| |  Racó Català: Llegeix, pensa i opinaEl punt d'informació dels Països Catalans · Zapatero diu ara que iniciarà negociacions per un nou model de finançament
 El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero, va anunciar ahir que finalment ordenarà l'inici de negociacions amb les comunitats autònomes amb l'objectiu de pactar un nou model de finançament autonòmic. Les paraules de Zapatero confirmaven el que l'executiva del PSOE havia acordat al matí: abordar sense dil·lacions el procés negociador del nou sistema de finançament sense ajornar-lo com a conseqüència de la crisi econòmica, tal i com havien suggerit algunes veus pròximes a l'òrbita socialista com la del president d'Andalusia i del PSOE, Manuel Chaves, l'expresident del govern espanyol Felipe González i el vicepresident econòmic Pedro Solbes, que preferien esperar una millora global econòmica.
Altres presidents de comunitats autònomes governades pels socialistes, com el gallec Pérez Touriño o l'aragonès Marcel·lí Iglesias, també havien demanat avui no plantejar la revisió del sistema de finançament com una guerra entre autonomies. Aquesta era també la voluntat del president de la Generalitat, José Montilla, a tres mesos vista que acabi el termini fixat per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 per tancar un acord de finançament entre els governs català i espanyol.
Fa forces dies que el debat sobre del finançament ocupa una primacia en el debat polític, després de el president Montilla afirmés entre altres coses que el superàvit de l'administració espanyola es deu al dèficit de Catalunya, i que no acceptarà cap retard en la negociació per un acord de finançament entre Estat i Generalitat, fet que va provar el suport de CiU i ERC al president català. Sembla doncs, que al final el criteri del president José Montilla s'hauria imposat al de la resta de veus socialistes contràries a obrir el debat sobre el finançament autonòmic. En aquest sentit el conseller de la vicepresidència del govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat que ara caldrà vetllar pel compliment de l'Estatut i no supeditar el finançament català al que reclamaran la resta de barons del PSOE.
· Denuncien que uns 70.000 alumnes no poden matricular-se en valencià per culpa de la Generalitat
 Escola Valenciana ha denunciat que segons els seus càlculs fins a 70.000 estudiants de Primària del País Valencià no poden continuar els seus estudis en català quan arriben a Secundària per culpa de la mala planificació de la Generalitat valenciana. L'entitat afirma que té constància d'un notable augment de la demanda de matriculació en valencià per part de pares i mares, però que l'oferta de centres d'ensenyament en valencià per part de la Conselleria d'Educació continua estancat: només 774 centres d'Infantil i Primària el duen a terme, d'un total de 1726 centres (públics i privats).
En total i posant com a exemple el curs 2007-2008, només un 24.9% dels alumnes d'Infantil, Primària i Secundària poden estudiar en valencià si ho demanen, ja que el sistema educatiu valencià no preveu cap ampliació. Per tant tots els alumnes que depassen aquesta quarta part del total que vulguin estudiar en valencià no podran per manca de plaça. El president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, recorda que cada any reben milers de trucades de pares i mares que volen matricular els seus fills en valencià i no poden per culpa d'entrebancs del govern valencià.
"Hi ha un interés per part de
la ciutadania per temes com el de la nostra campanya i Escola
Valenciana el que fa és facilitar informació que és bàsica". "He matriculat el meu fill en valencià i ara em diuen que no pot ser",
aquesta frase és habitual entre molts pares i mares que matriculen en
valencià els fills a Infantil. Per això, l?entitat cívica per la
llengua, com a suport de la campanya de matriculació, posa a disposició
dels pares i mares que ho sol·liciten assessorament jurídic des de la web d'Escola Valenciana o via telefònica. · La Generalitat demana a RTVE una cadena en català per al Principat, País Valencià i Illes
 El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, va reclamar divendres passat a RadioTelevisió Espanyola (RTVE) que crei una televisió digital en català per al Principat, País Valencià i Illes Balears, aprofitant la migració global a la Televisió Digital Terrestre (TDT). Tresserras va fer aquestes declaracions durant la clausura de la jornada "La democràcia televisiva", organitzada pel consell de RTVE al Principat i la mateixa Generalitat.
