| |  Coses de l'utrescuPatufets que em passen per davant · Le rêve de Meteor Slim
Fa molt de temps que tenia aquesta BD pendent de llegir però no dono a l'abast. El fet de que la nominessin com a una de les 15 candidates a rebre el premi de la crítica (ADBD), tot i que ja no està entre les finalistes, m'ha fet decidir.
Le rêve de Meteor Slim
Autor: Frantz Duchazeau
Sarbacane
en francès
--
Edward Ray Cochran ha deixat la tota la seva vida (dona embarasada, casa i feina) per dedicar-se a viure la seva passió rodant pel món amb la seva guitarra. En el seu camí es troba al llegendari Robert Johnson qui l'ajudarà a convertir-se en "Meteor Slim". Passa la seva vida caminant a la carretera en direcció a una ciutat on en tuguris de mala mort s'hi trobarà amb altres músics, dones, i sobretot alcohol...
Tot i que el protagonista té el mateix nom que Eddie Cochran la història que explica aquesta BD no és la vida d'aquest darrer sinó la vida imaginada d'un dels bluesmen que corrien pels Estats Units durant els anys 30 del segle passat. Aprofita que ens està explicant la vida d'aquest bluesmen per mostrar-nos pinzellades de les trobades que té amb d'altres bluesmen famosos (Robert Johnson és el més conegut però també surten Johny Shines o Bo Carver)
No es tracta d'una història on hi hagi res especialment sorprenent, ni girs en la trama molt espectaculars, es tracta simplement de la història d'un home que intenta que la seva vida sigui diferent del que és i per això s'agafa a una de les coses en la seva època que li poden permetre: la música (segurament a l'actualitat l'escollit hauria estat el futbol i la història situada a l'Àfrica).
I el més interessant és que m'ha passat com amb el còmic d'ahir. La història ha estat explicada moltes vegades, fins i tot hi ha moltes de les coses que hi passen que no sorprenen gaire però t'enganxa des del primer moment i no pots deixar-lo fins que acabes. Segurament l'hipnòtic dibuix que fa Frantz Duchazeau hi té molt a veure.El tipus de dibuix que ha fet servir Duchazeau va com un guant per la història que vol explicar. Intercala pàgines amb dibuixos poc treballats, sovint per acompanyar la història, amb d'altres on els dibuixos deixen amb la boca oberta...
Perquè a pesar de la impressió inicial de que el dibuix està fet de qualsevol manera, abusant de les taques de tinta. Si ens hi fixem una mica (només una mica) veurem que hi ha pàgines absolutament impressionants, d'una bellesa increïble.
Aquesta primera m'encanta...
En resum: Interessant
· Criminal 2
Normalment quan en els blocs que publiquen les novetats de còmics quan hi surten les de Panini només miro si han publicat alguna cosa d'aquesta sèrie. I això és perquè el primer tom em va deixar tant bon regust que no podia deixar passar el segon... I no m'ha defraudat!
Criminal
2. Lawless
Guió: Ed Brubaker
Dibuix: Sean Philips
Color: Val Staples
Panini
en castellà
--
Després de passar vint anys a l'exercit americà en Tracy Lawless torna a la seva ciutat per trobar qui va ser el que va matar el seu germà Rick. El temps que ha passat fora i la seva experiència en les guerres d'Afganistan i Iraq jugaran a favor seu, però les respostes a les preguntes no sempre són les que volem sentir ...
La veritat és que he de reconèixer que la espera ha valgut la pena perquè aquest segon tom, tot i el final, m'ha semblat molt millor que el primer. El guió aconsegueix capturar perfectament les essències que m'agraden més del gènere (personatges torturats i una mica sonats, gent que mata sense escrúpols, dones fatals, la estoicitat dels personatges, la completa seguretat dels personatges de que el futur que els espera no serà millor, etc...) en una història que no és ni gaire original, ara mateix no recordo quina però em sembla que he vist una películ·la que té un argument semblant, ni excessivament rebuscada.
