| |  ELPAIS.com - Arte, Cultura y EspectáculosELPAIS.com - Arte, Cultura y Espectáculos · Una palmera en Castilla
San Baudelio, en Soria, guarda entre sus místicos muros una triste historia de saqueo artístico
· El món, des de l'informalisme
Fa poc vaig escriure el text Tàpies y la tradición iconográfica cristiana per a l'exposició que s'acaba d'inaugurar al MACA (Museu d'Art Contemporani d'Alacant), titulada Duales: Tàpies davant Tàpies. Al text hi vinculo l'obra de Tàpies amb la tradició pictòrica barroca espanyola, sobretot amb la seva versió més austera i tenebrista, com algunes obres de Valdés Leal o d'altres de Ribera, com els martiris. · Tàpies, més enllà de l'art
Antoni Tàpies també va ser un home polític i un resistent durant la llarga nit de la dictadura franquista, que va ocupar gairebé la meitat de la seva vida adulta. El seu pes intel·lectual li atorgava una gran credibilitat i la dimensió que va adquirir ben aviat la seva obra en l'escena internacional —Tàpies va obtenir molt d'hora el reconeixement— li concedia una certa dosi d'immunitat, mai del tot garantida, davant l'aparell repressiu franquista. Va ser militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el partit per als qui lluitaven en la clandestinitat, encara que ell mai no passés a la clandestinitat. Però sí que va visitar els calabossos. Només va ser una nit, però no va escapar la detenció al costat de les més de 400 persones que, entre el 9 i l'11 de març de 1966, van protagonitzar la Caputxinada, un tancament al convent dels Caputxins de Sarrià en suport del sindicat d'estudiants (SDEUB); un dels episodis més sonats de la lluita contra la dictadura, que al seu torn va posar en marxa un moviment de solidaritat política i ciutadana, que acabaria desembocant en el que seria un instrument unitari de l'oposició catalana al franquisme; l'Assemblea de Catalunya. Va ser present, també, al tancament a Montserrat el 1973. · Tota la veritat sobre l''anime'
es que va conquerir massivament el públic occidental al principi de la dècada de 1990, l'anime, és a dir la cinematografia d'animació japonesa, no ha fet que reforçar i consolidar la seva posició en l'àmbit de la creació contemporània. El seu èxit s'estudia a les facultats de Sociologia i Comunicació i la seva tècnica, en els postgraus de Belles Arts. No estranya que també es multipliquin les exposicions que aborden un o un altre aspecte de l'animació made in Japan, manifestació artística i indústria emergent alhora. · Escopetes que disparen música
El 2003, el cantautor colombià Carlos López es va fixar que uns soldats subjectaven la seva ametrelladora d'una manera no gaire diferent a la que ell mateix i molts artistes agafaven la guitarra. D'aquí li va venir, amb l'ajut d'un luthier, la idea de crear les escopetarras, acrònim d'escopeta i guitarra. N'ha fet fer una vintena, sempre aprofitant fusells d'assalt (majorment, AK-47) que s'han utilitzat en la guerra entre la guerrilla, govern i narcotràfic a la seva Colòmbia natal. Amb elles (que tenen entrada a wikipedia i tot i una d'elles està exposada a la seu de la ONU), ha anat fent concerts en favor de les víctimes i per la pau i n'ha anat repartint a artistes significants amb la causa, com Fito Páez i Juanes. · Agenda
Concerts · Recomanem....