Segons el conseller, una eventual televisió en català per a aquests tres territoris, que cobriria gran part dels Països Catalans seria "una gran oportunitat de negoci", ja que "l'àrea lingüística de la llengua catalana (...) constitueix el major mercat d'Europa i un dels més grans del món que no té cap mitjà de comunicació audiovisual que es dirigeixi específicament en la seva pròpia llengua". Tresserras va recordar que RTVE és l'únic organisme "amb capacitat legal" per cobrir aquest àmbit.
Segons el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació "si hi ha un mercat verge de fins a 10 milions de persones, a qualsevol lloc del món seria una gran oportunitat de negoci, i per tant per l'Estat també ho hauria de ser, a no ser que hi hagi un prejudici per raó de llengua". "Si pressuposem que aquest prejudici no existeix, els hem de convidar a tenir un canal digital en català per a tot el domini lingüístic de la llengua catalana". · Mas avisa que si el Constitucional espanyol retalla encara més l'Estatut serà el final de la via estatutària
 Fa unes setmanes tant Convergència i Unió (CiU) com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) fixaven el seu posicionament envers l'hipotètic escenari de que finalment -tal com apuntaven algunes fonts periodístiques- el Tribunal Constitucional espanyol dictés una sentència interpretativament restrictiva de la constitucionalitat del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Des d'ERC es va arribar a declarar que l'alt tribunal espanyol estava "deslegitimat" per "retallar" un Estatut que havia estat avalat per una àmplia majoria del poble català per referèndum, i tant CiU com ERC defensaven una consulta popular en cas que el TC retalli encara més el text estatutari.
Ara des de CiU, tal com s'havia fet des de les files d'Esquerra, també s'ha volgut anar més enllà. El seu líder, Artur Mas, ha advertit al Tribunal Constitucional que una sentència que rebaixi els continguts de l'actual Estatut significarà el final de Catalunya a optar per la via estatutària a l'hora d'aconseguir les seves aspiracions nacionals. Mas considera que si aquesta via no surt bé, i ara el TC espanyol acaba de retallar el nou text, llavors voldrà dir que si l'Estatut no hi cap dins de la Constitució caldrà optar per altres vies alternatives (tot i que no ha aclarit quines).
Artur Mas ha afirmat que si es donés aquest cas, probablement la via estatutària hauria arribat a la seva fi. Però els socialistes no s'han estalviat atacs de CiU, quan Mas s'ha preguntat si tots els partits catalans estarien disposats a recuperar l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre, alhora que ha denunciat l'actitud del PSC de votar a favor d'aquell text i després posar-se a la part del PSOE en les negociacions a Madrid que van acabar amb un pacte pels continguts generals del nou text entre el PSOE i CiU. Tot i que no ha aclarit quines vies seran les que CiU proposarà en cas que es consideri fracassada la via estatutària, Artur Mas ha afirmat en el seu videobloc a Internet que el proper congrés de CDC deixarà clara la voluntat del partit d'apostar pel "dret a decidir" i que aquest dret "ho inclou tot, fins i tot l'autodeterminació que nosaltres sempre hem defensat".
Ara per ara, tant CiU com ERC aposten per un referèndum si l'Estatut és retallat per preguntar al poble de Catalunya entorn això, i no per l'autodeterminació. Sembla que Esquerra s'hi acostaria amb la famosa proposta de la consulta de 2014, que ara per ara no té un rumb clar, potser després del congrés es fixarà una estratègia més clara i s'exposarà amb més detall a la societat catalana i tot dependrà de la nova direcció sortint del partit. El que sembla clar és que CDC i ERC estarien accentuant el sobiranisme dins els seus discursos. · L'Audiència de València desestima el recurs i tanca definitivament la causa per l'accident del metro
 L'Audiència de València ha resolt desestimar el recurs d'apelació contra l'arxiu de la causa per l'accident del metro de València on van morir 43 persones i desenes més van resultar-hi ferides. L'Audiència entén que el conductor del comboi que va patir l'accident va tenir una conducta "inaudita, insòlita, inesperada, imprevisible i encara avui dia inexplicable". El recurs l'havien presentat els familiars d'algunes de les víctimes contra l'arxiu de la causa, ordenat el març de 2007 pel jutjat d'instrucció número 21 de la capital valenciana.