He quedat enganxat en la lectura des del primer moment, segur que la meva passió pel gènere hi ha influït, i només el final m'ha decebut una mica. Per mi el final no està a l'altura del que proposava la resta de la història i queda una mica fred, sense ànima.Dóna la sensació d'haver estat fet de pressa perquè s'acabaven les pàgines més que perquè la història el requeria i ha acabat aconseguint que em desconnectés de la història (sort que només són un parell de pàgines) i que la meva experiència no hagi pogut ser tant bona com podria.
No fa gaire vaig llegir una entrevista a un autor de manga, ho sento sóc incapaç de recordar els noms dels japonesos, on deia que en un manga la història és un 70% i el dibuix el 30% i la veritat és que hi estic bastant d'acord. Per això tot i que el dibuix d'aquest còmic no és d'un estil que m'agradi gaire, com que la història m'ha captat n'he tingut prou perquè la experiència global sigues bona.
Ara que he revisat els còmics americans que tinc (si, en tinc uns quants) acabo d'adonar-me que en molts dels que m'agraden més, si deixo de banda el fet de que gairebé tots tenen aspectes de històries del gènere negre, hi surt com a guionista Ed Brubaker. En la meva propera compra hauré de fer una revisió del que s'ha publicat d'ell... Potser fins i tot en superherois?
En resum: Entretingut · Dog et moi
Aquesta és una BD que ha rebut mols elogis a França, i que ara entenc perquè.
Dog et moi
Autor: Thierry Plus
Gallimard
en francès
--
En Jonàs es troba amb una bossa amb 4 milions i decideix abandonar-ho tot, dona, fills i casa i marxar de França cap al seu país d'origen a l'Amèrica del Sud. Però en la seva fugida es relaxa i és atrapat per en Dog, que era qui l'estava perseguint, però l'aparició d'un cotxe de policia no fa més que complicar la trama...
Veient la sinopsis del còmic està clar que el còmic és una road-movie per l'Amèrica del sud. Un plantejament que ja s'ha vist moltes vegades a la BD (L'Autoroute du soleil, El testimonio, ...) i que ja no es pot considerar excessivament original: s'escapa amb els diners, l'atrapen, passa un fet inesperat i es torna a escapar, per sorpresa el tornen a atrapar, etc... O sigui que si des del punt de la trama general no tenim res d'especialment original han de ser els petits detalls els que fan que aquest còmic destaqui una mica.
El guió té punts interessants: juga hàbilment amb el fet de que desconeixem qui ha enviat en Dog a perseguir en Jonàs (és un agent del govern? un membre de la màfia?) i se n'aprofita molt bé del fet de situar la història en un lloc inconcret de l'Amèrica del sud per usar els tòpics que li fan falta (policia corruptible, mulates exuberants, escenaris en el desert i la selva, indígenes amb cerbatanes de curaré). A més el to desenfadat que fa servir des del principi des del meu punt de vista ajuda bastant a desdramatitzar alguns dels fets com que ha abandonat a la dona i la filla.
Està conduint enmig del desert i rep una trucada al mòbil de la seva dona que li deixa anar:
-Perdona que et molesti en plena fugida però et recordo que has convidat a la teva mare a sopar aquesta nit... Què se suposa que li he de dir?
-Anul·la-ho!
- Que resols els teus problemes anant-te a amagar al fons de la Pampa? ... o que has fugit com va fer el teu pare?"
És veritat que ràpidament rebaixa aquest punt humorístic, tot i que el va mantenint a pinzellades, per entrar en un to una mica més seriós que la història requereix i segurament aquesta mescla és una de les coses que ha contribuït a que no m'hagi acabat de captar massa. M'ha agradat, però li ha faltat alguna, no sé exactament què, per captivar-me totalment. A mi personalment del dibuix el que m'ha captat més ha estat la tria dels colors. Fa servir uns colors vius i alhora foscos que donen una ambientació realment interessant a tot el conjunt que no sé perquè em recorda a l'Amèrica del sud...
El dibuix em recorda en alguns moments als dibuixos de Brüno )Biotope, Inner City Blues) però cuidant molt més els escenaris.
Es tracta del primera BD d'aquest autor. Però pel meu gust una entrada prou interessant com no perdre-li la pista.
En resum: Interessant · Batman año 100
He fet una nova incursió en el món dels còmics americans, sorprenent...
