| | Catàleg "Apographa Historica Cathaloniae" - Editorial BaseLes 10 últimes publicacions del catàleg de l'Editorial Base. · CANÇONER POPULAR
Autor: Aureli Capmany i Farrés
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae ISBN: 978-84-15267-03-4
L'any 1901, Aureli Capmany va començar a publicar les cançons que integren el seu Cançoner Popular, i el va tancar, amb la cançó número 100, el 1913.
El volum recull les cent cançons catalanes més populars i simbòliques de tots els temps, “Els Segadors”, “La Cançó del Rossinyol”, “El Cant dels Ocells”, “El Desembre Congelat”, “La Filadora”, “Muntanyes del Canigó”, etc. Cada capítol inclou la lletra i la partitura de cadascuna.
Cada cançó està acompanyada d’un gravat inèdit fet expressament per a l’edició original pels artistes més importants de l’època: Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa, Anton Utrillo, entre d’altres.
L’obra consta dels següents índexs: alfabètic, temàtic, de noms propis, toponímic i bibliogràfic.
L’obra inclou una presentació de M. Aurèlia Capmany i dos estudis, un de Jaume Vidal Alcover i l’altre a càrrec de Jaume Ayats, específic per aquesta edició.
 · LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Autor:
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae ISBN: 84-85031-63-6 (Obra completa)
Volum I
Crònica de Jaume I el Conqueridor (1208-1276, rei des del 1213)
Amb el nom de Llibre dels Feits és coneguda la crònica de Jaume el Conqueridor, escrita sota la direcció del monarca. L'obra, destinada a difondre's oralment, posseeix, en l'ordre lingüístic, un marcat caràcter planer i popular.
Característiques tècniques
Títol: Crònica de Jaume I. Primera edició: València 1557.
Exemplar original de l'edició facsímil dipositat en la Biblioteca de Catalunya.
Referència: 11-VII-37
Pàgines: 312
Dipòsit legal: B-31.335-2006
ISBN: 84-85031-64-4
Volum II
Crònica de Bernat Desclot
El manuscrit més reculat de la Crònica de Bernat Desclot, centrada en el regnat de Pere el Gran, data de finals del segle XIII.
Característiques tècniques
Títol: Crònica de Bernat Desclot
Edició facsímil de la primera edició en llengua castellana de 1616 (col·lecció privada) i de la primera edició en llengua catalana de 1860.
Primera edició en castella: any 1616.
Primera edició en català: Orleans 1875.
Els originals de l'edició dels dos exemplars són propietat del senyor Jordi Estruga (col·lecció privada)
Pàgines: 688
Dipòsit legal: B-31.336-2006
ISBN: 84-85031-65-2
Volum III
Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336)
S'ocupa dels regnats d'una sèrie de monarques que conegué personalment, des de Jaume el Conqueridor fins a Alfons el Benigne (1299-1336, rei des del 1327) i, en general, de tots els prínceps del casal d'Aragó.
Característiques tècniques
Títol: Crònica de Ramon Muntaner. Primera edició: Barcelona 1562.
L'exemplar de l'edició facsímil está dipositat en la Biblioteca de Catalunya.
Referència: [BC: 8-VII-23].
Pàgines: 552
Dipòsit legal: B-31.337-2006
ISBN: 84-85031-66-0
Volum IV
Crònica del regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387, rei des del 1336)
Fou redactada, sota el control directíssim del monarca. La seva prosa manca del caràcter viu i popular de les anteriors i, en certs moments, quan adquireix la forma de dietari, esdevé seca i eixuta, però manté sempre un to estilístic elevat. Com en les altres cròniques, en aquesta alguns personatges parlen, segons la seva procedència, en altres llengües que la catalana: la provençal, l'aragonesa i la castellana.
Característiques tècniques
Títol: Crònica de Pere el Cerimoniós. Primera edició: Chròniques de Espanya fins ací no divulgades de Pere Miquel Carbonell. Barcelona 1547
Exemplar de l'edició facsímil propietat del señor Jordi Estruga.