De fet el mateix 29 de febrer d'enguany aquest jutjat ja havia denegat el recurs contra l'arxiu de la causa perquè entenia que la responsabilitat penal s'havia extingit amb la mort del conductor. La sentència de l'Audiència diu ara que "de cap manera era previsible que el conductor del tren sobrepassés la velocitat del comboi com va fer". Per tant l'Audiència conclou que era impossible preveure mesures de seguretat contra això, i destaca que la línia de metro afectada "tenia una circulació de trens normal des de la seva entrada en funcionament".
L'Audiència també desestima totes les acusacions del recurs cap a el govern valencià i cap als responsables de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). De fet l'alt tribunal denega totes i cadascuna de les peticions del recurs, com ara el cansament del conductor, la poca experiència en la conducció, els horaris, els riscs de la corba denunciats pels sindicats, i qualsevol crítica al sistema vigent. Segons l'Audiència totes aquestes argumentacions "no tenen ni tant sols relació de causalitat" amb el succés", i ratifica doncs la resolució impugnada.
La decisió és definitiva i no admet més apelacions, excepte als tribunals espanyols Suprem i Constitucional, i obviament als tribunals europeus, una acció que ara per ara els familiars que havien presentat aquest recurs estudien dur a terme.
· 'Nosaltres, els catalans' (Pòrtic) de Víctor Alexandre
 Títol: 'Nosaltres, els catalans'
Autor: Víctor Alexandre
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions, 25
Any d'edició: 2008
RESSENYA
Nosaltres, els catalans, no som només els nascuts al país amb cognoms que certifiquen una genuïnitat tan ancestral com inútil; nosaltres, els catalans, som, i serem cada cop més, gent d'arrels molt diverses. La forta immigració espanyola i la capacitat integradora de la societat catalana, poc amiga dels guetos, ha afavorit l'existència de milions de parelles mixtes entre catalans i espanyols i la proliferació consegüent de Puig i Bustillo, Giménez i Freixes, Urgell i Soriano, etc. Però els orígens dels nous catalans tenen ressonàncies molt més llunyanes. Ho demostra el fet que no sols són més de dues-centes les llengües que es parlen als Països Catalans, sinó que els seus parlants no aspiren a viure en comunitats tancades de marroquins, de palestins, de senegalesos. La nació catalana, per tant, ha canviat radicalment. I si algú en dubta, n'hi haurà prou que s'apropi a una escola i doni un cop d'ull als cognoms dels infants. I no serà la immigració, per molt nombrosa que sigui, qui dissoldrà la identitat catalana en l'espanyolitat, serem nosaltres mateixos, amb el nostre desistiment de responsabilitats.
Aquest llibre, per tant, és un exercici d'autocrítica que no complaurà als qui culpen la immigració del nostre procés d'inferiorització. Víctor Alexandre ha entrevistat vint nous catalans provinents dels cinc continents amb tota la curiositat i el respecte.
Compra'l a Llibres.cat
· Opinions: Nous noms per als carrers de Palma
 Aquesta setmana s'han presentat en conferència de premsa. Un centenar de noves denominacions s'incorporen al nomenclàtor (76 vies canvien de nom i apareixen 32 noms nous per a vies que encara no en tenien). A més, una cinquantena de vies, sense canviar de nom, experimenten canvis en la forma d'aquest, ja sigui per a esmenar errors lingüístics, per a recuperar una forma tradicional o per aplicació de criteris de coherència en la forma.
Amb aquesta mesura, entren en el nomenclàtor de la ciutat personatges illencs com Josep Melià, Àlvar Campaner, Antoni Montis, Damià Huguet, Francesc d'Olesa, Guillem Colom (el geòleg), Guillem Cifre de Colonya, Guillem d'Efak, Jeroni de Berard, Joan Mascaró i Fornés, Joan Rosselló de Son Fortesa, Josep Maria Palau i Camps, Josep de Togores, Marià Villangómez, Miquel Àngel Colomar, Miquel Àngel Riera, Miquel Dolç, etc.; personatges de la cultura del nostre àmbit com Joan Fuster, Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili o Valentí Almirall; personatges històrics com el rei Martí (l'Humà) o Alfons el Magnànim; personatges de la cultura universal com George Orwell, Newton o Galileu; personatges estrangers vinculats a Mallorca com Georges Bernanos, George Sand o Gaston Vuillier.
