| |  Alçades... amor i odi · Escapadeta matinal a Solius
El cap de setmana següent a Bellavista no hagués escalat a no ser que el Marc no s'hagués ofert a pujar per terres gironines, així que per estalviar-li uns kilòmetres quedem a Solius.
Veient com de congestionada està l'agulla central, anem cap a la cara nord-est de l'Agulla de Dalt a unes vies que es repeteixen poc.
- Xit, 6a. Ja l'havia provat fa... dos anys! Joer, veieu com no progresso?! El Marc s'hi posa a vista però cau al pas clau, l'acaba de montar sense problemes. Òju que és més llarga del que sembla! Jo m'hi poso amb les cintes posades i perdo l'equilibri al mateix pas, merda ja el tenia! Tot i això acabo arribant fins a dalt amb una caiguda.
- Anada, 6a+. Al baixar de l'anterior, aprofitant que comparteixen R, li poso les cintes i repetim el ritual: el Marc comença. Veig que pateix més del compte i acaba arribant a la cadena fent una parada en un dels passos llargs d'adherència que hi ha. Jo veient el percal tiro per el maravellós món del top-rope i casualment l'encadeno. Cagundés!
 Situació de les vies, a la cara NE de l'agulla de dalt
Decidim canviar de sector, ja que aquestes vies tant finetes d'adherència no acaben de motivar al company. Així que el porto a una via que segur que no el defraudarà:
- Basarda, 6c. El Marc se l'endú al 2n pegue. Jo la provo de 1r i per passar la 3ra xapa he de fer un A0 . Em falta bloqueig!!!! Li acabo fent un parell de tientos més en top-rope que l'únic que fan és deixar-me cuit ja que aquell pas pot amb mi.
 Foto d'arxiu amb en Piter
I això és tot el que va donar de sí el matí. Millor això que res :) · El corral de Bellavista
Per fires de Girona i per segon any consecutiu (un any clavat!), fem la visita de rigor a Bellavista amb en Pere i el seu germà, l'Albert.
Degut a PFC's, lesions i altres històries, el meu nivell respecte a l'any passat no ha millorat (o potser ha empitjorat!). Fet que va fer que anés una mica ratllat per haver de repetir vies. Tot i això, al arribar al pàrking coincidim amb el Xef i el Sergi que ens comenten que estan equipant a la franja de roca a l'esquerra de la cantera i em donen així la solució al meu problema! :D  Gràcies per la feina feta!Allà ens ensenyen les vies que han equipat i de dreta a esquerra tenim: Un IV+/V molt ben assegurat que fa una mica de diedre i encara no l'havien batejat. Un 6a fàcil d'un sol pas que es diu Nova Zelanda. Un projecte de 7b. Un 6c que comparteix reunió amb un 6a fàcil de canto anomenat Taghia. Un 6b anomenat Coffe Shop amb una curiosa cova entremig i entrada des d'un arbre i finalment, una última creació de 6a que va per un diedre on faràn falta unes repeticions per deixar la roca neta de cantos inestables.
Les vies que vaig fer jo (percert, totes molt ben assegurades) van ser:
- ?, V. Comença per un diedre, passa a placa i acaba amb un passet abans d'arribar a la reunió. Ideal per començar a anar de primer.
En Pere xiulant
- Nova Zelanda, 6a fàcil. Entrada de fisura profunda, pas tècnic i dps anar fent fins la reunió ben amorrat a l'esperó. Tenir les cintes posades va bé ;) Surt sense gaires complicacions a vista.
 L'Albert encastant el braç fins al colze En Pere superant el pas amb elegància.- Todra, 6a. Via tres estrelles. Festival de canto on la paret tira lleugerament enrera. Té un pas tonto arribant a dalt però que amb embergadura es fa bé :) Altre cop a vista.
 Una mica de diedre cap enfora... ...i el passet final!- Coffe shop, 6b+. Aqui ja m'hi poso en top-rope i pillo :P Començes en un arbre per passar-te a una placa d'anar fent sense estressar-se amb els peus. Arribes a la cova on pots estirar-te a dormir si vols i comença el festival de patiment. Difícil a vista ja que no està gens marcada, arrenquem algun canto hi tot. En Pere em va cantant les seqüències però ell està massa fort i jo he d'anar reposant en alguna xapa. Al baixar, faig cas al Xef i al Sergi i "investigo" dins la cova... Hehehe premi per qui la repeteixi! (I entendrà el nom de la via ;P)
 Arribant a la cova.Amb aquestes vies fetes decidim pujar al sector principal. Buff no recordava que la pujada aquella petés tant!!! Al arribar descansem i dinem.
En Pere no en té prou i es posa amb el 6c del mig, el que separa la zona dels desploms amb la zona plaquera. El molt bou l'encadena posant cintes! Felicitats!
Jo, allà dalt provo:
· Sols a la Moretona
Fa nosequants caps de setmana, va ploure molt el dissabte a tot Catalunya menys a la Moretona. I allà estavem el Serra (MSN), mig enfebrat, i jo per catar les vies que tant li agraden al Jortx, Mohawk i altres bloggers maresmencs ;)
La idea era dur les grans ressenyes actualitzades publicades fa poc de la zona, però com que tots sabeu lo cafre i pàjaru que sóc, no les vaig imprimir vem haver d'orientar-nos amb el llibre de Barcelona y alrededores (tela!).
Vem anar passejant pels sectors, anar mirant amunt fins que vem veure una línia que ens va semblar prou assequible per començar. I la vam encertar!
- La noia de les Bruquis, 5c. Vaig envalentonat i m'hi poso de primer. No és difícil al principi però de l'última xapa a la reunió hi ha un passet llarg. Va sortir a la primera a vista, bé! Després que el Marc també encadenés, discutim sobre el grau i és que el ser alt en aquesta via era una petita ajuda.