Pàgines: 536
Dipòsit legal: B-31.338-2006
ISBN: 84-85031-67-9
Volum V
Estudi de l'obra
Títol: La memòria del reis
Autor: Stefano Maria Cingolani
Pàgines: 300
Dipòsit legal: B-35.047-2006
ISBN: 84-85031-68-7
 · LLIBRE DELS QUATRE SENYALS
Autor: Manat eftampar effent Deputats del dit General los molt Illuftres Senyors don Garci Gil Manrrique olim de Gerona, y defpres Bisbe de Barcelona, D. Phelip de Sorribes y Sarrouira, y Antoni Axada ciutada honrat de Gerona. Y oydors de comptes Onofre Ciurana
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae ISBN: 84-85031-52-0
El Llibre de les Quatre Senyals constitueix una recopilació de totes les normes que regulaven el funcionament institucional de la Diputació del General o Generalitat de Catalunya. És una obra imprescindible per a conèixer els orígens de la institució de govern de Catalunya, que té els seus orígens al segle XIV i que es va consolidar, amb creixents competències polítiques, en els segles posteriors, fins la seva dissolució després de la desfeta de 1714. A més del gran interès que té el llibre pels estudiosos de la història de Catalunya, és una obra que pel seu contingut té un altíssim valor simbòlic. Si tenim en compte que la darrera edició que se'n va fer data de 1698, la present reedició facsímil d'Editorial Base és una aportació bibliogràfica de primer ordre. Aquesta reedició va acompanyada d'un acurat estudi introductori del doctor Tomàs de Montagut, catedràtic d'Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra. · Constitucions, Capítols i Actes de Corts
Autor:
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae
Les Actes de les Corts de 1701-1702 i de 1705-1706 contenen les darrers decisions que varen prendre els representants de Catalunya abans de la desfeta de1714, que va comportar la desaparició de les institucions catalanes d'autogovern i la pèrdua de les llibertats nacionals. Les primeres Corts, les de 1701-1702, encara varen ser presidides per Felip V, abans de la ruptura de Catalunya amb el primer rei Borbó. Les Corts de 1705-1706, definitivament les darreres, varen ser convocades per l'arxiduc d'Àustria, el Carles III rei dels catalans. A més de l'excepcional interès històric que tenen aquestes corts -cal pensar que fins el 1932 Catalunya no tornarà a tenir un parlament propi-, la seva edició té un alt valor simbòlic per al poble català. En elles s'hi va produir la darrera manifestació del constitucionalisme català, basat en el pacte -el famós pactisme- entre el rei i representants de Catalunya. Amb la publicació d'aquests dos volums de les Corts catalans, Editorial Base completa l'anterior edició de les Constitucions i altres drets de Catalunya en tres volums.
Constitucions, Capítols i Actes de Corts
Anys 1701-1702 i 1705-1706
L'obra consta de tres volums
Volum I
Títol: Constitvcions, Capitols, y Actes de Cort, fetas, y atorgats, per la S.C.R. Magestat del rey nostre senyorDon Felip IV de Aragó, y V de Castella, comte de Barcelona, &c. en la primera Cort, celebrada als Cathalans,en la Ciutat de Barcelona, en lo Monastir de Sant Francesch, en los anys 1701 y 1702.
Any: 1701-1702
Pàgines: 120
Format: 33,5X23,5
ISBN: 84 –85031-37-7
Volum II
Títol: Constitvcions, capitols, y Actes de Cort, fetas, y atorgats, per la S.C.R. Magestat del rey nostre senyorDon Carlos III rey de Castella, de Aragó, Comte de Barcelona, &c. en la Cort celebrà als Cathalans, en la Ciutat de Barcelona, en la casa de la Deputació del General de Cathalunya, en lo any de 1706.
