hi ha comunitats lingüístiques i nacionals que fa anys que aspiren a licitar per un sufix identificador a internet, com la basca, la bretona, l'escocesa, la gallega, la kurda i la quebequesa. I ja hi ha propostes en marxa per a demanar dominis més genèrics com .eco, .gay, .horse i .sport (que té l'assessorament de l'advocat Amadeu Abril, membre de la junta de la ICANN de 1999 a 2003 i principal impulsor del .cat). En aquesta pàgina en trobareu una llista ben extensa.

Jerry Yang ha deixat Yahoo!, la companyia d'internet que va fundar el 1995 amb David Filo. 'M'ha arribat l'hora de perseguir uns altres interessos fora de Yahoo!', comenta Yang en aquest comunicat.

Fa dues setmanes Yahoo! va nomenar Scott Thompson nou conseller delegat, amb l'encàrrec de recuperar l'èxit que tenia el portal la dècada de 1990.

La sortida del cap de Yahoo! sembla que té a veure amb les crítiques dels accionistes a la visió empresarial de Yang, contrari a grans acords d'inversió a l'empresa. Per això els analistes creuen que la decisió d'avui facilita el camí a una injecció més gran de capital privat o, fins i tot, a la presentació de possibles ofertes de compra del portal.

La sortida de Yang, de fet, podria formar part d'una reorganització més àmplia del consell de Yahoo!, per a evitar una lluita de poder al seu si. La companyia no explica quin serà el futur de Yang o el motiu específic del perquè havia plegat de cop i volta. El nou CEO, Scott Thompson, tampoc no n'ha ofert gaires pistes en un escrit dirigit als treballadors: 'Estic molt agraït pel suport i la càlida benvinguda que Jerry m'ha ofert els primers dies al càrrec. El seu punt de vista i la seva perspectiva m'han ajudat a buscar en profunditat alguns dels elements clau de l'empresa i sobre com funciona', hi diu.

Yang, que talla tots els vincles formals amb l'empresa amb la renúncia de tots els càrrecs, inclòs al consell d'administració, se l'ha qüestionat per la seva gestió personal dels afers de la companyia, especialment des d'una venda infructuosa a Microsoft el 2008.

Jerry Yang i David Filo mantenen una participació important de Yahoo!: el primer en té el 3,69% de les accions i el segon, el 6%.

El 9 de gener de 2007, a la MacWorld de San Francisco, l'expectació era enorme. Feia dies que corrien rumors que Apple hi presentaria, per fi, un telèfon mòbil cridat a canviar-ho tot. El visionari Steve Jobs, ja traspassat, va pujar a l'escenari per fer sortir tothom de dubtes (vídeo): 'Avui us presentem tres productes: un iPod amb pantalla panoràmica i control tàctil; un telèfon revolucionari i un estri per a connectar-se a internet definitiu'. Després dels aplaudiments entusiastes del públic assistent, Jobs va continuar: 'No són tres aparells, sinó un de sol, que hem anomenat iPhone.' D'això, avui tan sols en fa cinc anys.

Cert, en tan solament mitja dècada els 'smartphones' (telèfons intel·ligents), esperonats per l'iPhone concebut per Jobs i el dissenyador anglès Jonathan Ive (acabat de nomenar 'sir'), han capgirat la indústria de la telefonia i, de retruc, també d'internet. Els mòbils multimèdia creixen a un ritme vertiginós i acaparen des d'aleshores més i més quota de mercat: Apple tota sola n'ha venut, des que va posar a la venda el primer iPhone, a la darreria de juny del 2007, cent cinquanta milions d'unitats, especialment de les dues últimes versions, la 4 (2010) i la 4S (2011). El gran volum de mòbils intel·ligents ha arrossegat, definitivament, l'extensió d'internet més enllà dels ordinadors i dels portàtils. La connexió mòbil, la mobilitat, és ara mateix el gran negoci en expansió.

L'ús de sensors de tacte, d'acceleròmetres i de giroscopis, tot de tecnologies poc explorades fins el 2007 en el terreny dels mòbils, juntament amb la possibilitat d'afegir a l'iPhone aplicacions que n'exploten totes les possibilitats, ha fet néixer, alhora, un actiu sector de petits programes adaptats a la creixent mobilitat. A l'anomenada App Store, on Apple registra, valida i aplega totes les aplicacions aptes per al sistema operatiu iOS, ja n'hi ha més de mig milió.

Però, per damunt de tot, i com sol passar amb molts productes d'Apple, l'iPhone ha reinventat el seu sector i ha marcat tendència. És així que els grans fabricants de mòbils i desenvolupadors de serveis d'internet, com Samsung, Google i Microsoft, li han seguit els passos amb dispositius semblants. Fins i tot Apple mateix ha partit de l'iPhone per a concebre una altra línia de productes en plena expansió, les anomenades pissarretes, amb el llançament ara fa dos anys de l'iPad, un aparell a mig camí entre el mòbil i el portàtil.

Amb l'iPhone, cal no oblidar-ho, també ha tornat el català a la casa de la poma, atès que el sistema operatiu al darrere de l'iPhone, l'iPod Touch i l'iPad, l'iOS, ja hi és completament traduït, i per defecte, des del 2010.

