| |  Vilaweb - NotíciesNotícies de Vilaweb · Deu mil al·legacions al tram Bescanó-Santa Llogaia de la MAT
Avui s'acaba el termini per a presentar al·legacions al projecte d'execució de la línia de molt alta tensió (MAT) en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia. Aquest projete ha rebut unes deu mil al·legacions, presentades per la plataforma No a la MAT , pels ajuntaments per on passaria la línia, per entitats i per particulars. La majoria de les al·legacions qüestionen la necessitat de fer la línia, però també n'hi ha que demanen que es soterri.Això és el que demanen la majoria d'ajuntaments afectats pel projecte; no al·leguen que el projecte no s'hagi d'executar, però volen que es faci amb unes condicions (com el soterrament) molt diferents que no les plantejades ara. Només a Santa Coloma de Farners i a Riudarenes s'han presentat unes quatre mil al·legacions.
A Santa Coloma els veïns argumenten que el brancal de Guilleries a Riudarenes conté bona part del patrimoni cultural i paisatgístic del municipi i que fer passar la línia de forma aèria és sinònim de destrossar el paisatge. La ruta de les ermites romàniques, el conjunt medieval de Farners, el castell o el Turó del Vent són algunes de les peces del patrimoni de la capital de la Selva que es veurien, segons els veïns, afectades pel pas de la línia.
El tram més meridional de la MAT, entre Sentmenat i Bescanó, ja fou declarat d'utilitat púbica per part del govern espanyol i, per tant, és en execució, tot i que No a la MAT recorda que va portar el projecte al Tribunal Suprem. · Noves fotografies fan créixer els dubtes sobre el cas Vilaró
A mesura que passen els dies apareixen noves fotos que podrien ajudar a clarificar els fets esdevinguts la nit del 29 de juny a la plaça d'Espanya. Però l'ajuntament es nega a fer cap comentari sobre els nous documents gràfics impedint així el contrast de les dades, malgrat la seva importància per a fixar què va passar realment. El consistori no vol ni negar ni afirmar res respecte a les imatges i es limita a reiterar la versió de Vilaró.Avui VilaWeb publica noves fotografies d'aquella nit (vegeu-ne la versió sencera: 1, 2 i 3) on es veu el personatge que l'ajuntament es nega a dir si és o no Xavier Vilaró enfilat sense aparent dificultat al monument del centre de la plaça a les 2.32 de la matinada. Fonts dels mossos d'esquadra han afirmat a VilaWeb que estaven 'convençuts' que la persona de la fotografia és el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Cal destacar que en les fotografies no s'hi aprecia cap tipus de taca, senyal o marca de ferida al braç o a la camisa, que és blanca. Totes les fotografies són fetes entre les 2.31 i les 2.32, cinquanta minuts després del moment en el qual Vilaró afirma haver rebut l'impacte i quan segons la cronologia que estableixen les seves declaracions ja hauria de ser a casa. Cal recordar que la comissió de Seguretat de l'ajuntament va aprovar la setmana passada una declaració lamentant 'la manca d'informació i de transparència del govern municipal' sobre aquests fets, declaració aprovada amb els vots de les cinc formacions polítiques del consistori, inclòs el PSC.
D'una 'celebració força cívica' als pitjors 'actes vandàlics'
La seqüència dels fets és complicada. El dia després de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa de futbol, l'Ajuntament de Barcelona afirma en aquest comunicat que 'milers de persones celebren el triomf de la selecció espanyola' i que 'la celebració es va produir sense incidents, encara que cal lamentar algunes destrosses del mobiliari urbà al voltant de la plaça d'Espanya'. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va considerar 'la celebració a la ciutat del triomf de la selecció espanyola a l'Eurocopa com a correcta i força cívica'. Això passa dilluns dia 30 de juny.