Any: 1705-1706
Pàgines: 216
Format: 33,5X23,5
ISBN: 84 –85031-38-5
Volum III
Títol: Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme
Estudi a càrrec del professor Joaquim Albareda i Salvadó
Any: 2004
Pàgines: 66
Format: 33,5X23,5
ISBN: 84 –85031-39-3
 · Llibre Verd de Barcelona
Autor:
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae ISBN: 84-85031-34-2
El Llibre Verd de Barcelona té un doble valor, històric i simbòlic. És, en primer lloc, un instrument, una font documental al servei dels historiadors que volen estudiar el passat barceloní. El camp temàtic que permet conèixer és molt ampli. Abasta aspectes polítics i institucionals relacionats amb el regiment de la vida municipal de la capital catalana, però també qüestions de tipus social, econòmic i cultural. I d’altres de naturalesa molt plural. Té també un interès codicològic i artístic.
Però, per als barcelonins, el Llibre Verd és així mateix un símbol que evoca un passat centenari de vida en llibertat, durant el qual Barcelona, a més d’anar-se edificant a si mateixa, dia a dia, va tenir un paper decisiu en la construcció d’una realitat nacional, de la qual va ser, des de l’alta Edat Mitjana, el cap i casal, o, per dir-ho amb paraules menys nostrades, l’eix vertebrador d’un conjunt, no menys important, que anomenem Catalunya. Aquest alt valor simbòlic del Llibre Verd s’ha expressat, durant segles, en el fet que hagi estat el receptor físic del jurament o promesa dels regidors de la ciutat —d’aquelles persones designades a dit durant moltes dècades, i dels elegits de manera democràtica pels ciutadans de Barcelona, des de fa poc— a l’hora d’assumir el càrrec de servir la col·lectivitat que els havia estat encomanada. · Constitutions i Altres Drets de Catalunya
Autor:
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae ISBN: 84-85031-30-X
CONSTITUCIONS I ALTRES DRETS DE CATALUNYA.
COMPILACIONS DE 1495, 1588-1589 Y 1704
Volum I:
Primera Compilació
Any: Incunable de 1495
Títol: Sense portada, comença a la seva primera plana, sense foliació, per una Taula e sumari molt útil dels títols en general, e en special de tos los usatges de Barcelona, constitucions e capítols de cort e consuetuts, etc., seguida d'una introducció.
Pàgines: 792
Format: 33,5 X 23,5
ISBN: 84 –85031-31-8
Volum II:
Segona Compilació
Any: 1588-89
És la primera edició oficial de les constitucions de Catalunya, si tenim en compte que la incunable del 1495 havia estat de caràcter privat.
Títol: Constitucions y altres drets de Catalunya, compilats en virtut del Cap. de Cort XXIII de les Corts per la S.C. y Reyal Majestat del Rey don Philip nostre senyor celebrades en la vila de Montsó. Any M. D. LXXXV. Volum primer. En Barcelona. Any MDLXXXVIII.
Format: 33,5 X 23,5
Pàgines: 976
ISBN: 84 –85031-32-6
Volum III
Tercera compilació
Any: 1704
L'estampació del tres volums que formen aquesta tercera compilació es féu a despeses i profit de la Generalitat de Catalunya sota l'administració dels diputats i oïdors, que adjudicaren l'obra a subhasta entre els impressors de Barcelona. Un incendi al lloc que es guardaven els exemplars de l'edició, féu que se'n perdés un gran nombre (N. Feliu de la Penya, Anales de Catalunya, cit. III, pàg. 517). Per això al cap d'agun temps l'obra fou de dificultosa adquisició.
Títol: Constitucions y altres drets de Catalunya, compilats en virtut del capítol de cort LXXXII de las Corts per la S.C. y R. Majestat del Rey don Filip IV nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona. Any M. DCC.II.