Recuperen la forma original, que mai no havien d'haver perdut, el carrer del Banc de l'Oli, la plaça d'en Coll, el carrer de Sant Francesc o la plaça de la Llotja, per posar només uns quants exemples. Altres denominacions adopten una forma més racional, com el carrer del Bisbe Miralles (en lloc de carrer de l'Arquebisbe Josep Miralles). I alguns topònims corresponents a antigues possessions ara seran recordats amb un nom de carrer, com Son Ventallol, l'Olivera, el Camp Roig, Ca na Tavernera, Son Brull, Son Molines, Son Orpí, Son Pontivic o la Torre d'en Bibiloni.
 Crec que s'ha fet una passa important en la normalització lingüística i cultural del nomenclàtor viari de Palma. N'estic satisfet perquè hi he participat molt directament (la major part de noves denominacions i tots els canvis de forma s'han aprovat a partir de la meva proposta que la regidoria de Cultura em va confiar i que algun dia penjarem en aquest web). Però també hi ha hagut moltes altres propostes provinents de sectors ciutadans molt diversos i que responen a sensibilitats també diverses. L'Ajuntament ha mirat de recollir-les i d'integrar-les, com és lògic. Per això és inevitable que hi hagi algun nom que no acabi d'agradar a uns o a uns altres.
Però això no s'ha acabat. Només s'ha fet una part, per bé que ja resten menys noms franquistes i ara quedaran més poques plaques que no estiguin en català. En el treball que vaig presentar hi ha encara un altre centenar llarg de propostes de canvi que -esper- s'aniran estudiant, juntament amb altres propostes. La major part són referents a denominacions culturalment inadequades i de recuperació de noms tradicionals i de topònims. Hi ha una llista de personatges il·lustres i altres referents del nostre país que espera. L'abast d'aquesta reforma i el ritme els decidiran els responsables polítics de l'Ajuntament. Jo només esper que aquests es vegin encoratjats i estimulats a avançar fins allà on sigui possible en bé d'un signe d'identitat i d'un patrimoni cultural important com és la toponímia urbana.
Gabriel Bibiloni (web) és Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, doctor en Filologia Catalana, i actualment és professor de la Universitat de les Illes Balears.
Article aparegut al seu weblog (bloc)
· 2500 persones demanen la llibertat d'en Franki a Barcelona
 Unes 2.500 persones segons fonts de l'organització han participat avui a la tarda a la manifestació convocada per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) per reclamar la llibertat de Francesc Argemí "Franki", el jove de Terrassa empresonat per haver ultratjat la bandera espanyola i per "atemptat a l'autoritat". La presència policial durant tot el recorregut de la manifestació, que ha acabat a la Plaça Sant Jaume per a fer la lectura d'un manifest, no ha impedit que milers de ciutadans s'hagin solidaritzat amb en Franki. Tampoc no els ha desanimat la forta pluja que ha caigut durant tot el dia a la capital catalana.
El manifest final de l'acte s'ha llegit com ja hem dit a la Plaça Sant Jaume, on per cert el desplegament policial era més que evident, i s'han llegit paraules de suport al jove empresonat a Brians 2; també s'ha extés una gran bandera espanyola a terra que posteriorment ha estat coberta de fems.
Des de l'organització s'ha informat que la concentració s'ha dut a terme per manifestar:
- Que exigim la posada en llibertat, immediata i sense condicions, d'en Franki.
- Que hem esgotat totes les vies que ens dóna el sistema.
- I que només ens queda la mobilització al carrer.
"Sabem que quan l'Estat vol, excarcera de manera immediata i sense condicions, als presos que els interessa. La mobilització per tant, és per a nosaltres, l'únic camí. Aquest problema no l'hem creat nosaltres. Aquest problema l'ha creat una legislació derivada del franquisme on es prioritza la defensa dels símbols del Poder per sobre la llibertat d'expressió".
· Manifestació per l'alliberament d'en Franki, avui a Barcelona
 Avui tindrà lloc a Barcelona la manifestació convocada per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) per a les sis de la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona, per protestar contra l'empresonament de Francesc Argemí "Franki". A la convocatòria s'hi han afegit nombroses entitats culturals, socials, antirepressives (com Alerta Solidària); també hi haurà partits polítics del país, entre els que hi ha les CUP, ERC i CiU, i nombroses organitzacions polítiques de l'entorn de l'Esquerra Independentista, com ara Endavant o Maulets, entre d'altres. Precisament des d'aquestes organitzacions s'han dut a terme diverses accions de protesta per aquest fet, com ara la de la Sagrada Família i la de la B-23.