 Un bon parell de... bessons, al V+ de la Moretona
Acabem amb aquesta i jo ja sé que la via estrella de la zona és la Guerrillera, i cap allà anem. La trobem i repetim torns.
- Guerrillera, 6a. Vaig jo de primer però... comença a ploure a la que he xapat la primera! Sort que tenim uns desploms al costat i ens hi podem refugiar 10 minutets que dura el ruixadet del cul-de-boira. Altre cop ho torno a provar però em falta confiança per fer el pas. Ho prova el Marc i li passa com a mí però al final li fot collons i tira amunt. L'encadena. Jo prefereixo prevenir ensurts i ja que no puc fer-la a vista li faig un bon pegue en top-rope encadenant-la. Al baixar m'hi poso de primer i encadeno l'objectiu del dia ;)
Abans de marxar, el Marc fa un intent en top-rope de la via del costat, la Galant. Un 7a+ d'entrada fina que segueix per unes regletes. La troba força dura i és que s'ha de penjar en un parell de xapes. Aiii la febre!
Canviem de sector, i decideixo posar-me amb el Crit del garrí guerrer. I encadeno a vista!!!
Que no.... que és broma Mohawk! ;P Jejejeje
En realitat ens n'anem cap al principi, al sector Psiquiàtric, a fer un parell de 6a's:
- Mort als ideals, visca els diners, 6a+. El Marc la munta però s'erra (ja, ja, ja quin gag més dolent ¬_¬') a l'entrada i ha de descansar. L'acaba mig enganyat per mi, fent-lo anar a l'últim parabolt que hi ha més amunt de la R. La llògica acaba imperant i torna a la cadena per baixar. Jo veient el percal prefereixo provar-la de segon i l'encadeno. Trobant-la molt més fàcil que la Guerrillera. Ja va advertir-me el princep d'Avinyò que amb la meva alçada ni m'enteraria del crux a la meitat de la via. Crux?! Però quin crux?! Queda pendent encadenar-la de veritat.
 Un bon repòs abans de l'última tibada
Al baixar de la via, aprofito per fer-li un top a la via del costat:
- Cultisme, 6a. Bufff! Aquí l'alçada em fa nosa i sóc incapaç de quedar-me ben pillat del lateral d'hombro, el cul em surt massa enfora! Ho provo, ho provo i ho torno a provar però caic tots els cops. Fins hi tot provo talonejos i llançaments. Al final A0 i amunt. M'ha donat la impressió que en aquestes dues vies, els graus estaven intercanviats!
En fi, amb aquestes pleguem i cap a casa a dinar.
Ens hem emportat una molt bona impressió de la Moretona. Caldrà tornar-hi per encadenar les vies que ens han quedat de deures i provar creacions noves i creacions més velles d'amics blogueros!
Fins aviat Moretona! · Llafranc + humitat - mosquits
Fa 3 setmanes vem anar amb l'Alba a fer una matinal a El Pinell (Llafranc). Ja feia molts dies des de l'última estada i temiem per la nostra sang. Per sort, no hi va haver rastre dels maleïts mosquits assassins ;D
Aquell dia no feia molt de sol i hi havia molta, de fet massa, humitat. Això sumat a que escales a davant del mar i en un granit poc adherent, va acabar amb la meva paciència.
La idea era fer les vies de la part de la dreta, que guanyen uns metrets més que les del principi, però l'asseguradora estava molt còmode a la repisa i no volia rappelar. Així que vaig optar per muntar una via, flanquejar entre despenjaments i muntar-me top-ropes de dreta a esquerra fins acabar les 4 vies que volia fer.
Com sempre, vaig pecar d'innocent i la corda fotia un roce que gairebé ni em podia despenjar jo mateix, així que vaig haver d'invertir el temps en que hagués pogut fer una o dues vies en tornar a repassar-ho tot i vigilant de no pendular i estampar-me contra el terra... Al final ho vaig aconseguir deixar tot correcte però vaig poder escalar menys vies de les planificades.
Ressenya de la zona
- Núm 11, V. Es tracta d'una via on la gràcia està en començar-la des de baix i no utilitzar la repisa intermitja des d'on es rappela per accedir a les vies de la dreta. És vertical i té canto però si escales amb humitat dona la sensació que t'escorres avall :S Ja la tenia encadenada.
- Núm 12, V+. Aquesta és més contínua que la seva via veïna num 11. És molt més regletera i té un passet una mica complicadet cap a mitja via. És de les que val la pena fer a la zona.
- Núm 13, V+. Aquesta és la més difícil de les 3 que vem fer. S'ha de tibar d'un plà (que més aviat fa baixada) i amb la humitat que hi havia me'n vaig anar avall. Jo penso que li escau més el grau de 6a que de V+ (i no perquè caigués, malpensats! :P)
Jo m'hauria quedat més però haviem d'arribar d'hora a un dinar, així que vem plegar veles i cap a casa sense cap picada de mosquit! Caldrà tornar-hi algun dia amb temps per endavant i fer totes les vies... (quant temps fa que ho dic?)
Nota: El carrer on s'aparca ja ha estat esfaltat... · Primera visita al Revolt de l'Àliga
Fa 3 setmanes que no pio res, no és pq no hàgi anat a escalar sinó per diversos motius. Un cens, una guia d'escalada, una nova feina en l'horitzó i, perquè no dir-ho, un xic de mandra per escriure :)
Així que us poso al dia. Cap de setmana del 4 i 5 d'Octubre:
Aquell dissabte vem anar amb amics no-escaladors a buscanr bolets a un lloc que no us diré entre Sant Llorenç de Morunys i Berga. Vem omplir 3 cistellets de rovellons, llanegues blanques, fredolics i potes de perdiu. I això que el del bar de Berga va dir-nos que no trobariem res!