Format: 33,5 X 23,5
Pàgines: 916
ISBN: 84 –85031-33-4
D.L.: B-44.862-2003
Volum IV
Estudi de les Constitucions i Altres Drets de Catalunya
Títol: Les tres grans compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya
Autors: Josep M. Pons i Guri i Josep M. Font i Rius
Pàgines: 150
Format: 33,5 X 23,5
ISBN: 84 –85031-44-x
ISBN OBRA COMPLETA
84-85031-30-X
D.L.: B-44.862-2003
 · Proclamación Católica
Autor: Gaspar Sala i Berart
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae ISBN: 84-85031-14-8
La Proclamación Católica conté 37 paràgrafs, el contingut dels quals es pot dividir en tres grans blocs. El primer contraposa, d’una banda, les qualitats de Catalunya i dels seus habitants, tot reflectint la fe i els serveis dels catalans vers el seu rei, i, de l’altra, els crims i sacrilegis comesos pels soldats reials a Catalunya. En el segon bloc es presenten els arguments historicojurídics que demostren les limitacions del poder reial a Catalunya. Gaspar Sala justifica les reclamacions, fetes pels catalans, de les seves llibertats i dels seus privilegis, i assenyala l’allotjament dels soldats a la província, a principis de 1640, com la causa immediata del conflicte. Finalment, el tercer bloc es posa de manifest els problemes que sofria Catalunya en un marc més ampli, car descriu els mals que assetgen la monarquia sencera. Tant els consellers com el Consell de Cent de Barcelona proposen a Felip IV que destitueixi el comte-duc d’Olivares i posi fi a les seves nefastes directrius de govern, presentant això com el remei fonamental per salvar Catalunya i tota la monarquia. Tanmateix, encara que podem reconstruir una certa estructura global de la Proclamación, no podem contradir l’opinió d’alguns contemporanis que la consideren una obra desordenada perquè, efectivament, la seva força no recau en l’ordre lògic del text sinó en l’estil emocional, i moltes vegades apassionat, de l’autor.
Cal destacar que el que intenta aquest escrit es evitar la invasió de Catalunya, tot tractant de dissuadir la Cort. Existeix una clara advertència dirigida a Madrid, en la qual diu que l’exèrcit reial trobarà una província ben armada, amb nombroses tropes i soldats que sabran defensar-la. Gaspar Sala descriu el paisatge muntanyós de Catalunya on «diez, o doze mosqueteros pueden tener un exercito» i la influència d’aquest entorn en les qualitats militars dels catalans. S’argumenta que Catalunya és una província molt poblada, amb matèries primeres suficients per produir armes i munició i que, a més, té homes que saben manejar-les. Aquests homes «son leales, y firmes con sus amigos, terribles, y severos con sus enemigos», Gaspar Sala posa fi al seu advertiment amb l’afirmació que «(...) el Principado puede guarnecer sus fronteras, con muchos millares de soldados, sin q[ue] falten a la defensa de las plaças intraneas».
La frase esmentada que fa referència als milers de soldats que la província podia armar, forma part d'una estratègia d'intimidació que pogués detenir l'exercit castellà, espantar-ne els seus membres i convèncer els seus responsables del risc que podria comportar un enfrontament armat. Els intents d'intimidació no es varen limitar a les amenaces amb la potència militar catalana sinó que també inclogueren les possibles intervencions del cel.
Conclusions :
Segurament els dirigents catalans, durant el mes de setembre i primers dies d’octubre, no sabien si realment havien de preparar-se per a una guerra o, ans al contrari, si encara eren a temps de trobar una solució pacífica, per via del diàleg. Aquesta incertesa es reflecteix a la Proclamación.
La Proclamación Católica va ser l’obra més més emocional que sortí de Catalunya durant la Guerra dels Segadors i la més efectiva quant a la transmissió i recepció dels missatges.
La transcendència que l’obra de Gaspar Sala tingué entre els seus lectors contemporanis es fa palesa en el fet que, només de la Proclamación, n’apareguessin impreses ni més ni menys que tres rèpliques. Indubtablement, la Proclamación Católica era considerada una obra especialment efectiva. La Suplica de Tortosa redactada per un membre de la Inquisició, l'Aristarco o censura de la Proclamación Católica, encarregada per Olivares i la Idea del Principado de Cataluña, demostra fins a quin punt es temien els efectes d’aquesta obra.