Francesc Argemí ha estat condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per haver despenjat una bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa durant una cercavila en aquesta localitat del Vallès, i per "atemptat a l'autoritat", l'any 2002. Malgrat les acusacions la policia que l'acusava no va ser capaç de demostrar en el judici la implicació del jove terrassenc en les actuacions que se li imputaven. Podeu fer un seguiment del cas Franki a la web LlibertatFranki.org, i també trobar més informació sobre el cas Franki i el procés judicial posterior ací.
· L'Ajuntament de València deixa de banda el valencià a la retolació per 'manca d'espai'
 L'Ajuntament de València discrimina el valencià a la retolació viària per "manca d'espai". Així es desprèn de la carta que el consistori de la capital valenciana ha fet arribar al Síndic de Greuges després de les queixes de membres del portal Valencianisme.com perquè la retolació de València està exclusivament en castellà. Segons l'Ajuntament els cartells de la senyalització urbana "són de dimensions reduïdes" perquè a les voreres "competeixen amb arbres, fanals, semàfors i altres elements que en dificulten la visibilitat".
Per aquest motiu, i sempre segons el consistori, retolar en les dues llengües oficials al País Valencià implicaria "usar textos amb una lletra més petita", fet que "no és recomanable". La solució que l'Ajuntament de València ha trobat a aquest inconvenient és "optar per retolar en només una de les dues llengües oficials al PV, el castellà". I encara més, el Síndic de Greuges accepta les raons del consistori ja que "no hi hem observat cap actuació pública irregular que justifiqui la continuació de la nostra investigació".
Per això el Síndic arxiva les queixes dels membres de Valencianisme.com "Esta institució no pot formular cap retret per els raons apuntades al fet que els textos dels senyals informatius de la ciutat de València estiguen retolats exclusivament en castellà". Des de Valencianisme.com s'han mostrat "perplexos" pels fets, tot i que "no és la primera vegada que rebem respostes tan 'pintoresques' per part de les administracions per tal de pretendre justificar la vulneració de l'Estatut d'Autonomia i la LUEV". Magrat això, la novetat aquest cop és que "per primera volta, el Síndic ha donat per bones estes explicacions i ha conclós que no hi ha cap tipus de discriminació lingüística".
Segons Valencianisme.com "l'Ordre d'1 de desembre de 1993 de la Conselleria d'Educació i Ciència assenyala en l'art. primer que el criteri general d'ús de les llengües oficials al País Valencià en la senyalització de les vies i serveis públics haurà d'atendre al predomini lingüístic establit en el títol cinqué de la LUEV. Així mateix, assenyala que en els casos en què per manament legal es requerix la senyalització en les dues llengües, es donarà prioritat a una o l'altra segons el predomini lingüístic en què s'ubique el senyal". La ciutat de València resta en un municipi de predomini lingüístic valencià, de manera que la retolació hauria d'estar, com a mínim, en la llengua del país.
Els membres de Valencianisme.com diuen sentir-se "desemparats" per la resposta del Síndic, ja que "esta és la línia que seguix darrerament la institució, per la qual cosa queda palés que el Síndic respon, en les seues actuacions, a la conjuntura política del moment". · El nou judici per la crema de fotos del rei espanyol serà el 19 de juny
 L'Audiència Nacional espanyola ha informat aquesta setmana de la data per a la repetició del judici contra els dos joves condemnats per haver cremat fotografies del rei espanyol en un acte a Girona. Serà el proper 19 de juny, novament a les dependències de l'Audiència, a Madrid (Estat espanyol). El judici inicial, que va sentenciar els dos acusats a quinze mesos de presó i a pagar 2.730 euros de multa, va ser declarat nul pels magistrats de la Sala Penal de la mateixa Audiència.