Diumenge vaig quedar amb el Marc, la Meritxell i l'Alba per anar a conèixer una escola d'escalada de l'altre vallès. Jo encara no estic bé del colze i volia escalada tranquila, bon peu de via, poca aproximació ja que venia el suport femení, bona orientació per escalar calentets... i el Revolt (cortesia by Jortx) complia amb totes aquestes característiques.
Les vies que vaig provar van ser:
- Pixapins, IV+. Un diedre molt xulo i molt ben assegurat. Ideal per iniciar-se a anar de primer.
 L'Alba començant la via- Prisamata, V. Va a buscar una bavaresa que es deixa fer prou bé. Llàstima que és un pèl terrosa a la part superior. L'he de fer dues vegades per treure cintes.
 A la Txell no li van molar les bavareses, ella és més plaquera.
- Can Pixa, 6a+/b. Aqui ja m'hi poso en top-rope dps de l'encadenament a vista del Marc. L'inici encara és massa atlètic per mi i m'he de penjar, la part superior no passa de IV. Tot i així val la pena fer-la pels moviments inicials.
 Per molt que tibava el Marc, no aconseguia fer-me pujar...
- Sherk, IV. Els passos inicials no m'han semblat pas de IV, he hagut d'apretar. Un cop passat aquest es torna molt més senzilla.
 La Txell anant cap avall després d'escalar-la.
- Gos Malparit, 6a. Una bona via de canto que comença flanquejant cap a la dreta amb passos atlètics i acaba sortint per una placa sense cap assegurança abans de la R. M'hi poso de primer i m'he de penjar al 3r i últim spit. Llàstima que estic fluix i no hagi encadenat, pq la vieta era molt bona.
 L'inici tirava una mica enrera...- Esclatasang, 6c+. L'alegria del dia pel Marc, que l'encadena al 2n intent amb les cintes posades. Quin bou! Jo la pujo a desmontar en top rope i jo penso que el grau és A0/V+. Quin fart de tibar de cintes!
 El bou del Marc posant les cintes a la via...
Marxem cap a Moià on el Marc ens convida a una cervesa per celebrar que avui ha encadenat totes les vies que s'ha proposat. La escola no ens ha desagradat del tot, tot i que ens agraden les vies més llargues, i la roca a vegades sembla dubtosa però és sòlida :)
Ah! I les vistes son molt bones! Vèiem: Montserrat, el Montcau i La Mola.
S'ha d'escombrar cap a casa ;) · Ports postvacacionals 2: Caspa i càries
 El segon dia pels Ports, tot i que alguns (jo no) se'n van anar de festa i tornàren a les 5 del matí, també vem escalar.
Era diumenge, tots -menys jo- duien un bon tute de metres i s'havia d'acabar bé, disfrutant i amb rialles i somriures (Raquel style!). Així que ens en vem anar a la Caspa i càries ( ressenya.net), una via de l0ve-climbing total a la Gronsa Sud, en Quicu en David i jo. Mentrestant, el mestre-i-mentor Mimo amb en Víctor farien la Picasso Miró les Tàpies, a les Moles, just davant.
 Experiències religioses al porxo del Convent!
Els llargs ens els vem dividir al principi. Com que erem tres, per minimitzar els canvis de cordes, el Quicu faria els 2 primers, jo els 2 del mig i en David els 2 últims.
Per començar, vem enfilar-nos rampa amunt fins que vem trobar una reunió de dos parabolts amb anella, d'on vem preparar-nos i vem començar a escalar. Diria que el primer llarg no el vem fer per on tocava però a partir del segon ja vem tornar a la via.
- L1: començant en una bona repisa, enfilem per una rampa fàcil amb bona presa fins a buscar un parabolt, d'allà seguim per una curta fissura-diedre que ens deixarà altre cop en una rampa fàcil fins a la R1.
 En realitat la via comença a la dreta d'uns
sostrets vermells que es veuen a la foto.- L2: allà vem intuir que on érem era la via que havien fet el Víctor i el Dani el dia anterior, pensant que estaven a la Caspa i Càries, vem veure una reunió (R1) més a l'esquerra i vem anar a caçar-la i superar-la per arribar a la R2 bona de la via. Altre cop, més rampa típica de les gronses amb un passet una mica més difícil per sortir de la R1 real.
 Reunions a prova de bombes- L3: Primer intercanvi de cordes, miro amunt i començo a veure parabolts com qui comença a trobar rovellons: un aquí! un més amunt! i un altre! i un altre! Et van guiant per una travessa en diagonal cap a l'esquerra. Aquest llarg ja és una mica més tiesso que els dos anteriors però la dificultat no passa de IV+ i està assegurat a prova de bombes. I'm loving it! La R3 em costa de trobar, quan estic apunt d'arribar a un gran arbre per fer reunió allà, miro avall i la veig darrera d'uns matolls. Desgrimpo i faig reunió on toca, una gran repisa on fins hi tot, un dels companys aprofita per anar a c**ar.
- L4: Llarg llarg, guapo i disfruton, només cal anar seguint els parabolts per una placa amb molt bona presa. Tatarejo alguna cançó mentre escalo, bona senyal :)
 En Quicu arribant a la R4- L5: Canvi de cordes de nou i surt en David cap amunt, decidim fer la R5 a la Possible Reunió que hi ha més amunt i realment és molt més còmode. Aquest llarg tot i ser de V- l'he trobat un pèl més complicadet que l'anterior, potser a causa del "relax" d'anar de 2n de cordada..
 En Quicu recuperant el L5 Jo arribant a la PR que va ser la nostra R5(recomanable fer-la aqui)- L6: Flanquejem uns passos cap a la dreta per encarar l'última genial placa, quin final senyores i senyors! :D Allà és on trobarem l'únic pas dur de la via, un V apretat on s'ha de tibar de bon canto amb peus dolents. La resta IV+.
 Cim!
Per baixar, de la Gronsa Central, al arribar a dalt anem una mica cap a l'esquerra on trobarem una sabina amb uns cordinos i una anella. Farem un ràppel de 30 metres justets i baixarem per una canal que ens tornarà al camí dels estrets.