Com que els contemporanis de la Proclamación estaven convençuts de l’efectivitat de l’obra, podem suposar que els responsables de la seva publicació n’esperaven la mateixa eficàcia. Això confirmaria que Gaspar Sala, els consellers i, possiblement, els diputats, pensessin que la principal finalitat política que perseguia la Proclamación, és a dir, la intimidació i la destitució d’Olivares, es podia aconseguir mitjançant la difusió de l’obra.
En definitiva, la Proclamación Católica va ser concebuda com una arma de lluita política i, fins i tot, militar, i percebuda com a tal per amics i adversaris. La Proclamación Católica va ser una obra de propaganda, una contribució al discurs polític català, un acte polític i un esdeveniment públic. · Fin de la Nación Catalana
Autor: Salvador Sanpere i Miquel
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae ISBN: 84-85031-12-1
L'obra analitza, amb una base documental de primer ordre, la guerra de Successió a la Corona espanyola (1705-1714) i les
tràgiques conseqüències que tingué per a Catalunya i la Corona d'Aragó la desfeta que patiren en aquella contesa enfront
dels exèrcits francocastellans de Felip V.
L'obra se cenyeix exclusivament en la fase final de la guerra de Successió, a partir del moment que els catalans, un cop
abandonats pels aliats, decideixen resistir.
La monumetal obra de Sanpere impressiona per l'ampli domini bibliogràfic i per les numeroses fonts documentals que utilitza.
La voluntat positivista plana damunt el llibre i es manifesta no solament en l'elevat exercici d'erudició que conté, sinó
també en les constants diatribes contra els historiadors que l'han precedit en l´ànalisi de la guerra, als quals retreu
manca d'objectivitat.
Contra el que dóna a entendre l'explicit títol del llibre de Sanpere i Miquel, el mateix autor acaba amb una reflexió en
sentit invers: ''Pero, ¿qué es lo que murió el 16 de enero de 1716? (decret de Nova Planta) Pues pura y simplemente un estado,
un modo de ser político de un pueblo catalán, y decimos del pueblo catalán porque un pueblo vive mientras su lengua vive [...].
Lo que murió fue sólo un estado, una organización política, no un pueblo, y cuáles sean los destinos de ese pueblo en lo
futuro esto lo escribirán en la continuación de los siglos sus historiadores''. (Pàg. 690) És per això que, segons
Joaquim Albareda, per tal d'evitar equívocs, potser hauria estat més escaient el títol ¿Fin de la nación catalana?
 · Cataluña 1900
Autor: Pere Estasén i Cortada
Catàleg: Apographa Historica Cathaloniae ISBN: 84-85031-09-1
La reedició d'aquest monumental estudi econòmic sobre Catalunya ha estat reclamada sovint per importants estudiosos de la
història de l'economia catalana contemporània. El llibre constitueix un estudi econòmic i geogràfic sobre Catalunya, que,
malgrat la seva extraordinària importància, ha estat poc utilitzat pels estudiosos.
Com ha dit el professor Francesc Artal: ''Hom no entén com una obra tan impressionant, que conté tanta informació
bibliogràfica i estadística sobre l'economia i la geografia econòmica de la Catalunya del s. XIX, no ha estat mai reeditada,
per no dir a penes utilitzada'' (L'Avenç, nº 220).
L'obra, que consta de gairebé nou-centes pàgines està escrita en un estil directe, periodístic, essent el castellà d'Estasén
culte i correcte, però alhora ple de girs catalans.
Estasén, home de filiació positivista i de tendència regionalista, combina en aquest llibre l'analisi científic (geogràfic
i econòmic) de la realitat propera amb la innovació filosòfica i les propostes polítiques.
|
|