En canvi, dijous 17 de juliol el PSC suma els seus vots als de l'oposició en una declaració de la Comissió de Seguretat i Mobilitat per a 'condemnar els greus incidents que van tenir lloc arran la celebració del resultat de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa, amb actes vandàlics, la presència de banderes i simbologia feixista i inconstitucional, l'atac i bloqueig de serveis públics (bombers, equips de neteja...) amb el resultat dels costos més importants que han tingut lloc a la ciutat amb motiu d'una celebració esportiva, així com l'accident del qual va ser víctima l'Intendent Major de la Guàrdia Urbana de Barcelona'. En la mateixa declaració, votada a favor per les cinc forces polítiques presents al consistori es reconeix i lamenta 'la manca d'informació i de transparència del govern municipal respecte als incidents que s'han produït'. El valor dels danys que l'ajuntament acaba estimant és de 190.000 euros -la xifra de danys més gran causada a la ciutat per una celebració esportiva.
Cinc dies ocultant informació greu
Aquell mateix dilluns, segons la declaració que Xavier Vilaró fa als mossos diumenge dia 6, el cap de la Guàrdia Urbana es desperta 'a les sis' amb la idea inicial d'anar a treballar. Diu que nota dolors, que avisa dient que arribaria més tard i se'n va a l'Hospital del Mar. El resultat és que ha de ser operat, se li extirpa la melsa i ha de passar diversos dies a l'UCI amb respiració assistida i pronòstic greu. Abandona l'hospital el dia 16, disset dies després de la seva entrada. Segons el propi Vilaró, quan va a l'hospital no pensa en el cop de pilota de goma que ell diu que va rebre, sinó que pensa que 'es tracta d'un còlic nefrític' i que 'amb una injecció de calmant podria treballar'. Un teletip de l'agència EFE recollit per La Vanguardia i publicat el dia 13 diu que l'informe de l'hospital 'detalla altres lesions i cops a diferents parts del cos'.
Malgrat la importància evident dels fets l'Ajuntament de Barcelona opta per no fer pública la situació del cap de la policia municipal. Ni a l'opinió pública ni als grups de l'oposició. Divendres ho fa saber a través d'aquest comunicat a la web i quan ja la situació de Vilaró corria de boca en boca. Precisament els primers rumors sobre l'accident que circulen, i així ho replega VilaWeb, afirmen que Vilaró podria haver rebut l'impacte d'una pilota de goma. El consistori no aclareix per què ha callat durant cinc dies una notícia tan important. La Generalitat afirma, per boca de Joaquim Nadal, exercint de portaveu en la conferència de premsa del dia 8, que no havia estat informada del cas i que per això no havia dit res fins aleshores. Però l'ajuntament nega la versió de la Generalitat i, a través de la regidora Assumpta Escarp, diu que va informar el Departament d'Interior el mateix dilluns que Vilaró va ingressar a l'hospital. Així ho van recollir algunes informacions publicades el dia 9.
De felicitar els mossos a acusar-los de disparar contra la porta d'un hotel
La confusió sobre els fets creix encara més quan s'intenta explicar l'incident en el qual queda ferit Xavier Vilaró. El cap de la Guàrdia Urbana, que ja va tenir un nomenament força polèmic l'any 2004, afirma en la seva declaració que va ser colpejat per una pilota de goma. Aquella nit, els principals aldarulls van tenir lloc a la plaça Espanya -amb incidents també a la plaça Artós i la Rambla. La descripció de la càrrega dels mossos contra els manifestants, feta en base al minuciós i exhaustiu informe oficial de la mateixa policia, deixa poc espai al dubte respecte al desenvolupament de la càrrega i fa molt difícil encabir-hi el relat de Vilaró en la cronologia dels fets.
Segons la seva versió relatada als mossos poc després de la 1.40 de la matinada era als voltants de la porta de l'Hotel Plaza quan va sentir 'un fort cop al braç i al costat esquerre, amb una sensació com si una bola se li hagués introduït uns tres centímetres dins el cos'. En una entrevista amb Xavier Vilaró publicada al diari El País el cap de la policia municipal afirma encara amb més precisió que 'a la 1.40 vaig tornar a la plaça Espanya, que era el punt més conflictiu. Els mossos estaven carregant i hi havia gent destrossant-ho tot. Em vaig quedar a l'Hotel Plaza i va ser quan vaig rebre l'impacte de la pilota de goma'. Quan li pregunten d'on venia la pilota Vilaró diu que el va sorprendre la trajectòria de la pilota 'en direcció a l'Hotel Plaza i amb gent a la porta'. Assumpta Escarp ha explicat que el cap de la urbana es trobava sol i que per això ningú no havia pogut confirmar que es tractés d'una pilota de goma fins que ell mateix no ho va dir. Els mossos han repetit també que no tenien cap constància de la pilota ni han trobat cap testimoni que ho certifiqui. Ningú no va veure res d'aquell episodi concret i l'única 'prova' és la declaració del propi Vilaró.