Segons els magistrats durant el judici es van violar drets fonamentals dels acusats ja que el jutge, José María Vázquez Honrubia, es va negar a permetre'ls fer el seu ús legítim de la llengua catalana, impedint la presència d'un intèrpret a la sala, fet que impedia al mateix tribunal entendre les declaracions dels acusats. Ara en la repetició del judici els dos acusats podran declarar en català, amb intèrprets, tal i com fixa la resolució que anul·la el judici inicial. L'advocat dels joves ja ha declarat que és desitjable que en aquest nou judici es pugui entrar a analitzar la incoherència d'una llei que sanciona un dret bàsic com és la llibertat d'expressió i de participació política. · Artur Mas es perfila com a substitut de Jordi Pujol a la presidència de CDC
El 15è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), tot i que no se'n parla tant com el d'altres partits que estan en disputa pel lideratge com el d'ERC o el PPC, també està a punt d'arribar i aquests dies han aflorat moviments polítics que ens dónen una idea dels canvis que hi pot haver a la direcció del partit en l'etapa post-congressual. En primer lloc un apunt destacat seria el relleu a la presidència del partit, actualment presidit per Jordi Pujol.
Seria un canvi destacat perquè seria el primer cop que Pujol abandona formalment la direcció del partit, després de ser-ne el principal fundador el 1974 i ostentar el càrrec de secretari general i també de president una bona pila d'anys. Tot sembla indicar que Artur Mas es farà amb el càrrec de president de CDC, i Pujol perdria completament el control del partit. Tot i això, diverses fonts apunten que l'expresident de la Generalitat tindria un càrrec representatiu com ara president fundador o president d'honor que actualment ja té a la federació de CiU, que presideix Artur Mas.
Els rumors es van fer més forts ahir quan Felip Puig, qui ha ocupat responsabilitats destacades en els governs de CiU i qui ostenta actualment el càrrec de secretari general adjunt de CDC, va confirmar que els moviments a Convergència Democràtica estan en aquesta línia. D'altra banda, també es parla de que l'actual portaveu de CDC, David Madí, abandonaria el càrrec i l'ostentaria el mateix Felip Puig en tant que número dos del partit.
De fet, Puig seria el substitut de Mas i se situaria a la secretaria general essent de facto el segon home fort de la formació. Pel que fa a Lluís Recoder, l'alcalde de Sant Cugat que va demanar una renovació i més pluralitat a la direcció de CDC, tot sembla que podria incorporar-s'hi però Puig ja ha advertit que "no representa la renovació sinó una aportació més al partit". De totes maneres, essent actualment el càrrec de president de CDC més aviat representatiu, tot apunta que el partit haurà de canviar els estatuts i reforçar-ne les competències en detriment de les del secretari general. Diverses fonts afirmen que aquest repartiment de càrrecs seria el més idoni per escenificar el tàndem Mas-Puig, tal i com passa a la federació de CiU amb Mas-Duran.
CDC no ha confirmat oficialment aquests moments. El que sembla clar és que ara per ara ningú discuteix el lideratge d'Artur Mas ni sembla hi hagin d'haver candidatures alternatives a la presidència o a la secretaria general.
· Franki lliure ara!
 Formalment no consta que s'hagi decretat encara la nul·litat de cap mesura que vagi en la línia de superar el període històric conegut com a Transició, implícitament però sembla que si, que tot juga en contra de l'evolució democràtica de la societat dita espanyola. I potser a l'Espanya espanyola ja els està bé així. Cosa legítima i respectable.
Ara, quan són sempre els mateixos -els estranyament units sota l'atribut geogràfic que els distingeix dels qui ocupen el centre peninsular- els que n'han de rebre les conseqüències, aleshores s'ha de dir prou.
Però ens equivocaríem si intentéssim reduir a un fet geogràfic i etnocèntric només el que en realitat és també una lluita aferrissada i desigual tant pel poder com per la supervivència com a poble. Qualsevol iniciativa ja sigui d'origen basc o català seria benvinguda i acceptada si no fos perquè tot és sospitós (amb fonament) de cercar el reequilibri i fins tot de qüestionar la unitat d'Espanya. I això encara que s'ofereixi des de qualsevol de les versions autonòmiques de l'inofensiu ex-socialisme.
Al marge de la intenció ultima de quant es cuina a les nacions no espanyoles de l'Estat, hi ha aspectes d'això que en diuen Estat de Dret que farien posar vermell qualsevol dels nostres veïns europeus. Un exemple concret és l'estipulació com a delicte castigat amb pena de presó l'ultratge a la corona i a la bandera espanyola. No es pot afegir gaire a tot el que periòdicament s'obre aquest reaccionari enfocament se sol dir. Senzillament, no es propi d'aquest segle. Fora convenient però afrontar la situació des d'un prisma diferent, i és que normalment o bé s'implora a l'Estat que sigui benèvol en l'aplicació de les lleis, o bé s'abaixa el cap per tímidament i sense convicció recomanar una modificació de les mateixes, cosa que com és natural, no es produeix.