Batman año 100
Dibuix: Paul Pope
Color: José Villarrubia
Planeta
en castellà
--
Un agent federal és assassinat i el sospitós és un paio que va disfressat de rat penat i que per escapar-se aconsegueix una gesta sobrehumana: fa un salt de 8 metres! En un món futur en que tot està controlat no pot ser que hi hagi algú que s'escapi al control de la policia...
Com es pot veure només mirant els còmics que comento de tant en tant, jo no sóc cap "fan" dels còmics de superherois tot i que de tant en tant en compro algun que estigui molt recomanat per veure si aconsegueixen captar-me. Per ara no ho han aconseguit perquè les històries que expliquen no m'acaben d'enganxar.
Aquest desconeixement del món dels superherois fa que tingui una imatge dels personatges que hi surten segurament esbiaixada i segurament per això aquest còmic m'ha sorprès. En el meu imaginari personal Batman és un dels superherois que em cau més bé, és el menys "invulnerable" (tot i que no perd mai) i aconsegueix el seus "poders" per atrapar els dolents fent servir una corrua de "gadgets" tecnològics. De fet si em demanessin que anomenés quins són els còmics de superherois que he llegit que m'han agradat més molts d'ells serien d'en Batman. I la veritat és que mai m'hauria imaginat a en Batman amb aquesta pinta:
"Batman año 100" és diferent del que n'havia llegit fins ara, segurament porta al límit algunes de les coses que s'intuïen en els altres còmics. Aquí es porta al límit la idea del "cavaller fosc": l'acció sempre passa de nits, Batman és més invulnerable que mai, el dibuixa amb una cara de boig que espanta, i la societat en la que es mou la trama és absolutament opressiva... Es presenta un futur de la humanitat (que espanta perquè és possible) que convertiria a Orwell en Nostradamus: tot està controlat pels representants del govern i la reaparició de Batman (sembla que havia estat desaparegut des de feia temps) només és una anomalia que els mecanismes de l'Estat pretenen suprimir ràpidament.
Del dibuix en puc dir poques coses. Primer m'ha costat una mica entrar-hi, em semblava excessivament "lleig" (segurament per la meva idea del que era en Batman) però al final he quedat convençut i reconec que s'adapta perfectament a la història que volia explicar.
També he de comentar que en aquest còmic hi ha una mena d'extra que titula "Batman de Berlín" que m'ha semblat infumable... He vist que molta gent l'alaba, o sigui que deu ser qüestió de gustos
En resum: Entretingut · Sinbad 1
Tenia en ment comprar aquest còmic des de que vaig veure les primeres pàgines a la web de Pierre Alary. I ja hi ha començat a posar les mostres a llapis del segon tom...
Sinbad
1. Le cratère d'Alexandrie
Guió: Christophe Arleston, Audrey Alwett
Dibuix: Pierre Alary
Color: Jean-Paul Fernandez
Soleil
en francès
--
Els poders del bruixot Djinn han convertit a l'Al-a-din en califa però sobre ell pesa la profecia que diu que morirà per la mà del seu fill. El problema és que en el seu harem hi ha desenes de fills... Per això recorre a la solució més senzilla, eliminar-los a tots.
Al cap d'uns anys Sinbad deixa el seu pare adoptiu amb la idea de descobrir qui són els seus orígens. Com no pot ser menys això el portarà a creuar-se en el camí de mags, bruixes i criatures estranyes...
En aquest primer volum ens hi presenten els personatges de Sinbad, l'escenari on transcorrerà la història (molt inspirat en les "Mil i una nits"). Es posa molt d'èmfasi en presentar clarament el caràcter del personatge principal, en Sinbad, un paio que té molta tendència a ficar-se en embolics i amb tendència a enredar a qui l'envolta, i en deixar clar que en aquest món els objectes màgics són molt habituals.