Fa uns dies, però, VilaWeb ja va publicar una seqüència fotogràfica que qüestionava clarament la seva versió sobre què passava a la plaça Espanya en el moment que diu que hi va entrar. No s'hi veuren mossos carregant ni gent provocant destrosses enlloc. Al contrari, la plaça ja és pràcticament buida.
Per si encara fos poc, aquesta declaració contrasta, a més, amb la seva actuació d'aquella mateixa nit. Segons l'informe de mossos, Vilaró va parlar amb Miguel Hermida i telefònicament amb Joaquim Belenguer, tots dos responsables de l'actuació de la policia catalana. L'informe diu que 'al parterre de la gespa que envolta el monument, el cap de l'ABM es troba amb el cap [Vilaró] i el sotscap de la guàrdia urbana sense uniformar (de paisà), als quals se'ls demana que no iniciïn [la neteja de la plaça] fins que es filmi i que l'equip està en camí. Manifesten que no hi ha problema i donen les gràcies i feliciten per la intervenció que ha portat a la normalitat la plaça'. ¿Com s'explica que Vilaró feliciti els mossos malgrat haver rebut una pilota de goma i sobretot si diu que els ha vist disparar contra clients d'un hotel? Ell diu que espera comentar-ho més endavant, però el cop d'una pilota de goma a distància curta fa molt mal i no sembla que la felicitació, per a la qual no hi ha cap necessitat, entri en la lògica del moment.
(La imatge número 1 ha estat cedida pel setmanari Directa) · Vicent Soriano, nou president del València
Vicent Soriano serà, a partir d'avui, el nou president del València després d'haver signat amb l'accionista majoritari un acord d'opció de compra de les accions de Juan Soler, que també ha cedit a Soriano els drets polítics del paquet accionarial. Tots dos van anunciar la decisió ahir al vespre, després d'hores de reunió i després que Juan Villalonga digués que tenia previst de presentar-se amb un grup d'inversors per a fer front a la compra de les accions de Soler.Mentre Villalonga defensava que calia una ampliació de capital per solucionar el deute de 439 milions que amenaçava de dissoldre el club, Soler i Soriano van contraatacar ahir negant les xifres de Villalonga, a qui han rescindit el contracte, posant en dubte les seves intencions. Soler va explicar que el club tenia previst de vendre jugadors i immobles i de revalorar actius per tal de salvar la causa de dissolució. En aquest sentit va explicar que tenia una oferta de 300 milions d'euros sobre la taula per a la compra de tots els terrenys del Mestalla.
El nou president del València, que controlarà el 52% de la societat, va enviar un missatge de tranquil·litat als aficionats i ratificà el tècnic Unay Emery i el secretari tècnic Juan Sánchez. També va dir que les gestions de Villalonga no tindrien cap validesa. 'Vull transmetre tota la tranquil·litat. El València tindrà un consell d'administració prou competent com per a tirar endavant el projecte, amb dificultat o sense. Farem el que valgui'.
Per tancar l'acord amb Soriano, Soler ha hagut de trencar el que tenia amb Villalonga, cosa que suposarà el pagament d'una indemnització de deu milions d'euros per part del València a l'ex-president de Telefónica. Villalonga havia fet una oferta de 75 milions d'euros pel 37% de les accions del club que té Soler, però l'ex-president del València ha acabat refusant-la. · José Zaragoza (PSC): 'Als catalans no els interessa el grup propi'
José Zaragoza (Molins de Rei, 1961), secretari d'Organització del PSC, creu que als catalans no els interessa si el PSC té o no té grup propi a Madrid. En aquesta entrevista Zaragoza repeteix que al PSC no agrada 'la música que sona' des del govern Zapatero quan es parla de finançament, i tira pilotes fora respecte a la possibilitat que el PSC no voti els pressupostos del PSOE en cas que no s'aconsegueixi un bon finançament.