I no s'actualitzen perquè la ideologia que les empara és present tant entre aquells qui conceben Espanya com una natural evolució del franquisme, com entre els qui afirmen que en un Estat de Dret s'han de complir les lleis encara que siguin injustes. Dues maneres de dir el mateix. És inacceptable, i la manera d'afrontar-ho no pot ser un altre que posar en qüestió l'Estat de dret, millor dit, l'Estat espanyol de dret. L'Estat l'han de defensar aquells qui hi creuen. De la resta el mínim que es pot esperar és que tractin d'enderrocar-lo, i no per democràtic és clar, sinó per haver-se atribuït unilateralment competències sobre individus als qui ningú no els ha demanat si en volen formar part. I amés per aplicar-les de manera tendenciosa en contra d'aquests mateixos.
En aquest sentit resulta molest que de manera sistemàtica s'obligui els catalans ha haver de fer tant de víctima com de culpable. Ja n'hi ha prou. Si alguna cosa no funciona a l'Estat no és de cap manera responsabilitat dels catalans esmenar la plana. Resulta estèril i ridícula la incomprensible obsessió per corregir un Estat plenament convençut d'estar defensant de la manera millor possible els seus interessos. I quan ha de retrocedir al segle XIX per garantir-ho, ho fa. La dèria reformadora dels catalans envers Espanya es bressola avui entre aquells qui no voldrien veure mai una Catalunya lliure. Si Unamuno merescudament ens va atorgar el paper d'inventors, ja es hora de contestar amb un 'que es reformin ells'.
I encara un bon grapat de compatriotes miren d'encaixar a Espanya. La Catalunya feréstega i formosa de línies corbes la imaginen dins una capsa petita, quadrada i fosca. Els catalans no han d'encaixar-hi enlloc, ans el contrari, han de poder viure folgadament com més els plagui sense encotillaments de cap mena, i menys encara sota faixes fatxes cordades per un fetitxista cornut, matusser i mal educat. Quants innocents més han de ser represaliats en nom d'un estat que ens doblega i asfixia? Franki lliure ara!
Miqui Mel
· CUP, ERC i CiU donen suport a en Franki
Tres dels partits polítics catalans, la CUP, ERC i CiU, han donat suport aquesta setmana al jove Francesc Argemí "Franki", condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per haver "ultratjat" la bandera espanyola. Des de la CUP s'ha donat ple suport al jove i s'ha fet una crida a la societat del país a participar activament a la manifestació del proper 10 de maig a les 6 de la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona, per protestar contra el seu empresonament.
Així mateix ERC ha expressat avui en un comunicat -dies després de la queixa de Carretero per no haver-ho fet abans- la seva solidaritat amb el jove terrassenc, que ha ingressat a la presó tot i que no hi ha proves que l'impliquin amb els fets jutjats. Esquerra ha afirmat en un comunicat que "s'han posat en qüestió els drets democràtics més elementals" i denúncia "les irregularitats comeses" durant el procés, així com la "desproporció" entre el fet jutjat i la sentència. En termes similars s'expressava ahir també el portaveu de CiU, Oriol Pujol, que recordava que "la proporcionalitat és una de les condicions necessàries de la justícia".