Que el dibuix de Pierre Alary està molt influït pel temps que va passar treballant a la Disney és més que evident només fent un cop d'ull als dibuixos, i m'ho esperava (és més, ho volia!) però en canvi el guió... La història que ens expliquen els autors no és la de "Sinbad el mariner" sinó que el que tenim aquí és una cosa semblant a les que fa Disney, pren el nom i algun aspecte o fet d'un personatge famós per explicar una altra. Per mi el resultat és molt semblant al que aconsegueix Disney a Hercules (on hi va treballar Alary): tot i els tocs de maldat de la bruixa, que a ca'n Disney no haurien acceptat, pel meu gust aconsegueixen una història previsible i bastant innocent. Tot i així el ritme que li donen, també molt pel·liculero, hi van intercalant moments d'acció, de tendresa, més pausats... fa que la història es deixi llegir. No ho puc evitar, els seus dibuixos em fascinen: Les postures corporals, les perspectives que aconsegueix, ... A vegades sembla que els personatges es moguin.
Em penso que compraré el segon tom només pels dibuixos que fa l'Alary
En resum: Entretingut · L'illa de la mà
Darrerament en Quim Bou ens té molt malacostumats: Tots els còmics que publica també es publiquen en la nostra llengua!
L'illa de la mà
Autor: Quim Bou
Dolmen Editorial
en català
--
Un grup de goblins viuen amagats en una illa aïllada del món esperant el retorn de la seva reina o d'algun dels seus descendents quan l'arribada d'un drac fa que la monòtona vida del poble canvii de cop. En Gorne és l'escollit , més aviat per força, per anar a descobrir què hi ha vingut a fer el drac a la illa...
La veritat és que de les històries del Continent de Môm en el que en Quim Bou ha situat moltes de les seves històries fins ara només n'havia llegit "Ser Rey". Per tant no he llegit “Corazón Negro”, “Oro Rojo”, ni “El Año del Dragón”, i desconec si això ja era així abans d'aquesta obra, però la sensació que m'ha deixat "L'illa de la mà" és una mica com la que em deixaven les històries curtes de Tolkien. Històries que transcorren en un món de llegenda on hi conviuen diferents races, cada una amb les seves profecies, on els herois ho són sovint per casualitat més que per les seves gestes i que sempre intenten acabar impactant el lector amb algun fet més o menys inesperat o dur. Si a més hi afegim que els personatges principals tenen una personalitat molt clara, (gairebé saps com reaccionaran el gnom, el goblin o el drac davant de l'atac) tenim des del meu punt de vista un resultat molt consistent.
Tractant-se d'en Quim Bou està clar que si el guió és bo gairebé no caldria dir-hi res més. Tot i això, en aquest cas, el dibuix m'ha semblat una mica diferent del que fa a "Història Universal". Mentre en les històries de l'Orn els decorats semblen molt treballats, fins en els detalls més petits, aquí en canvi la sensació és de que estan fets amb un traç molt més ràpid sense entretenir-se tant en els detalls. Suposo que al principi em va sobtar el canvi perquè estava acostumat a l'altre estil.
També m'han sobtat alguns plans propers en els que hi ha incorporat de fons un difuminat de línies gruixudes que algun cop m'ha descol·locat una mica (sobretot quan es distingeix què és el que hi ha en el difuminat). O l'efecte del foc que surt del drac que en el meu imaginari particular me l'imagino més vermell que no pas groc. Però això només és qüestió de gustos i els meus són una mica rars...
En general el resultat final m'ha agradat bastant. Segurament és el còmic d'en Quim Bou que m'ha agradat més dels que he llegit fins ara.
La editorial deixa descarregar un PDF amb les primeres vuit pàgines rotulades en castellà
En resum: Entretingut alt
· Guerrero 1
Continuo llegint coses de fa temps. El piló de coses per llegir continua sent impressionant i ja tinc problemes per posar-hi les coses noves...
Guerrero
1. L'etranger
Guió: Marazano
Dibuix: Camille Le Gendre
Carabas
en francès
--
Gonzalo Guerrero és un dels pocs castellans sobrevivents d'una expedició que naufragà al Iucatán i són capturats pels Maies. Però Guerrero i un capellà no són sacrificats als déus maies sinó que són fets captius...
En aquest primer tom, dels dos que ha de durar la BD, ens expliquen de quina forma Guerrero es convertit ne captiu i com s'acaba integrant dins de la comunitat maia per acabar esdevenint un d'ells. En aquesta història s'hi integren uns quants flashbacks que ens expliquen el seu origen (des del naixement) fins que és capturat.