· Sindicats i empresaris donen ple suport al govern català en el finançament
Sindicats i empresaris catalans es reuniren ahir amb el conseller d'Economia, Antoni Castells, a qui donaren ple suport en la negociació pel finançament. Alhora, li van exigir que el govern es mantingués ferm i que no acceptés un model que no fos el just i el que pertocava. Patronal i sindicats se sumen, doncs, al suport expressat per CiU. Mentrestant, Pedro Solbes no entén les crítiques que ha rebut la seva proposta de finançament.Els sindicats i les patronals van dir que ells no havien de participar en la negociació, però que sí que donaven suport al front comú entre el govern i CiU per aconseguir el nou model de finançament que fixa l'estatut català. Ambdues parts ho afirmaren després de reunir-se amb Antoni Castells, que els agraí el suport. El conseller considerà que la trobada demostrava que no només els partits polítics treballaven units, sinó que ara quedava demostrat el suport 'de tot el país'.
Castells també va assegurar que faria cas de la demanda dels sindicats i la patronal d'un canvi en el model de finançament que no fos només cosmètic sinó real, car era una qüestió 'imprescindible'.
La patronal i els sindicats van insistir en la importància de donar una imatge d'unitat i ho demostraven declaracions com les del president de Foment del Treball, Joan Rosell, que assegurava que 'si Catalunya té una posició ferma i unida, ens en sortirem'. Des de PIMEC afegien que 'per sobre les nostres sigles hi ha el país, i ens hi juguem molt'.
UGT i CCOO recordaven que van donar suport a l'estatut i que ara en donaven a la postura del govern en la negociació. I van afegir que estaven disposats a defensar on calgués els interessos de Catalunya, també a la resta de territoris on tenien representació.
El PP de Catalunya no se suma a la unitat
Abans de reunir-se amb la patronal i els sindicats, Antoni Castells havia mantingut una trobada amb la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, que va dir que no se sumava al front comú de govern i CiU tot i que havia coincidit en diversos punts amb el conseller. Allò a què sí que donava suport Sánchez Camacho era a l'enfortiment de les relacions entre els governs català i valencià per avançar en el finançament.
Solbes no entén les crítiques
Castells també es referí a les declaracions de Pedro Solbes, que va assegurar que no entenia les crítiques a la seva proposta en matèria de finançament. A la roda de premsa posterior al consell de ministres espanyol, el responsable de la cartera d'Economia digué que el seu pla respectava l'estatut i que, finalment, s'assoliria un model que agradés a tothom. El conseller d'Economia va respondre amb ironia les paraules del seu homòleg espanyol i apuntà la possibilitat que hi hagués un 'problema de comunicació' entres les dues administracions. · La Troba Kung-Fú i Peret, ambaixadors de la rumba catalana a Nova York
La Troba Kung-Fú i Peret actuaran avui al Lincoln Center de Nova York, en el marc del Midsummer Night Swing, un festival de música i dansa a l'aire lliure que cada any es dedica a un estil musical específic i que, enguany, se centra en la rumba catalana. El concert, programat en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull, comença al Damrosch Park a dos quarts de set del vespre, hora de Nova York. La web de La Troba emetrà en directe el concert (a les 00.30 GMT+1) des del nou canal de televisió.
En la primera part del concert el cantant de La Troba Kung-Fú, Joan Garriga, i Peret faran una classe magistral de quaranta-cinc minuts. Tot seguit, hi haurà el concert dels dos grups, que acabarà amb una actuació conjunta.
El Midsummer Night Swing va començar el 8 de juliol i acaba demà. En aquests dies, s'han pogut veure una quinzena de concerts amb grups provinents de Sèrbia, Argentina, Cuba, Brasil, etc. El festival precedeix el Lincoln Center Out of Doors, una segona fase de programació que es farà al mes d'agost. · Tret de sortida als Eurogames de Barcelona
Anit el palau Sant Jordi de Barcelona va ser l'escenari de la cerimònia d'inauguració dels Eurogames. Carregada de llum, música i emocions, tingué tres grans moments, tres grans homenatges: a la ciutat de Barcelona, a Europa i al Club Esportiu Panteres Grogues, que organitza i acull els EuroGames. Des d'avui fins diumenge, les competicions tindran uns trenta mil espectadors i cinc mil atletes hi participaran. En parla en aquesta entrevista el secretari general d'Eurogames, Pere Cruells.Cruells explica que els 'jocs olímpics' europeus per a gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals es fan anualment des de 1992 en una vintena llarga de disciplines i hi participen esportistes professionals o amateurs de totes les orientacions sexuals.