Segons Pujol "mentre s'acumulen els expedients pendents, la justícia és implacable a
fer complir una condemna desproporcionada i, per tant, injusta". CiU ha instat al govern català a fer "totes les gestions possibles" per excarcerar el jove terrassenc, ja que "no és comprensible" que un ciutadà "estigui privat de llibertat per haver despenjat una bandera". · Mònica Terribas directora de TV3, una gran notícia
 Mònica Terribas dirigirà TV3. Oleguer Sarsanedas continuarà al capdavant de Catalunya Ràdio. I a partir d'aquí vindran més canvis als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ( CCMA). El 25 d'abril vaig escriure Bloqueig a sang freda, en un moment en què les negociacions per nomenar director/a general de l'ens es trobaven en un atzucac. El president de la CCMA, Albert Sáez, va superar in extremis el bloqueig polític. Ningú no havia dit que fos fàcil consensuar els noms dels directius que han d'afrontar la renovació i la nova etapa. No era fàcil posar-hi d'acord els consellers de les diferents sensibilitats (polítiques). Des de llavors, però, les coses han canviat. Rosa Cullell és la nova directora general en l 'estructura de la CCMA. Els nomenaments, malgrat tot, es fan per unanimitat. I encara que sigui lentament avancen les coses. El nom de Terribas és una gran notícia. Té un perfil pefecte [ wiki], en la meva modesta opinió. Gran professional com ha demostrat cada nit que ens ha obligat a estar pendents de la informació en una franja en què l'escombraria televisiva campa per altres cadenes. Informació analitzada, contextualitzada, algú diria que interpretada inclús. Grans entrevistes, grans debats. Bones peces informatives que no apareixien als TN. Una visió de país, nacional, desacomplexada. Valentia, atreviment. Rigor, molt de rigor. I respecte. El que s'ha guanyat programa rere programa, no fent massatges ni encàrrecs a la carta per molt que l'entrevistat fos important. Una periodista així es mereix una oportunitat. Coneix la casa prou bé, i encaixa perfectament en el nou repte. Crec que els escèptics, els crítics compulsius, avui tenen menys motius per ser-ne. És un gran dia. No deixa de ser curiós que la setmana passada mateix un diputat del PSC al Congrés, Manuel Mas, demanés en el seu bloc la dimissió d'aquesta periodista [ Manuel Mas demana a Bolaño el cap de Terribas]. L'endemà es feia enrere, el diputat [ Mas retira part del text contra Terribas, però no rectifica]. Finalment, ahir, en un comentari en aquest bloc ho matisava encara més. Segurament Mas ignorava que el nom de Terribas era damunt la taula feia dies per aspirar a la direcció de l'emissora. Algunes notícies d'avui: ACN: Mònica Terribas serà la directora de TV3 i Oleguer Sarsanedas continuarà al capdavant de Catalunya RàdioVilaweb: Mònica Terribas, nova directora de TV3Tribuna: Terribas al capdavant de TV3. Una victòriaDirecte: Mònica Terribas serà la nova directora de TV3El Periódico: Mònica Terribas, nomenada per unanimitat nova directora de TV3
Saül Gordillo (web) és periodista.
(aquest text no admet comentaris. Si en voleu fer heu d'anar al bloc d'en Saül)
· L'Estat francès no reconeixerà l'oficialitat del català
 El govern francès no té intenció de modificar la Constitució francesa per donar reconeixement oficial a les llengües anomenades "minoritàries" de l'Estat francès, com ara el català, el basc, el bretó o l'occità. Així ho ha afirmat la ministra de Cultura francesa, Christine Albanel, en resposta al debat monogràfic sobre aquestes llengües que ahir va tenir lloc a l'Assemblea Nacional francesa, i del que en van sortir demandes de protecció, foment i oficialitat per les mateixes. Albanel ha confirmat que França no ratificarà la Carta Europea de Llengües Regionals, i que per tant seguirà essent l'únic Estat de la UE que no ho ha fet encara.
La ministra francesa ha proposat en canvi un projecte de llei de protecció "efectiva" d'aquestes llengües "minoritàries", però que en cap cas els donaria l'oficialitat legal ni les faria obligatòries en l'ensenyament de cap nivell. Al debat a l'Assemblea francesa hi van intervenir fins a 25 diputats de diverses formacions de dreta i esquerra, que es van expressar majoritàriament a favor de la ratificació de la Carta Europea i de la reforma constitucional.
Fa setmanes diverses entitats van exigir a l'Estat francès en un manifest que es plantegés la cooficialitat de les llengües dites minoritàries al conjunt del seu territori. Pocs mesos abans, el Consell General nordcatalà va reconèixer de forma oficial per primera vegada que la llengua catalana és "la llengua del país" i va demanar canvis en la legalitat francesa per adaptar-la a la realitat nordcatalana.
|
|
Racó Català: Llegeix, pensa i opina
Aquest proper dissabte 17 de maig el col·lectiu 
Després d'
Les federacions d'handbol de Catalunya, Euskadi i Galícia han acordat avui crear una nova competició d'aquest esport, la Copa de les Nacions Femenina, on competiran les seleccions absolutes d'aquestes tres federacions i alguna altra que es pugui convidar. La primera edició d'aquest nou torneig es celebrarà els propers 24 i 25 de maig, i l'organitzarà la 
