Tirem una mica enrere, cap a dissabte, diumenge i dilluns...
Un miserable s’ha estat preguntant últimament com és que s’ha pogut tornar a la normalitat, per dir-ho així, tan fàcilment, amb total impunitat.
Quan, ja fa temps, en aquest mateix lloc, es va fer una gran afusellada i després una certa i agradable destrucció general (amb l’ajut inestimable del gran Geni de la Llàntia) les coses van seguir el seu curs normal i un miserable se’n va anar a l’infern tranquilament i allà va estar passejant i conversant amb tota mena de personalitats de totes les èpoques fins que un dia Zeus va dir prou més o menys així:
ZEUS: Prou!
El déu Hermes, que estava buscant un miserable amb l’ajut del mestre Ruyra, va dir:
HERMES: Però és que estàvem passejant per l’infern...
I Zeus va continuar:
ZEUS: Ja hi passejareu un altre dia!
HERMES: Però si acabem de començar...
ZEUS: Ja fa mesos que hi sou!
HERMES: Mesos?
ZEUS: No em voldreu fer creure que no us en heu adonat...
HERMES: La veritat és que no...
ZEUS: Fora!
HERMES: Però per què?
ZEUS: Perquè ho dic jo!
I de cop i volta, com qui no vol la cosa, va aparèixer un miserable (tant que l’havien estat buscant per tot arreu) i va dir:
UN MISERABLE: I jo no hi tinc res a dir?
I Zeus li va respondre:
ZEUS: Tu? Ha, ha, ha!
UN MISERABLE: Tantes coses que volia dir sobre l’infern...
ZEUS: Ja les explicaràs un altre dia!
De manera que les coses van tornar a ser com eren per la gràcia de Zeus i un miserable i tots els afusellats van tornar a la vida i a fer el mateix que abans...
Apareix un torracollons.
TORRACOLLONS: De fet, sempre ha sigut així.
UN MISERABLE: Què vols dir?
TORRACOLLONS: Que això de la mort i la vida mai no ha tingut un gran valor aquí.
UN MISERABLE: Esclar, és que aquí es fa teatre, tot és mentida...
De manera que els afusellats i tots els altres (perquè no oblidem que el gran Geni de la Llàntia va eliminar milions i milions de persones) van fer veure com si no hagués passat res...
TORRACOLLONS: Tu, ho vas fer veure!
UN MISERABLE: Esclar, esclar...
TORRACOLLONS: No, és que és molt important!
UN MISERABLE: Què vols dir?
TORRACOLLONS: Que tu et penses qui sap què, i després...
UN MISERABLE: I després què?
TORRACOLLONS: No, que tot continua igual...
UN MISERABLE: Home, ja ho sé, ja t’he dit que això és teatre.
TORRACOLLONS: I què?
UN MISERABLE: Com?
Tornem a tirar enrere. Quan el déu Hermes i Joaquim Ruyra passejaven per l’infern i van veure tots els afusellats de cara a la paret van dir:
HERMES: Qui són tots aquests?
JOAQUIM RUYRA: Aquests són els que, amb l’ajuda del Geni de la Llàntia, un miserable va afusellar.
HERMES: Aviam, que me’ls apunto. Innominable, Maragall, Carod, Ratzinguer, Woitila, Boadella, Francesc de Carreres, Arcadi Espada, Felix de Azua, Fernando Savater, Francisco Caja, Jose Alcaraz, Joan Saura, Imma Mayol, Josep Piqué, Judit Masco, Narcis Serra, El Conde de Godo, Pedro Schwartz, Artur Mas, Fraga, Rajoy, Aznar, Zaplana, Angel Acebes, Pilar Rahola, Josep Cuní, Duran i Lleida, Terricabras, Serrat, Maria del Mar Bonet, Calixto Bieito, Sarkozy, Jacques Chirac, Ignacio Ramonet, Josep Borrell, Josep Ramoneda, Xavier Rius, Arnaldo Otegui, Antonio Miro, Angels Barcelo, Carles Francino, Tomàs Molina, Francesc Mauri, Toni Nadal, Dani Ramirez, Monica Lopez, Francesc Baltasar, Javier Solana, Kofi Annan, Jose Montilla, Maria San Gil, Losantos, Antoni Tàpies, Nuria Espert, Pedro Almodovar, Tony Blair, Penelope Cruz, Baltasar Garzon, Mario Vargas Llosa, George Bush, Dick Cheney, Condolezza Rice, Donald Rumsfeld, Empar Moliner, Bill Gates, Francisco Franco, Zapatero, Jordi Pujol, Lluís Companys, Lluís Llach, Joan Miró, Fernando Alonso, Ronaldinho, Camilo Jose Cela, Mònica Terribas, Baltasar Porcel, Gaudí i Dalí.
Ja hi torna el torracollons:
TORRACOLLONS: No hi acabo de veure una relació, entre tots ells.
UN MISERABLE: Vols dir que cal, tot això?
TORRACOLLONS: No ho has titulat «MEMÒRIA HISTÒRICA»?
UN MISERABLE: Sí, sí...
TORRACOLLONS: Doncs, au.
Amb cantarella:
UN MISERABLE: Segons un miserable, aquests són individus que, si desapareguessin, el món seria «millor»...
TORRACOLLONS: I amb aquests n’hi hauria prou?
Amb cantarella:
UN MISERABLE: No, però és que només se’n podia triar un cada dia...
TORRACOLLONS: Per tant són els més importants?
Amb una cantarella cada cop més ben dissimulada:
UN MISERABLE: No, simplement els primers que em van passar pel cap.
TORRACOLLONS: Ets sindicalista?
UN MISERABLE: Per què ho dius?
TORRACOLLONS: Perquè vas afusellar els «falcons de Washington».
UN MISERABLE: No, això va ser per fer contents els sindicalistes, que els acusen de tots els mals del món.
TORRACOLLONS: Em continua semblant una llista molt esbiaixada...
UN MISERABLE: Què vols.
TORRACOLLONS: ...
UN MISERABLE: ...
TORRACOLLONS: ...
UN MISERABLE: ...
Una mica de llenguatge no verbal.
TORRACOLLONS: Jo també em sento ridícul.
UN MISERABLE: Deixem-ho, doncs.
TORRACOLLONS: Això de la memòria històrica és una collonada.
I comencen a passar.
TORRACOLLONS: Només una última cosa.
UN MISERABLE: Digues.
TORRACOLLONS: Res, és igual.
UN MISERABLE: No, digues, digues.
TORRACOLLONS: No, és igual.
UN MISERABLE: Va...
TORRACOLLONS: No, que tinc una pregunta.
UN MISERABLE: ...
TORRACOLLONS: Tot això, per què ho fas?
UN MISERABLE: ...
TORRACOLLONS: ...
UN MISERABLE: I tu m’ho preguntes?
Sona una musiqueta i se’n van.