Després de tretze edicions en ciutats de la meitat nord d'Europa, per primera vegada els EuroGames baixen fins a la Mediterrània. El canvi d'ubicació és gràcies al poder d'atracció d'una Barcelona que s'ha sabut col·locar en el mapamundi de les destinacions gais.
Hi té molt a veure un històric i actiu teixit associatiu, amb entitats tan representatives com el Casal Lambda, la Coordinadora Gai-Lesbiana, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, el Grup de Lesbianes Feministes o el Col·lectiu Gai de Barcelona, que han ajudat a dotar la ciutat de tota mena d'espais culturals i de lleure, esportius o empresarials. La llarga llista de propostes esportives, lúdiques i reivindicatives dels EuroGames, organitzades pel Club Esportiu Panteres Grogues, són, de fet, una més de les moltes propostes per a gais i lesbianes de l'agenda barcelonina d'aquest estiu. · Karadzic recorrerà avui l'extradició
Avui és previst que l'advocat de Radovan Karadzic recorri l'extradició al Tribunal Penal Internacional, en l'últim dia que tenia per a fer-ho. Tot amb tot, és possible que el trasllat es pugui fer aquest cap de setmana o la setmana vinent. Sèrbia va anunciar que restituiria els ambaixadors de la Unió Europea que van reconèixer la independència de Kosovë. Aquest gest, després de la detenció de Karadzic, seria un segon pas per a acostar-se a Europa.Radovan Karadzic prepara la defensa al Tribunal Penal Internacional, car ja va anunciar que seria ell qui es defensaria. Renunciarà a un advocat com ho feu l'ex-president serbi Slodoban Milosevic, però sempre l'acompanyarà un grup d'assessors. Pel que fa a les acusacions, el consideren responsable de genocidi, de crims de guerra i contra la humanitat.
Acostament a Europa
La detenció de Karadzic acosta el govern serbi a la UE. El lliurament dels criminals de guerra és una condició imposada per la UE als països implicats en la guerra dels balcans per a la seva futura adhesió.
Encara queden dos criminals de guerra en llibertat. Ratko Mladic, el cap militar de Karadzic, també imputat per la matança de Srebrenica, es troba fugitiu des de mitjan anys 1990. L'altre és Goran Hadzik, líder dels serbis a Croàcia durant la guerra, al qual s'imputa la deportació i l'assassinat de croats a la ciutat de Vukovar.
Però ahir el govern serbi feu un nou pas per acostar-se a Europa. L'executiu decidí que tornessin al lloc de treball tots els ambaixadors dels països de la Unió Europea que van reconéixer oficialment la independència de Kosovë i que el govern serbi va retirar aleshores.
Radovan Karadzic
Nascut a Petnjica, Montenegro, el 19 de juny de 1945, era un dels homes més perseguits del món. Dirigent dels serbis de Bòsnia durant la guerra, havia estat processat pel Tribunal de l'Haia, acusat de genocidi.
Karadzic va ser el principal impulsor de la guerra d'agressió contra els musulmans bosnians i els croats, i va dirigir durant 43 mesos el setge de Sarajevo, que va causar més de dotze mil morts, i la matança de Srebrenica, que en va fer més de vuit mil.