La veritat és que a mi la lectura d'aquest tom de Guerrero no m'ha acabat de fer el pès. Personalment m'ha semblat que la trama és un pèl simple, no he trobat justificacions a les reaccions de guerrero, sembla que es fa membre dels maies perquè si, no he trobat justificació a l'aparició les monges en posicions de ball (encara que sospito que volia mostrar al·legòricament els conqueridors com la foscor i els maies com la llum).
La sensació que m'ha quedat després de llegir aquesta BD és que sembla més pensada perquè es llueixi el dibuixant que no pas perquè ho faci el guionista.I tot i això el dibuix em sembla una mica irregular. No hi he sabut trobar el perquè ho ha fet d'aquesta forma però intercala dibuixos extremament detallats (la portada és directament impressionant però també ho són els primers plans dels indis) amb d'altres molt esquemàtics. Però no he sabut descobrir-hi cap patró ni en la història que està explicant en el moment que ho justifiqués...
Segurament l'acoloriment fent servir aquarel·les hi té molt a veure en la sensació d'irregularitat que he tingut perquè no li permet fer gaires virgueries en els plans generals.
Això si. No es pot negar que vist en conjunt si agafem les planxes una a una el resultat és d'una bellesa fora de dubte. Però per mi com a còmic...
En resum: Entretingut baix · Café Budapest
Tinc una pila de còmics pendents de llegir tant gran que moltes de les coses que estic llegint estan publicades fa molt de temps. Aquest és un còmic que em van recomanar fa tant de temps que no recordo qui va ser...
Café Budapest
Autor: Alfonso Zapico
Astiberri
en castellà
--
Yechezkel Damjanich és un jove violinista jueu que viu amb la seva mare a la Budapest de després de la segona guerra mundial. Fugint de la misèria se'n van a Palestina a viure amb el seu oncle que regenta el cafè Budapest, un local on conviuen jueus, àrabs i occidentals. Però les coses estan a punt de canviar perquè els colonitzadors anglesos se'n volen anar...
La veritat és que és tant senzill trobar ressenyes bones d'aquest còmic que segur que són molt més bones que la que jo podria fer que crec que la meva segurament està de més però he de dir que m'ha agradat molt o rebento...
Situa la història en una època de canvis a Palestina, el de la de la creació de l'Estat d'Israel i s'esforça per mostrar-nos com el simple fet de la creació de l'Estat d'Israel va fer que persones que han viscut tota la vida juntes, amb tolerància i respecte d'un dia a l'altre es convertissin en enemics acèrrims.
Però trobo que el guió defuig la llagrimeta fàcil i el maniqueisme que en una història d'aquest tipus, i situada en el lloc on la situa, seria el més senzill. S'hi nota un esforç important per evitar que sembli que l'autor culpi a cap de les dues comunitats dels fets (de fet la majoria de les vegades que fa que una comunitat cometi un atemptat fa de seguida ens mostra un atemptat dels altres). Un esforç comprensible si tenim en compte com estan les coses en aquells viaranys... També m'ha agradat bastant la personalitat que és capaç de donar als diferents personatges que corren pel cafè, aconsegueix que intueixis quines seran les reaccions dels personatges abans de llegir-ho, com si els coneguessis de tota la vida!
El dibuix és d'un estil que em té el cor robat. Personatges d'aspecte senzill i escenaris molt detallats per aconseguir que el lector s'integri fàcilment en la història. A més fa servir d'una forma bastant eficient el disseny de pàgina per reforçar encara més el missatge que vol transmetre.
Si no l'heu llegit us esteu perdent un dels còmics d'autors espanyols més interessants que he llegit darrerament.
En resum: Interessant · Bokko
Al final ja s'han acabat de publicar tots els toms de Bokko, o sigui que ara tinc una sèrie manga menys per seguir... Algú té alguna recomanació més de manga?