Els dos fundadors de Research in Motion (RIM), Jim Balsillie i Mike Lazaridis, han anunciat que renunciaven el càrrec de presidents executius de l'empresa canadenca que fabrica els telèfons BlackBerry, com demanaven amb insistència els accionistes i inversors des de feia mesos. 'En tot negoci d'èxit, arriba un moment en què entres en una nova fase de creixement i és l'hora que els fundadors passin el relleu a una nova direcció', diuen després de vint anys al davant de la companyia. Ara, Balsillie i Lazaridis hi continuaran vinculats: el primer com a vice-president de la junta i el segon, com a administrador.

Per a entendre el canvi cal tenir en compte que l'any passat BlackBerry va perdre més del 70% del valor a borsa, que ha tingut uns quants revessos, com ara l'endarreriment de la sortida de la BlackBerry 10, el fracàs comercial de la pissarreta PlayBook i la greu avaria que va deixar durant uns quants dies els seus terminals sense servei de missatgeria i correu electrònic.

Potser perquè vivia el fet de compartir i intercanviar fitxers en línia gairebé com una experiència religiosa, Isak Gerson, un estudiant de filosofia suec, es va decidir a fundar, el 2010, la Missionary Church of Kopimism. Segons aquesta congregació de gairebé tres mil fidels, copiar i compartir informació en línia és un acte sagrat. Per l'Església del Kopimism (de les paraules angleses 'copy' i 'me'), 'la informació és sagrada i copiar és un sagrament': 'La informació conté un valor (…) que es multiplica si es copia.' Després de dos intents no reeixits, les autoritats sueques acaben d'admetre la Missionary Church of Kopimism com una comunitat religiosa oficial.

Per aconseguir-ho, Gerson i els seus seguidors –els kopimistes– han hagut de formalitzar i presentar pregàries i meditacions pròpies de la nova església, com també els seus símbols sagrats: les combinacions de tecles CTRL+C i CTRL+V.

Amb l'aprovació i l'estatus oficial ja obtinguts, els fidels esperen fer desaparèixer gradualment l'estigma legal que pesa sobre l'intercanvi de fitxers a internet.

El kopimisme, val a dir, beu del document POwr, broccoli and Kopimi, un manifest publicat per la plataforma sueca The Pirate Bay, en què s'apleguen cent 'principis religiosos' sobre intercanvi de fitxers.

Els àlbums de fotos de Flickr amaguen moltes sorpreses. Com per exemple aquesta galeria de l'usuari Abeles, dedicada a prototips i ginys antics de la marca Apple. Apple vintage & prototypes aplega desenes de fotografies d'aparells sorprenents de la casa de la poma, com aquest prototip d'iPhone o aquest altre del llampant portàtil eMate 300.

L'usuari també hi exposa imatges d'un Lisa 1, d'una versió de prova de l'agenda electrònica Newton, d'una pissarreta anomenada W.A.L.T. i d'aquest espectacular portàtil transparent.

El control dels continguts d'internet i de l'accés a la xarxa varia d'un país a un altre, però, poc o molt, tots apliquen alguna mena de regulació. Per exemple, a la Xina i a Birmània el govern decideix quines webs poden veure els ciutadans i quines no; o poden desconnectar-los de la xarxa, com va passar fa un any a Egipte. Avui a Bielorússia entra en vigor una altra mesura contra la llibertat d'informació i navegació: per llei d'ara endavant hi és prohibit, a ciutadans i residents, l'accés a les webs estrangeres, especialment amb finalitats comercials. Les infraccions es poden castigar amb multes de cent vint-i-cinc dòlars.

A més, les empreses són tingudes des d'avui a fer servir únicament adreces amb el domini local .by, si volen oferir els seus serveis, vendre productes i configurar adreces de correu electrònic. Tampoc no podran atendre peticions de l'estranger. La polèmica legislació, publicada el 21 de desembre proppassat, preveu el tancament de cibercafès i locutoris si se'n fan servir els ordinadors per entrar a pàgines de fora. A sobre, el govern té la potestat de dreçar una llista d'adreces prohibides que els proveïdors d'accés a internet han de tenir en compte.

Si la nova norma es viola, les autoritats fiscals, la policia i el servei secret tenen autorització governamental per a obrir una investigació i processar els infractors.

El govern bielorús, presidit autoritàriament des del 1994 per Aleksandr Lukaixenko, ja ha fet tancar webs relacionades amb l'oposició política, i l'any passat va arrestar no pas menys de dos mil individus que havien participat en l'anomenada 'Revolució d'internet', un seguit de protestes organitzades a través de xarxes socials contra el règim.

Amb el nom de Nazi-leaks, un grup de hackers ha activat un portal (col·lapsat en alguns moments: ací n'hi ha un espill) on s'apleguen, des de fa uns quants dies, adreces de correu electrònic i números de telèfon de presumptes neonazis. Les dades, les han obtingudes entrant sense permís als bancs de fitxers personals de webs d'organitzacions nazis i botigues de material feixista. Entre les pàgines d'on s'han sostret dades hi ha el portal Arenaldesevilla.com: se n'han publicat centenars d'adreces i telèfons de compradors del material feixista que s'hi ven, de tota la península Ibèrica.

El grup d'anarquistes anònims que es responsabilitzen de l'acció l'anomenen operació Blitzkrieg, el mateix nom amb què Adolf Hitler va batejar el seu atac fulminant a Polònia, que fou el detonant de la Segona Guerra Mundial.

A més dels usuaris de la botiga en línia Arenaldesevilla.com, fins ara a Nazi-leaks s'han publicat les dades de membres i compradors d'una dotzena llarga d'associacions i botigues neonazis d'Alemanya (com el partit NPD), els EUA (com l'American Nazi Party i Ohio White Pride) i la Gran Bretanya (com la productora Blood and Honour).