Es va declarar president i cap militar de l'anomenada 'República Sèrbia' de Bòsnia i Hercegovina al principi de 1992. Durant el mandat va supervisar l'assetjament militar de la població que no fos sèrbia, que era quasi el 50% de Bòsnia. El 1995, el Tribunal Penal Internacional de l'ex-Iugoslàvia de l'Haia va obrir una vista contra Karadzic i la seva mà dreta, el general Ratko Mladic, inculpant-los de genocidi. · Les estrenes cinematogràfiques de la setmana
El director de 'The descent', Neill Marshall, s'ha inspirat en els futurs apocalíptics del cinema dels anys 80 i presenta 'Doomsday', un relat de ciència-ficció que ens situa al 2033, amb un virus a punt d'aniquilar la humanitat. Aquesta setmana també arriben dues adaptacions cinematogràfies de sèries de televisió: 'Get Smart', que versiona la sèrie d'èxit dels anys seixanta 'Superagent 86', i 'The X-Files: I want to believe', amb Mulder i Scully al capdavant.> 'Doomsday' (Doomsday: el día del juicio). Direcció: Neill Marshall. Gènere: Acció, ciència-ficció. Intèrprets: Rhona Mitra, Malcolm McDowell, Bob Hoskins, Adrian Lester, David O´Hara, Alexander Siddig. La raça humana té data de caducitat. Som al 2008 i una pandèmia amenaça d'eradicar la humanitat del planeta.Uns dies després que el virus Reaper aparegui, amb úlceres i hemorràgies, milions de persones queden infectades a Escòcia, focus del virus. És per això que el govern britànic posa aquell país en quarentena i Escòcia queda aïllada de la resta del món. Vint-i-cinc anys més tard es detecta un nou focus del virus a Londres i un grup d'especialistes d'elit és convidat a entrar a Escòcia per per obtenir una vacuna al preu que sigui.
> 'Get Smart' (Superagente 86. De película). Direcció: Peter Segal. Gènere: Comèdia. Intèrprets: Steve Carell, Anne Hathaway, Dwayne Johnson, Alan Arkin, Terence Stamp, James Caan, Terry Crews, David Koechner, Bill Murray, Patrick Warburton, Masi Oka, Nate Torrence, Ken Davitian, David S. Lee. Adaptació de la sèrie de televisió dels anys 60 Get Smart. Quan la central de l'agència d'espies nord-americana és atacada per l'organització KAOS, les identitats dels agents secrets corren el risc de ser descobertes. Al cap de l'agència no li queda més remei que trucar al seu analista, Maxwell Smart, l'agent 86, que tindrà com a companya l'agent veterana 99. La missió és evitar que KAOS arribi a dominar el món.
> 'The X-Files: I want to believe' (X-Files: Creer es la clave). Direcció: Chris Carter. Gènere: Ciència-ficció. Intèrprets: Gillian Anderson, David Duchovny, Mitch Pileggi, Amanda Peet, Billy Connolly, Xzibit. En una zona rural de Virgínia desapareixen algunes dones. L'única persona que sembla que encara manté algun contacte amb elles és un mossèn amb visions. Gràcies a aquestes, guiarà la policia fins a les víctimes. Allà hi aniran els agents Fox Mulder i Dana Scully, que tornaran a treballar junts per a resoldre un dels casos més estranys de la seva carrera i en què les creences de Mulder es posaran a prova.
> 'Deliver us from evil' (Líbranos del mal). Direcció: Amy Berg.
Gènere: Documental. Producción: Amy Berg, Hermas Lassalle, Frank Donner y Matthew Cooke. Explica la història del pare Oliver O'Grady, el pedòfil més conegut de la història de l'església moderna. Depredador sexual sense remordiments, O'Grady va fer servir el seu encant i la seva autoritat com a líder religiós per a violar a desenes de nens de famílies catòliques al nord de Califòrnia durant més de vint anys. Els directors van contactar amb O'Grady a la presó i van aconseguir que intervingués a la pel·lícula. El seu testimoni és el punt de partida del film, que deixa veure la corrupció dins l'església catòlica.
> 'Hyazgar' (Sueños del desierto). Direcció: Zhang Lu. Gènere: Drama. Intèrprets: Seo Jung, Bat-Ulzii, Shin Dong-ho. Hungai és el cap d'un poble perdut enmig de l'estepa de Mongòlia. La vida allà és dura i es fa difícil plantar cara al despert, de manera que el lloc ha anat despoblant-se. El cap es queda sol tot plantant arbres, fins que un dia apareix Choi Soonhee, una refugiada nord-coreana, amb el seu fill. Tot i parlar tres llengües diferents, els tres aprenen a sobreviure en un ambient hostil i desenvolupen una relació molt profunda.