TEATRE L'espiadimonis · "La tecnologia és l'ànima de l'art actual"
La gran esfera de plexiglàs que penja del sostre a la seu de l'empresa Ticnova de Reus és una escultura que existeix només quan algú la mira. Si no hi ha ningú davant es manté buida i immòbil com un ull gegant; però, si algú s'hi apropa, la càmera infraroja col·locada en un punt de l'esfera en capta els ulls, els multiplica i els projecta a l'interior d'aquesta obra onírica, cosa que genera un efecte calidoscòpic fascinador. L'escultura de la jove artista brasilera Anaisa Franco, que s'activa amb el parpelleig de l'ull, es titula Expanded Eye, i forma part de la vintena d'obres —instal·lacions complexes i de grans dimensions— que componen la col·lecció Beep de Ticnova, empresa fundada i presidida per Andreu Rodríguez (Reus, 1955). És possible que molt pocs sàpiguen que la col·lecció d'art digital i interactiu més important d'Espanya és a Reus. · Gala
Ferran Mascarell, el conseller de Cultura, té tot el dret de criticar la gala dels premis Gaudí. O com a mínim, el mateix dret que assisteix al conductor de la festa, Xavi Mira, a dir, ahir, per una emissora de ràdio: "Només faltaria que no ens poguéssim queixar de la realitat en què vivim". En canvi, potser Mira no té tota la raó quan acusa el conseller de tenir "la pell molt fina", sense valorar alhora com de fina la té ell i l'Acadèmia del Cinema la qual representa. En qualsevol cas, la polèmica sembla saludable i potser en podem treure alguna conclusió d'interès. · Novetats
DESAPAREIXEN DONES · Posada de llarg d'Alba Carmona
Escoltar cançons com Me mueve el aire o Díme que sí és una delícia. Per ritme, per textura i per ambient. Las Migas post Sílvia Pérez Cruz s'han aflamencat una mica, sí, i potser també són més intenses. Cal veure com funcional el directe. Las Migas han estat treballant en el que serà el seu segon disc de la mà del reconegut productor Raúl Rodríguez, que, a més de músic i antropòleg, és l'introductor del tres cubà en el món del flamenc. El disc d'aquest originalíssim quartet veurà la llum la primavera vinent. · 'Extravagàncies Bloom'
No es poden anomenar d'altra manera les idees que Bloom apunta en el seu llibre, de recent publicació, Novelas y novelistas, El canon de la novela, traducció d'Eduardo Berti, Madrid, Páginas de Espuma, 2012. Estem prou acostumats a les extravagàncies d'aquest enorme crític literari nord-americà, i ens n'ha donat mostres a balquena, en especial al seu famós The Western Canon (El cánon occidental, Barcelona, Anagrama). Posseeix una envejable llibertat de criteri, està saludablement en contra dels cultural studies, no pot suportar que es parli de Kipling d'acord amb la seva pertinença a un imperi colonialista, i execra tant els estudis gais com els lèsbics (no els dels escriptors de Lesbos, inclosa la prodigiosa Safo, que no és el mateix). Tot això s'agraeix molt enmig d'un panorama crític que està impregnat de bones intencions ecologistes, loques emplomades, exaltats antiimperialistes i fembres malhumorades (car hi ha de tot a la vinya del Senyor). · Habitatge, pedaç, anonimat
Al Poblenou, entre el carrer Ramon Turró i el passatge Mas de Roda, unes antigues naus industrials de maó vist han estat reparades i habilitades per fer-hi habitatges. El conjunt, batejat amb el nom de passatge del Sucre, resulta d'actualitat per diverses raons. · A l'efímer infern
EL TEMPLE DEL PAVELLÓ · Fora de lloc
QUAN ÉREM FELIÇOS · Un gran llibre obert
En l'obra de tot artista de debò hi ha certes claus que li donen el seu significat més profund. Quan es reflexiona sobre la pintura i altres obres plàstiques d'Antoni Tàpies sol venir a esment la singular visió que tenia de la matèria, que sembla constatar l'afirmació que allò profund rau en la superfície. Però això és cert quan la superfície és vista amb la mirada penetrant amb què ell la contemplava: descobrint, per transparència, la part insondable i misteriosa que té la matèria mateixa, que, tal com confirma la física actual, no és sinó una voràgine d'inaprensible energia, i el que presenciem és el nostre propi rostre reflectit com en un mirall. Els qui es conformen amb veure la superfície com a tal, com a façana d'un edifici, quan en arquitectura l'essencial és en l'espai que conté, no poden entendre el que és capaç d'aportar l'art, i no sabran veure el profund realisme de Tàpies. · Ser famoso: una rentable S.A.
Hoy ser famoso es el equivalente a ser una marca de moda. Hace ya años que dejó de importar el talento: lo que vende, más allá de lo que sepa o no sepa hacer un famoso, es su nombre. Y que ese nombre pueda repetirse en las revistas, asociado a un club de moda, a una fiesta privada, a otro famoso en ciernes, a una firma de ropa, a un perfume... es lo que realmente da de comer a muchas de esas celebridades que en otros tiempos no podrían haberlo sido. Y si hay alguien que lo sabe bien es Jason Moore, el hombre que construyó a Paris Hilton, uno de los personajes que han popularizado el concepto de celebridad en estado puro, el de los famosos que lo son simplemente por serlo y vivir de ese cuento.
· Ella arregla el pinchazo
La actriz Vicky Peña, que estrena el musical Follies, en el Teatro Español (hasta el 8 de abril), pasó dos semanas conduciendo por Cerdeña.
|
|
El País - categoría Arte y Espectáculos
Beyoncé y Jay-Z han presentado una solicitud a la Oficina de Marcas y Patentes de Estados unidos para proteger que el nombre de su hija Blue Ivy Carter sea utilizado para fines comerciales... a menos que sea por ellos. Hace una semana que la pareja solicitó reservar el nombre de su bebé como marca registrada para una futura línea de cochecitos, bolsas, ropa y cualquier otra parafernalia dirigida a los niños, 