I al arribar a baix... premi! Un bany merescut (a pilota picada, clar!) de tots els buenorros que hem estat escalant per allà: Dani, Víctor, David, Quicu i jo.
 Xooof!
Ho he de reconeixer, he trobat l'aigua gelada i tal com he entrat, he sortit! Però ja ha anat bé per refrescar i netejar una mica, que ja tocava la dutxa de la setmana! jejeje
Ens assequem tot prenent el sol (oh que bé!) i ens n'anem cap a la plaça d'Horta de Sant Joan, on ens espera la colla. Ens repartim entre els cotxes i cap a casa. Gran cap de setmana! · Ports postvacacionals 1: Sol Desitjat
Ja tinc les fotos!
Tornant de la setmaneta de vacances a Sardenya, vaig tornar-me a trobar amb la roca (cal dir que ganes no me'n faltaven!). El destí escollit van ser els Ports de Beseit on el Mimo hi estava amb una colla de Manresans i d'altres amics.
Casualment, un parell d'aquests manresans van assistir al meu bateig d'escalada ja fa uns anys, quan el Joan va dur-me per primer cop a escalar a la Sardineta de Baix de Sant Llorenç del Munt. Quina casualitat!
Vaig arribar el divendres amb intenció d'escalar havent dinat. Però la manca de cobertura als Estrets d'Arnés i que no ens vem entendre bé amb el Dani, van fer que estigués pululant pel Bar Grau, passejant pels Estrets en busca del meu mestre-i-mentor a les parets... fins que cap al tard ens vem retrobar. Jo no vaig tocar la roca i ell es va embutxacar la Tintín, la Ítaca i una via paral·lela a la Caspa i Càries de les Gronses. A pinyón!
Després de veure els bous (els animals!) i sopar pel poble, vam anar a vivaquejar al porxo del convent.
A l'endemà jo estava fanàtic. Vosaltres direu! ells embutxacant-se vies i jo passant l'estona sol... em vaig llegir el manual d'instruccions del cotxe i tot! Nota mental: dur un llibre al cotxe.
Degut a que el dia no estava per tirar cohets, vem descartar la Mas-Colomer a les Roques de Benet i vem anar cap a la Sol Desitjat a la Gronsa Central.
Duiem el croquis de ressenya i el vem trobar molt encertat.
La via està semiequipada amb pitons sikats i alguna expansió vella (burils/spits) renovada amb parabolts. Vem agafar metralla: el semàfor d'àliens, camalots fins al número 2 i alguns tascons petits. Tot això a part de les cintes express llargues, algunes desplegables que van anar molt bé pel llarg de travessia horitzontal. L'estrep no el vem agafar però és recomanable dur-ne un per cordada pel pas d'Ae.
- L1 + L2, IV+. El 1r llarg és una rampeta de II anecdòtica, hi trobarem la única reunió no restaurada de la via amb els seus dos antics burils. Seguint amunt caldrà navegar pel conglomerat xapant un pitó, un pont de roca amb filferro, un spit i potser em deixo algo. Al últim pas difícil abans de la reunió el Dani va col·locar un tascó enginyosament entre dos grans bolos.
 En Víctor a punt d'arribar a la reunió- L3, V. Aquest ja em tocava a mi, comença flanquejant per terreny fàcil a la dreta on trobarem 2 pitons sicats que protegeixen el pas de V del llarg. Allà vaig retrobarme amb els meus temors, la por a caure, el mal paper fet a l'última sortida a la Pastereta... sort que amb els ànims del mestre-i-mentor i de la cordada manresana que ens trepitjaven els talons, en David i en Víctor, vaig superar el pas i em vaig anar retrobant. Casualment un parabolt al sortir del pas, va ajudar-me moralment. Després del pas cal fer un petit flanqueig a l'esquerra on hi havia un pont de roca i un buril (ja no me'n recordo) que assegurava un pas de IV que precedia una fàcil placa amb un gran pont de roca abans de fer reunió.
 Aiii quina inseguretat aquell primer pas...- L4, V+. Surt el dani en tendència a la dreta a buscar la marcada xemeneia (pitó), allà col·loca el camalot groc per protegir el pas i supera la xemeneia. Toca un tros de placa fàcil fins a la següent fisura on hi ha un pas de V+ bastant burro pero no obligat, hi ha un tascó perpetu i un parabolt que protegeixen el pas, el supera en lliure, flanqueja a l'esquerra i arriba a la reunió. Jo segueixo els seus passos i arribo a la conclusió que pujar per xemeneies amb motxilla és una putada. Me les apanyo com puc però em surt tot en lliure! :D
 Sortint de la primera xemeia per afrontar la 2na
 Em vaig fotre un fart de bufar! En Víctor acabant el llarg
- L5, V. Altre cop, per esquivar les dificultats toca fer flanquejos, surto cap a la dreta on trobo bastantes coses per xapar (pitons varis i alguna expansió). Enfilo amunt per terreny amb bon canto pensant que allò era IV+ i flipo una mica perquè tot i tenir bon canto, allò és molt vertical i cal fer un pas una mica complicat per sortir d'allà. -Sort que el mestre-i-mentor també el troba difícil i em reconforta anímicament pensar que potser no sóc un escalador tant mediocre i la graduació dels Ports és dura- Un cop passat el pas, només cal fer un llarg flanqueig a esquerres on trobarem un parabolt més avall del vell spit que substitueix, un pitó i un ponts de roca que marca que hem d'anar amunt. Jo em vaig entretenir a posar un àlien a canyó i un tascó que no volia posar-se bé... però s'arriba a la reunió molt bé i fins hi tot hi ha un últim pont de roca (ja posat, com tots).