· La batalla dels cent quinze dies
El 25 de juliol de 1938, a un quart d'una de la matinada, l'exèrcit republicà va començar a creuar l'Ebre per uns quants passos entre Mequinensa i Amposta. A les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta començava la batalla de l'Ebre, un fet bèl·lic decisiu (pdf) en el futur desenllaç de la guerra de 1936-1939. Setanta anys després del començament de la batalla de l'Ebre, en recordem els principals fets. Arran del replegament republicà al front d'Aragó l'hivern de 1937-1938, les tropes feixistes havien arribat a l'Ebre, on va quedar estabilitzat el front durant alguns mesos. Fins el 25 de juliol, quan l'exèrcit republicà va mobilitzar dos-cents mil soldats en una llarga ofensiva a l'altra banda del riu, en direcció a Gandesa, les serres de Pàndols i Cavalls, la Fatarella, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Mequinensa. L'ofensiva per obrir-se pas entre tres-cents mil soldats feixistes va fracassar al cap de cent quinze dies, i va deixar al darrere cent trenta mil morts. Significava la retirada republicana, la posterior sortida de les Brigades Internacionals del país i, al capdavall, la victòria definitiva de Francisco Franco. Just setanta anys després del començament de la batalla de l'Ebre, en repassem els principals fets i espais per mitjà d'internet.
Dues grans webs centrades en els combats de 1938 són la del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, amb visita virtual al museu i un mapa d'espais històrics de la batalla, i la del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, que té previst obrir a la Terra Alta fins a vuit centres de referència sobre la batalla. Al juliol va obrir l'espai Hospitals de sang a Batea, i avui s'inaugura el Centre d'Interpretació 115 dies a Corbera d'Ebre, on s'explica des del punt de vista bèl·lic i polític els combats de 1938 a la zona. Corbera, val a dir, va ser un dels pobles més castigats aquells mesos.
I per tenir una visió en primera persona de la batalla, podem consultar els diaris personals de Domènec Piqué, Amadeu Serra o Ignacio Ortega.
En servidors de vídeo com YouTube hi ha força documentació gràfica de la batalla, des de reculls d'imatges fins a una presentació dels Espais de la Batalla de l'Ebre, passant per una recreació històrica del pas de l'Ebre, imatges en blanc i negre i en color, reportatges televisius, resums de la batalla i homenatges a les Brigades Internacionals.
La batalla de l'Ebre també es pot recrear amb videojocs. El 20 de novembre de 2007, per exemple, es va llançar Sombras de guerra, on el jugador pot triar bàndol i una dotzena de missions, entre les quals hi ha la de l'Ebre. · El .cat ja té més de 30.000 dominis registrats
Ja hi ha més de 30.000 dominis registrats amb el .cat. La Fundació puntCAT, entitat que els gestiona, s'ha mostrat molt satisfeta perquè considera que tothom ha fet seu aquest domini des del 13 de febrer de 2006, quan va entrar en funcionament. Aquesta bona acollida que ha rebut des de l'inici es reflecteix en l'augment progressiu de dominis registrats i l'increment de continguts de l'espai .cat, amb més de nou milions de documents indexats pels cercadors.En poc temps, el .cat s'ha situat com un dels primers dominis al món pel que fa al número de documents indexats per a cada domini.cat registrat. Una xifra que demostra el bon moment que viu internet en català sota aquesta matrícula. Segons la fundació, la bona marxa d'aquest domini permetrà ben aviat tornar a abaratir-ne els preus de registre i manteniment.
Tot i que el .cat encara té molt espai per créixer, segons manifesta la mateixa fundació, destaca el fet que en només dos anys ja ha superat molts altres registres, tant en quantitat de dominis com en continguts, i que en el món dels TLD i ICANN, la reputació n'augmenta dia a dia. Segons asseguren els responsables de l'entitat, l'expert d'internet i enginyer, Eric Brunner-Williams, ha assegurat que 'el creixement del .cat és la història d'un èxit i un exemple a imitar'. |
|
Vilaweb - Notícies