Bokko
11 Toms
Guió: Hideki Mori, Kenichi Sakemi, Sentaro Kubota
Dibuix: Hideki Mori
Ponent Mon
en castellà
--
La història està enquadrada en un context històric real conegut com el període dels regnes combatents de l'antiga Xina. Els monjos Mo Zhe són experts en arts militars però extremistes en la defensa de la pau i que ajudaven a les ciutats que els demanaven ajuda per lluitar contra asetjaments. Bokko explica els fets que ocorren quan Ge Li, un monjo Mo Zhe, acudeix a socórrer a una ciutat que ja demanat ajuda per defensar-se ...
El manga ha continuat en un nivell tant interessant com semblava en els dos primers números, que ja vaig comentar, tot i que per mi al final es començava a fer una mica repetitiu i pel meu gust recorrien excessivament a recursos fàcils. És curiós però amb el manga em sol passar que els finals no m'acaben d'agradar quasi mai...
Però he de reconèixer que en conjunt aquest és un manga molt interessant que manté un molt bon ritme narratiu, està ple de trames que s'entrecreuen, a vegades té algun gir sorprenent, té acció i que et recorda que fins i tot les persones més dolentes tenen aspectes bons o que els més bons poden tornar-se dolents en situacions extremes.
El dibuix és el que m'agrada menys però és molt correcte, especialment en el dibuix dels personatges. Per mi alguns plans generals de tant en tant, o canvis de perspectiva haurien ajudat molt a aconseguir que el lector s'integrés molt més en la història però suposo que és una qüestió de gustos.
Segons he vist a la web de Ponent Mon aquest manga està basat en una novel·la de Kenichi Sakemi, que va rebre el premi Atsushi Nakajima, i fins i tot n'hi ha una pel·licula que està dirigida per Jacob Chang.
En resum: Interessant
· D'Artagnan
Una nova adaptació de la novel·la de Dumas al còmic (darrerament tinc notícia de tres adaptacions diferents: una de Hugues Micol i E.Adam basada en la història 20 anys després, el de Jean-David Morvan, Michel Dufranne i Ruben, i aquesta versió). D'entre totes aquesta és la que em va cridar més l'atenció i per això la vaig comprar (el fet que que sigui d'un sol volum hi va contribuir enormement).
D'Artagnan
Journal d'un cadet
Guió i dibuix: Nicolas Juncker
Treize étrange
en francès
--
D'Artagnan arriba a paris sense la carta que li va escriure el seu pare per entrar als Mosqueters. En un cúmul de circumstàncies adverses es troba que s'ha d'enfrontar en uns duels que no es podran dur a terme perquè arribarà la guàrdia del Cardenal...
Hi ha dues formes d'atacar una adaptació d'una obra clássica: sent tant fidel a l'original com sigui possible o intentant adaptar la obra. En aquest cas estem en aquest segon grup. Tot i que segueix fidelment molts dels aspectes de la obra de Alexandre Dumas, Jucker ens ho planteja des d'una òptica més actual: fuig de les heroïcitats i dels grans mites (d'Artagnan és un espadatxí normal i corrent, bastant egoista i depravat, els tres mosqueters són uns aprofitats que no tenen mai ni un xavo i que han de recórrer a "ajudes" per poder comprar-se les armes per anar a la guerra, l'amor en aquesta obra es presenta com el fruit de la necessitat, etc...).
Presentant els personatges d'aquesta forma la història s'ha de concentrar més en temes més quotidians de la seva vida que no tenen res a veure amb l'heroisme o la lluita i personalment crec que se'n surt bastant bé. La història està totalment lliure de pàtina d'heroisme de la història original i aconsegueix presentar els tres mosqueters i d'Artagnan com a persones normals justificant cada un dels seus actes a partir de fets trivials i gens mítics, i en molts casos gents honorables. Segurament aconsegueix una història més creïble per un lector actual.
OT: Pels fans del manga diré que el tom té 264 pàgines! O sigui que no em torneu a dir que els còmics europeus s'acaben de seguida)Qualsevol que hagi mirat una mica aquest bloc ja haurà descobert que tinc una debilitat intrínseca pels dibuixos de personatges senzills però amb els decorats elaborats quan convé. Això és una mica el que tenim en aquest d'Artagnan:
Després d'escannejar les pàgines he vist que se'n poden veure les primeres a BD'Gest. Si ho arribo a saber abans...
En resum: Interessant |
|