 Afrontant la primera placa abans del mega flanqueig
- L6, Ae/IV+ amb sortida dels estreps bloquera. El Dani soluciona amb una baga la manca d'estreps i me la deixa perquè m'ajudi. Collons quina sortideta d'allà! Suposo que el fet de no dur un estrep homologat va ajudar a que el pas fos més dur... la restà fàcil fins la reunió.
 En Víctor un cop superat l'Ae
- L7, III+. Gaudida de llarg! Una placa de 20m protegida amb dues expansions. Bona roca i presa generosa. La última reunió millor fer-la penjat a la via i no fer el passarell, com jo, i fer-la assegut a dalt (còmode per seure però molt incòmode per recuperar cordes). Deu n'hi do el vent que fotía allà dalt!
 Vaya culo!
Per baixar, no hem fet ni el descens de la guia dels Ports, ni el recomanat per ressenya. Al arribar al cim, vem crestejar cap a l'esquerra uns 50m fins que trobem un primer ràppel de 40m ben bons i a sota un altre d'una longitud semblant, llavors nomes cal baixar caminant en compte fins al coll i d'alla fins a peu de via, cap al cotxe i cap al Grau!
 I per variar, el Dani segueix sense aparéixer a les fotos
A destacar allà la trobada Antxi-Llorenç-PGB, vem estar xerrant una bona estona fins que ens en vem anar a sopar a un restaurant que ens van recomanar. Tal com van advertir-nos, lents però es menja bé! · Pastereta, Diedre Bonington
 A l'endemà d'escalar la Homedes amb el Quim, vaig quedar amb l'Ivan per anar a fer una mica més de via llarga a prop de Terrassa, Montserrat. La via escollida va ser el Diedre Bonington, al Serrat de la Pastereta.
Deixem el cotxe, fem el material i la pixadeta de rigor. Veient l'experiència anterior i sabent que hem de rappelar 50m, agafem dues cordes simples (quin putu horror, m'he de comprar cordes de 8,5mm ja!). Escalarem en simple i la 2na corda a la motxilla.
Enfilem la pujadota del mal. Fa molta humitat i arribem bastant xops al peu de via. Ens repartim els llargs, la idea és que jo faci el 1r i el 3r i l'Ivan el 2n (tràmit) i el 4t. Com sempre, la pràctica és totalment diferent a la teoria.
- Ll1, V. Comença enfilant-se per una rampa de 3r i ja tenim el primer problema: xapar el 1r parabolt. Esta alt i fotre's un pinyo allà implica fer-se mal. M'ho miro, m'ho remiro i al final l'aconsegueixo xapar. Salvat! Malgrat tot, mentalment m'he quedat tocat i encara més al veure les distàncies entre les següents assegurançes... així que preferixo cedirli el llarg a l'Ivan i pujar-lo de segon. L'Ivan no té problemes malgrat les distàncies entre bolts, també llaça un merlet i posa un parell d'aliens en foradets. Jo de segon em trobo en que sembla que no sàpiga escalar, la motxilla pesa molt i fer els passos em van costant. Tot i així arribo a la reunió (un parell de bolts amb anella) sense haver-me de penjar enlloc però déu n'hi do com allunyen!
- Ll2, II. Canviem torns i el faig jo.... res a dir, només és un canvi de reunió caminant per una repisa i fent uns passos de Tarzán entre unes branques que ens deixaràn a una reunió, de dos bolts sense anella, al peu d'unes plaques espectaculars.
 L'ampla repisa del 2n llarg
- Ll3, V. L'Ivan em demana si vull tirar jo de primer, però altre cop veig els seguros a Cancún. Ja he canviat el xip i acabaré la via de segon de cordada. Aquest llarg segueix amb la tònica del 1r, assegurançes lluny, però encara és més vertical. De segon amb la motxilla em costa però també l'acabo treient, és un llarg molt bo. Altre cop els aliens ens han ajudat a minimitzar les distàncies entre seguros.
 L'Ivan gaudint de les excelents plaques montserratines de la cara sud.- Ll4, V. Com l'anterior, amb la diferència que als últims metres ja progressem una mica en diedre-bavaresa. Altre cop l'Ivan segueix gaudint de primer i jo gaudint de segon.
Per baixar, unim les dues cordes i fem un ràppel de 50m fins una mica més avall de la R2, on un nou ràppel de 15m, des d'un arbre amb unes bagues, ens deixarà al terra. L'altre opció és desfer el LL2 per tornar a la R1 i rappelar des d'aquella instal·lació.
 Primer ràppel
Ha estat un cop dur, pensava que aniria més sobrat i m'he trobat que vaig cagat com sempre a la que els seguros allunyen. Igualment he disfrutat però no ha estat el mateix, me'n vaig amb un regust agredolç de vacances... a desconectar, a descansar el colze i gaudir de les platges i del sol! · Nord del Pedra, Homedes
Després d'unes trucades per acabar de lligar plans amb l'Ivan, el MSN i el Quimi pel dissabte, vem quedar repartits de la següent manera: Ivan i Marc, cap a Riugréixer. Quim i Pere, cap a la nord del Pedraforca! Yuhu!
Al Quim li vaig proposar 3 vies: la Civís-Genís, el Gran diedre i la Homedes, aquesta última amb més ganes i així va quedar escollida.
El dia abans, en Mimo ens va subvencionar un joc d'aliens i els camalots del 2 i del 3 per fer-nos més fàcil l'escomesa. Gracies bou!
Dissabte, a les 7 del matí tinc al Quim a la porta, carreguem trastos i marxem cap a les terres d'en Gatsaule. Al arribar esmorzem una mica, fem el material i enfilem cap a la paret. Passem pel refugi i agafem el camí de la Nord.
Després d'unes quantes esbufegades (joder com puja allò) arribem al peu de via i sorpresa, no estem sols! Tenim a davant una parella... però amablement ens deixen passar, estupendu!
- LL1: Començo jo, primer una mica a la dreta del diedre (IV) on poso un tascó, em passo cap al diedre i coloco un friend (IV), arribo al parabolt i segueixo cap a la dreta per terreny poc definit (III) i cometo el primer error, vaig navegant cap a la dreta fins que trobo un parabolt del 12 amb anella. Reunió!
