| |  ELPAIS.com - Arte, Cultura y EspectáculosELPAIS.com - Arte, Cultura y Espectáculos · Ser famoso: una rentable S.A.
Hoy ser famoso es el equivalente a ser una marca de moda. Hace ya años que dejó de importar el talento: lo que vende, más allá de lo que sepa o no sepa hacer un famoso, es su nombre. Y que ese nombre pueda repetirse en las revistas, asociado a un club de moda, a una fiesta privada, a otro famoso en ciernes, a una firma de ropa, a un perfume... es lo que realmente da de comer a muchas de esas celebridades que en otros tiempos no podrían haberlo sido. Y si hay alguien que lo sabe bien es Jason Moore, el hombre que construyó a Paris Hilton, uno de los personajes que han popularizado el concepto de celebridad en estado puro, el de los famosos que lo son simplemente por serlo y vivir de ese cuento.
· Ella arregla el pinchazo
La actriz Vicky Peña, que estrena el musical Follies, en el Teatro Español (hasta el 8 de abril), pasó dos semanas conduciendo por Cerdeña.
· Dickens i la literatura catalana
La germanofília de Catalu-nya —que s'enceta arran de la Guerra de Successió—, molt evident al tombant del segle XIX al XX a tota la generació modernista, i que continua, en part, a la noucentista, permet de resseguir l'empremta de la literatura alemanya a la literatura catalana. Joan Maragall va ser un bon lector de Johan Wolfgang Goethe i Friedrich Nietzsche, i aquesta atenció a les lletres germàniques encara es troba a la segona meitat del segle XX en figures com Carles Riba —el més germanitzat dels nostres escriptors; bon lector de la poesia i la prosa de Friedrich Hölderlin, que traduí— o Joan Vinyoli —per al qual l'obra de Rainer Maria Rilke sempre va ser lectura de capçalera. · Papers (catalans) del club Dickens
En El Casalot m'he recreat premeditadament en el vessant romàntic dels esdeveniments quotidians. Em sembla que no havia tingut mai tants lectors com en aquest llibre", escriu l'agost de 1853 Charles Dickens (1812-1870) com a prefaci de "potser la seva millor novel·la" (G.K. Chesterton) o "la novel·la canònica", segons Harold Bloom a, és clar, El cànon occidental. Potser cap obra simbolitza millor la relació del gran escriptor anglès amb Catalunya: fins fa amb prou feines tres anys no estava ni traduïda al català (des del maig del 2008 gràcies a la tasca, tant elogiadíssima com extenuant, de Xavier Pàmies) i les vendes no han arribat ni de lluny al miler d'exemplars. "Ara podem especular si és un tema de preu i sí que es llegirà quan surti en edició de butxaca; o si tots els seus lectors són gent gran i que, per tant, el llegeixen més en castellà o si al lector català d'avui no l'interessa Dickens", exposa el ventall Jordi Cornudella, editor de Grup 62. L'episodi és la punta de l'iceberg del que bé podria ser una novel·la per entregues d'un autor cabdal de la literatura universal, de qui dimarts serà el bicentenari del seu naixement, però que aquí arribà tard, si bé fa 80 anys semblava que ho havia de ser tot (amb polèmica sobre la traducció inclosa) i ara no sé sap ben bé el què. · Recomanem...
MÚSICA Brendel · Agenda
Concerts · Viatge del Blue Note al Jamboree
A hores d'ara el gadità resident a Barcelona Chano Domínguez ja és un clàssic del jazz nacional —i també internacional, sense complexos—, un tòtem del flamenc jazz que passarà a la història per haver introduït amb solidesa el llenguatge del flamenc a l'estètica del piano jazz; per haver seduït personatges com el trompetista Wynton Marsalis; per haver inventat, en definitiva, un nou llenguatge jazzístic i flamenc. · 438 anys en una fotografia
REFOTOGRAFIAR BARCELONA · Albina compleix 100 anys
Vaig néixer al carrer de Roger de Llúria, 114. Sempre he viscut a l'Eixample. Era la petita de tres germans, un noi i una noia, nou i vuit anys més grans que jo. Per tant, la meva infantesa ha estat més aviat solitària". · Una exploradora de cossos
La mordaç i imaginativa ballarina i coreògrafa Sònia Gómez (Sènia, Tarragona, 1973) estrena demà al Mercat de les Flors Moviments Polítics, una peça on ha decidit canviar de registre per reinventar el seu ball, ara més serè i introspectiu. Gómez agafa la política com a excusa per plantejar a l'espectador una sèrie de preguntes sobre l'economia, la felicitat i els avenços científics. Autors com Jordi Pigem, Antonio Damasio, Peter Sloterdijk i Dulce María Zúñiga, per citar-ne alguns, han estat la font d'inspiració de l'artista. La percepció del que pot fer el cos humà en un moment concret de la seva biografia és el que ha portat a la ballarina a fer-se més de cent preguntes sobre els temes que acorralen l'home contemporani. L'autobiografia no és aliena al procés creatiu de l'obra que ens presenta: a la proposta, el fet que la coreògrafa estigués esperant un fill mentre la ideava hi és present, com denota el vocabulari gestual d'aquests Moviments Polítics. Aquesta és una de les raons per les quals el ball electritzant que caracteritza la proposta de Gómez és ara més reposat i íntim. · La Història, contra una intimitat
MEMÒRIA D'UNS · Novetas
DIARI D'HIVERN · Galeristes antiquaris
Buscar obres d'art, investigar-les, ordenar-les per crear un fil conductor, és la tasca que fa un comissari d'exposicions o el conservador d'un museu. Un galerista tria un autor viu, i en la tria, si és que és un bon professional, es defineix; després, si s'escau, estableix una relació de fidelitat per les dues bandes, i el defensa per obrir mercat. Un antiquari recull coses del passat, les estudia una mica i les posa a la venda, sovint ben amuntegades en la cova del tresor que acaba sent una botiga d'antiguitats. Però, entre aquests darrers, n'hi ha uns quants que han enfocat l'ofici en recopilar estrictament obres d'art i, alguns en concret, més enllà d'estar pesant figues rere el taulell, prefereixen també estar en els altres dos mons per acabar desplegant iniciatives que se situen, a petita escala, fins i tot per davant de les grans institucions. · Joaquín Cortés recibe una orden de embargo
Malos tiempos para Joaquín Cortes. El bailaor recibió el viernes pasado la carta de ejecución de una sentencia por la que se le reclama cerca de dos millones de euros y el anuncio de que saldrán a subasta pública sus bienes. De producirse la subasta, el dinero recaudado, así como los beneficios que genere con su marca (su nombre) e imagen pública, servirán para sufragar las deudas que tiene por impagos de la Seguridad Social, IRPF, y otros apartados.
|
|
El País - categoría Arte y Espectáculos
Beyoncé y Jay-Z han presentado una solicitud a la Oficina de Marcas y Patentes de Estados unidos para proteger que el nombre de su hija Blue Ivy Carter sea utilizado para fines comerciales... a menos que sea por ellos. Hace una semana que la pareja solicitó reservar el nombre de su bebé como marca registrada para una futura línea de cochecitos, bolsas, ropa y cualquier otra parafernalia dirigida a los niños, 