El problema és que no era la reunió correcta sinó la R1 de la Pany -suposo-. Cap problema, podem enfilar-nos per una repiseta (II) i recuperar la línia.
- LL2: en Quim recupera la línia i supera el pas extrany de V+, al cap de poc ja el tinc recuperant-me les cordes. Jo el pas de V+ el vaig trobar estranyot però em va sortir, questió d'anar-se obrint de potes fins a poder tibar d'un gran canto invertit i confiar que els peus no patinin. Després seguiem per una mena de xemeneia (III) fins guanyar una repiseta (IV+) on hi ha la R2.
 - LL3: Em toca a mi i té una sortida fineta i exposada (IV). Igualment surto i vaig fent, poc a poc i bona lletra, fins que trobo els pitons que marca la ressenya, a partir d'allà ja em puc anar protegint a base d'aliens i friends fins arribar a la R3, una reunió amb ambient.
- LL4: Sóc una mica cabró i ja m'ho he muntat pq al bo de la cordada, li toquin els llargs difícils :P així que surt el Quim, sense manies li manxa un A0 i s'enfila per un diedret vertical amb molt canto i monta reunió, jo tampoc tinc manies i faig unes bones tibades de cinta, fins i tot aprofito la baga que penja del parabolt com a estrep, facilitant-me així les coses.
Al arribar a la reunió menjem una mica i decidim que això d'escalar amb dues cordes simples d'esportiva cansa molt. Decidim anar en simple a partir d'allà i la 2na corda a l'esquena o penjant, depèn dels llargs.
Després de fer el mos i les maniobres de corda, arribem a la conclusió que millor anar en ensamble els següents llargs i així ho fem.
- LL5 + LL6 + LL7: Quina disfrutada! Em toquen a mi de primer i el Quim a 30m meus, el cinquè llarg surt cap a l'esquerra, trobes un parabolt i segueixes cap a l'esquerra i amunt (II o III). No es pot protegir gaire però és una escala de bons cantos . Només vaig trobar un pitó dels 2 que marquen. El sisè llarg surt cap a la dreta des de la R5 per roca trencadota (II) fins a un collet des d'on veurem la R6, aquest ja es pot protegir molt millor amb els aliens, els tascons i bagues. El 7è llarg enfila per una mena de canal amb passos extranys (III o IV) on trobarem 2 pitons però es pot anar protegint bé amb friends petits, finalment, abans de guanyar la bona repisa de la R7 hi ha un passet de IV amb bon canto que vaig protegir amb l'alien vermell. Resumint, que vaig xalar com un enano durant 100m de love-climbing :)
 - LL8: Surt el Quim i en res em crida reunió. Que raro -penso-, si segons la ressenya marca 55m. En realitat en son uns 35 i pujen per roca molt trencada (II) on si que és molt fàcil tirar pedres avall. Els dos arribem a la conclusió que hem fet bé de no empalmar aquest llarg. Abans d'arribar a la R8 s'ha de fer un flanqueig (el marca un spit o bolt, ara no men recordo) cap a la dreta (III). Fàcil però aeri.
 - LL9: Surto jo cap al collet del Gat i per terreny molt fàcil (II) acabo guanyant la reunió fent un passet més vertical però amb molt canto (IV). Allà tornem a fer una paradeta per fer un altre mos a l'entrepà.
 - LL10 + LL11: El Quim enfila amunt i acordem que si no fan gaires esses, empalma els 2 següents llargs, així ho fa. Penso que el LL10 potser és el que m'ha costat més. És més vertical i té passos més difícils (IV+) però que el Quim ha protegit perfectament amb friends i aliens. El onzè llarg també em fa bufar però crec que ja és pel cansament acomulat i per anar recuperant una corda de 10,5mm i de 70m a cada reunió -ai el colze...- Com bé deia l'Edunz (anavem ben advertits) cal prestar atenció a les marques vermelles despintades per no liar-se i seguir per un diedre molt evident. En Quim va estar amatent i no va tenir problemes.
 - LL12: En teoria em toca a mi però a la que veig el panorama de la roca trencadota, l'inici exposat (IV+) i el pati.... li cedeixo gustosament l'últim llarg al Quim. Ell de seguida que pot enxufa un àlien a canyó, es salta un pitó que veig al recuperar el llarg, protegeix amb algun altre friend o àlien els passos abans d'arribar al 2n pitó (IV) que marca la ressenya i ja el tenim al cim!
Al cap de poc jo també hi sóc, localitzem el ràppel darrera l'orella dreta del Gat (Un gran gendarme encintat com una mòmia) i rappelem cap al collet. Ja només ens queda arribar a la tartera, baixar-la, arribar al refugi i d'allà al cotxe. Bufff les cames em tremolen! Estic baldat!
Queda pendent piar l'escalada del dissabte amb l'Ivan a la Pastereta, però això quan torni de vacances, que marxo ara mateix cap a Sardenya! Que us ho passeu bé! · Pocafeines a Solius
El passat dissabte, van animar-se uns companys de Pocafeina.CAT a venir a escalar a Solius. S'ha de dir que vaig haver de fer mans i mànigues per enredar-los, muntant després un soparet bastant currat al pis de l'Alba, a Girona. Bé, el sopar va ser cosa d'ella ;)
Va ser un matí una mica amenaçat pels núvols i això va fer que estiguéssim practicament sols a l'Agulla Central. Abans de marxar va arribar una parella que també van estar escalant aprop nostre a l'hora que a durant tot el matí, a l'Esperó teniem controlada una altra cordada. Resumint, molta tranquilitat :)
Ja que no escalen gaire sovint i el granit és nou per ells, vem quedar-nos fent vies faciletes. No obstant això, a destacar que el Roger s'ho va treure tot de primer a vista. Si escalés més sovint, podria estar fent molt grau! El Joan i l'Alba van preferir escalar de segons però això no va impedir que s'emportéssin molt bones sensacions.
- El petit príncep, IV. Mítica via d'iniciació a Solius. Es nota que n'hi ha que feia temps que no escalaven, eh Alba? ;) Cap problema pel Roger ni pel Joan.
 L'Alba recordant com era això d'escalar
- La llum de l'Alba, V. Ja que som a Solius, s'ha de fer! Aquí el Joan i l'Alba es perden una mica amb els passets d'adherència abans d'agafar el canto. Com que el Roger i jo som alts, no tenim tants problemes. Finalment l'Alba ha escalat la Llum de l'Alba! Ja tocava!
- La Caleta, V. Tinc ganes d'escalar alguna via que no havia escalat mai i m'atrau la llarga fisura de la Caleta. Una via molt bona i llarga, ben assegurada (tònica de l'Agulla Central) i molt disfrutona. El Joan disfruta escalant-la i relaxant-se a la "cadira" que hi ha a la R tot contemplant les vistes. Molt recomanable!
 En Roger assegurant al Joan En Joan a les fissures de La Caleta
- El rei de la marxa enrera, V+. La vaig fer fa molt de temps i la recordava bona. Em va fer suar en el crux ja que hi ha uns passos d'equilibri/adherencia amb la xapa una mica avall. Amb paciència m'equilibro i surto triomfal cap a la R. Tal com em va comentar el Josep Maria, ja han posat la xapa amb anella que faltava, el despenjament ja torna a ser segur.
- ?, IV. Per acabar, vull provar una de les dues vies noves que hi ha més a la dreta del Rei de la marxa enrera. Tenen pinta fàcil i ajudaran a descongestionar una mica el peu de via de l'Agulla Central. Jo provo la de la dreta estrenant gats nous (les altres, al ser més d'adherencia, vaig preferir escalar amb els vells) i Déu n'hi do lo rígids que són! Sembla que aixafi raïm! La via és divertida amb més canto i menys passos d'adherència que les vies de la zona. Bona feina!
Amb aquestes vies escalades ja marxem a fer ruta pel Baix Empordà i és que encara hem de fer coses: recollir a la meva germana a Calella, anar a comprar vins a Can Grau (Palafrugell), passar a recollir cuberteria a La Bisbal i anar cap a Girona a dutxar-nos/canviar-nos i fer el sopar.
Finalment, ens fotem un tiberi de cal Déu amb bons vins (assessorats pel cunyat enòleg) i a dormir, que estem ja un pèl tocats :)
El colze encara no està recuperat però almenys em permet escalar vies on no s'hagi d'apretar gaire. A veure quan puc anar a llocs més verticals i de peuets per posar a prova els nous Miura... · Roca del Salt dels Cavalls - Aresta Sud
Ja he pogut escalar una mica! 120 metres concretament :D
Aquests dies segueixo fent bondat, però el mono és el mono (a vegades és un MONO molt gros!) i... he fet dues escapades a fer esportiva per Santllors. La primera ja fa uns dies a la Canal de les Bruixes amb l'Ivan. Aleshores el colze encara no estava gaire bé i només vaig fer l'unic V+ que hi ha en top-rope.
La setmana passada, vaig quedar amb el Josep Claramunt i vem anar a la Placa Sibarit. Vem escalar les 4 vies de l'esquerra, jo només una de primer i la resta en top-rope. Mentre escalava el colze no em va fer mal però al arribar a casa, sem va inflar una mica :S
Hem seguit fent bondat fins ahir, dijous, que amb el Mimo ens vem escapar a la Roca del Salt dels Cavalls, altrament coneguda com l'Aresta dels Cavalls.
De la via no diré res de nou que no hagin piat l'Antxi i l'Aspavil, el Mingo i el Raúl.
A les 19:00 en punt sortíem del pàrquing de Can Pobla. Com que anem amb corda de 70 i a unes hores que Déu n'hi do, decidim empalmar el primer amb segon llarg, i el tercer amb el quart. El "cinquè llarg" teniem intenció d'empalmar-lo amb els dos anteriors però al final el fem apart ja que roçava horrors escalant i recuperar la corda al segon hagués estat un infern.
Diria que només ens han calgut unes 15 express.
- L1, IV+ i un pas de V. Arrenca per un diedre amb bona terra (recordeu, a Sant Llorenç no hi ha roca dolenta sinó terra bona) i algun còdol millor que d'altres. La linia està reequipada amb spits que adreçen el traçat original. A destacar un pas de V abans de la R, que té la variant fàcil de IV per una canaleta a l'esquerra, però els spits nous et porten per la part difícil. Jo, com el Raúl, m'he hagut de penjar per mirar-me'l bé i fer-lo. Fa una mica de por pels bolos precaris dels peus... un cop fet el pas ja s'arriba a una R de 2 spits units amb una cadena i una anella. A l'esquerra queda una R de parabolts que deu ser la original restaurada.
- L2, IV+. Els spits et fan sortir per la dreta per un tram de podrit (la ressenya original indica que s'ha de sortir recte amunt amb passos de IV, però els spits i burils vells que he anat trobant més a l'esquerra de la línea m'han fet seguir per la linia "nova"), tant bon punt xapo el primer spit del L2, reculo i trec la cinta que havia posat a la R. Cal fer uns passos de fè en bolos grossos i podrit però s'acaba sortint bé (IV+). Un cop passat aquest tram, el llarg ja va tombant (III+) i la roca millora fins a una repisa còmode on hi ha la R2 amb 2 parabolts. Munto R i el Dani comença a pujar.
 En mimo arribant a la R2
- L3, III. Es puja una rampa amb 3 o 4 spits que et deixen a peu del diedre final.
 El Dani arribant a la R3 i a punt d'enfilar L4 amunt
- L4, IV+. Tant bon punt surts de la R3, hi ha un pas en un ex-desprendiment, la roca és argilosa però el pas no és difícil si tens embergadura i et vas colocant bé de peus. Mentre la boira se'm menjava, aconsegueixo treure'l tot net disfrutant de la millor roca que ofereix aquest llarg. Té uns passets macos i aeris abans d'arribar a la R amb molt bona roca. La R es fa en un spit i un arbre.
 Roca bona!!! Si!- L5, IV (1 pas). Surto de la R tant ràpid com hi arribo i faig l'únic pas que té aquest últim llarg, la humitat de la boira fa que em patini tot i mel miro per l'esquerra i per la dreta. Finalment el faig per la dreta tibant del braç bo, xapo la R com si fos una assegurança més i vaig corrents fins al ràpel del final de l'aresta. Recupero corda i el Dani recupera el llarg.
 L'últim bony
El ràppel s'ha de fer, de cara a la paret, cap a la dreta. Cap a la Canal dels Cavalls. Allà ens posem les sabates, engeguem els frontals, que ja és fosc, i vinga canal avall. Primer ajudats pels arbres, després baixant per un llom de roca fins al camí. Al cotxe hi arribem a les 21:40 i per celebrar que ens hem pogut escapar a escalar junts, el Dani em convida a casa seva a sopar :)
 El mestre
Ressenya dels kutre's · Cavallers 2. La Tribu dels Vull Vull
Aquest cop ens llevem més d'hora tota la tropa. Esmorzem, paguem, fem maletes, carreguem els cotxes i cap a Cavallers, en companyia del Luichy, que avui anem bé d'hora i podrem deixar el cotxe al pàrking (juas, quina broma!).
Al arribar a Caldes de Boí no veiem rastre dels vigilants. Pista oberta! L'alegria ens dura poc, ja que als 0,5 km (a l'alçada del garito dels vigilants) ens fan donar mitja volta a tots els presents. Estupendu...
Algunes, en un estat considerable de mala-llet, quasi foten el cotxe avall per un marge. Ràpidament els matxos presents ho solucionem aixecant tot el que podem la roda mentre uns treuen una pedra. Aaaaiiii Ceci!
Aparquem a baix, altre cop, però aquest cop tenim un as a la màniga... carreguem trastos ràpid a la furgo del Luichy, ens entaforem tots a dins, unes paraules d'amor i de màgia del Luichy a les vigilantes i via lliure!
Luichy, ¿qué les dás?
Aparquem i enfilem cap a la Tribu dels Vull Vull. En uns 20-25 minuts arribem al sector i és tal i com ens l'ha descrit en Luichy: l'estany, un petit prat i el totxo. Graus mitjos, alegria entre assegurançes a les vies fàcils i com a excepció, la Corporación dermoestética (7c) que encadenaria el Tranki al llarg del dia. Croquis
Amb l'Alba i la Susana començem per aquestes vies fàcils, i exposadetes, de la dreta.
- Gemma, IV. Placa tumbadeta d'adherencia, 20 metres i 4 xapes. La faig de primer i elles dues de segones.
 - Agda, III. Les noies l'han vist fàcil, malgrat la distància entre assegurances, i tenen ganes de provar-ho de primeres. Les dues encadenen sobradament. Felicitats!
Mentre elles escalen aquesta última, puc fer una foto típica de caçador caçat. En Luichy fent-li fotos a l'Ivan a la via Alba (6a), que surt al seu blog.
Abans de marxar, li faig un intent a una de les vies de l'esquerra:
- Maquina total 3, V+. Jo crec que el plus no li sobra gens ja que té uns passos de fe importants :P. La via és maca però les xapes tampoc estan a tocar i això et fa escalar una mica tens hehe. Acabo agafant-me de la cadena per xapar quan ja havia fet el més difícil de la via. Ja em val.
Suposo que són aquells moments de desinspiració i que pensem que ens ho anem a passar bé i a no fer-nos mal. Igualment, això no treu que la disfruti com el que més.
Acabada aquesta via, ens despedim de tots i amb l'Alba anem desfilant. Hem de tornar fins al parking de Caldes de Boí a peu, tornar a Terrassa i ella ha d'agafar un tren cap a l'Empordà... per sort uns escaladors ens escurçen el camí baixant-nos l'última part en furgoneta. Gràcies!
I aquí s'acaba la nostra primera incursió a Cavallers. Ben segur que hi tornarem!
· Cavallers 1. Afrikan Wall i La Canalla
Ja farà dos caps de setmana d'aquesta sortida: la primera escalada essent tot un graduat en Multimèdia! I pensar que des de la 2na setmana de Juliol podria estar escalant... :(
El problema és el colze esquerre: tinc epitrocleitis i m'ha sortit una mica de líquid. Em fa mal quan tinc el braç en extensió, en flexió total o fent força de tracció (ideal per escaladors, vaja!)
Tot i així, ja sé que he de fer repòs, vaig pensar que un bon lloc per poder escalar, gaudir del paisatge i no fer patïr massa el colze seria Cavallers i ho vem ben encertar.
Divendres, després de treballar, vem marxar de Terrassa en dos cotxes l'Alba, la Susana, l'Ivan, el Marc i el que escriu. Vem arribar al nostre destí, la Borda Vidal (Erill la Val), una mica tard després de fer alguna parada per acabar de comprar 4 coses de camí.
Però no vam ser els últims d'arribar, Tranki and family arribaven una mica més tard amb una mà a cada ou. Desorganitzats! :P
Fem el sopar, preparem el dinar per a l'endemà (amanida de pasta per 5 o més) i parlem i debatim de tot i de res fins que ens n'anem a dormir.
Dissabte ens aixequem d'hora, esmorzem i amb tranquilitat arribem als vols de les 10:30 al pàrking de baix de tot pensant en que ens sobrava temps abans que no tanquéssin l'accés i... bajón.
|
